La banca europea, més selectiva en el crèdit davant el risc geopolític

La banca europea està apujant progressivament el llistó per prestar diners. El que crida l’atenció és que no ho fa per l’augment de la morositat, ja que les últimes dades mostren que la ràtio està en mínims històrics. Les entitats consideren que l’entorn geoeconòmic és cada cop més incert, i passen a adoptar una postura més preventiva de cara al futur. Si més no, així ho demostren dos informes divulgats pel Banc Central Europeu (BCE): l’Enquesta sobre l’Accés a Finançament de les Empreses (SAFE) i l’Enquesta de Préstecs Bancaris (BLS), les dues amb dades del juliol del 2026.

"Els riscos i la menor tolerància al risc dels bancs van contribuir principalment a l’enduriment de les condicions de finançament", assenyala el segon document. Per Santiago Carbó, catedràtic d’Economia de CUNEF Universidad, la tesi del BCE no és una exageració. "No parlaria d’un tancament del crèdit, els bancs continuen prestant, però analitzen amb molt més detall cada operació", opina.

L’enduriment de les condicions no ha afectat per igual totes les empreses. El 42% de les companyies enquestades pel supervisor reconeixen que els tipus aplicats als préstecs, les comissions i les exigències de garanties han augmentat (davant del 26% del trimestre anterior). També hi ha una diferència significativa: les pimes cada vegada tenen més difícil poder accedir al crèdit, mentre que les grans firmes perceben canvis positius. El catedràtic admet que les pimes reben el cop durament, perquè depenen "gairebé completament dels bancs", mentre que les grans firmes tenen altres opcions.

Els dos informes dibuixen, per tant, un mercat de crèdit que no es contrau de manera abrupta, però sí que es torna més selectiu i costós: les empreses detecten l’encariment i una disponibilitat desigual, mentre els bancs justifiquen l’enduriment per l’augment dels riscos econòmics, geopolítics i energètics, amb un impacte especial en l’automòbil i les manufactures intensives en energia. A més, les entitats preveuen noves restriccions durant el tercer trimestre, cosa que apunta a una pressió financera més elevada sobre les pimes.

L’efecte Trump

En aquesta línia, un article publicat al blog del BCE reconeix la tendència i n’amplia les ramificacions. Els EUA s’han convertit, des de l’arribada de Donald Trump al poder, en un focus d’inestabilitat política i, per extensió, econòmica. "L’escalada en les tensions comercials sembla haver desembocat en condicions de préstec més dures, especialment per a les exportadores als EUA", sostenen els economistes Anastasia Allayioti, Alessandro Ferrari, Petra Köhler-Ulbrich, Matías Lamas Rodríguez i Wouter Wakker.

No només les empreses pateixen aquest efecte. Per als bancs, l’exposició als EUA també ha resultat ser un llast. "Els bancs més exposats a prestataris exportadors al país són els que més han reduït la seva oferta de préstecs des de l’abril del 2025", conclouen els experts, que mostren les ramificacions de tenir llaços comercials amb un país sumit en una boira d’incertesa.

No obstant, sembla que la banca espanyola no comparteix del tot la tesi europea. El CEO del Santander, Héctor Grisi, va desvincular la visió de l’entitat del que diu el BCE. L’executiu va assegurar que no aprecia "signes d’una desacceleració dels préstecs" ni per a empreses ni per a particulars. Segons el seu parer, Santander continua mantenint "la mateixa fam" per concedir finançament, incloent-hi les hipoteques.

La visió des d’Espanya

La postura de Grisi concorda parcialment amb les dades detallades de les enquestes del BCE. Segons l’Enquesta de Préstecs Bancaris (BLS), el crèdit corporatiu va patir una contracció sonora a França i Alemanya, mentre que a Espanya i Itàlia aquest fenomen no es va produir. Marta Alberni, responsable d’Estratègia i Transformació de Banca d’Afi, i María Rodríguez, consultora d’Afi, consideren que l’enduriment observat a Espanya respon a factors conjunturals, com la incertesa derivada de la guerra i l’impacte sobre l’energia i la inflació, i no a un canvi estructural en la política de risc de la banca.

Fonts de la banca espanyola expliquen a EL PERIÓDICO una visió molt similar a la que defineix el CEO del Santander. No perceben, ara per ara, un enduriment de les condicions de crèdit. Tot i que la incertesa geopolítica i la pressió reguladora són elevades, continuen confiant en la resiliència de les empreses espanyoles.

Finançament sota vigilància

El Banc d’Espanya confirma la tesi de moderació davant del risc per part de les entitats financeres. La institució va detectar durant el segon trimestre un enduriment del crèdit. Els bancs continuen disposats a signar préstecs, cosa que va afavorir "una millora en l’accés al finançament bancari". No obstant, es va veure parcialment atenuada "per una percepció negativa sobre les perspectives econòmiques".

Notícies relacionades

Vi, cava i suro: la cadena d’unió

Catalunya ven a Extremadura pel doble del valor del que li compra

Olga Cerqueira, de BBVA Research, considera que l’enduriment ha sigut més moderat del que s’esperava i respon més aviat a causes conjunturals. "L’ajust està més vinculat a l’entorn macroeconòmic que a un canvi estructural de les entitats", apunta.

¿Aleshores què fa una empresa quan un banc li nega finançament? "Depèn de la mida", afirma Carbó. "Les grans recorren als mercats o a fons de deute privat. Les pimes solen estirar més del crèdit de proveïdors, factoring o leasing, que són menys òptims", enumera. En el pitjor dels casos, les empreses es veuen obligades a endarrerir o retallar la inversió. I això es trasllada al creixement econòmic.