La Unió Europea hi té molt a dir en la batalla de la computació quàntica

Aquest potencial transformador per a l’economia, la ciència, la ciberseguretat i la defensa ha fet que, des de fa gairebé una dècada, els Estats Units i la Xina hagin adoptat una estratègia nacional per dominar-lo i supeditar-lo als seus interessos. No obstant, en el camp quàntic, la pugna no és només entre les dues superpotències. Altres actors hi tenen molt a dir. I qui està més ben posicionat com a alternativa a Washington i Pequín és la Unió Europea.

Inversió nacional

Actualment, fins a 33 països han teixit un pla per guanyar pes i influència en aquest mercat. Les inversions anunciades arreu del món ja superen els 40.000 milions de dòlars, segons un informe de l’European Centre for International Political Economy (ECIPE) publicat a principis del 2025.

El país que més aposta per la quàntica és la Xina, amb prop de 18.000 milions d’inversió, la immensa majoria a través de fons públics canalitzats per l’Estat. En segona posició hi ha la UE, amb gairebé 12.000 milions, també majoritàriament públics. En tercer lloc hi ha els EUA, amb una mica més de 10.000 milions, si bé més de la meitat procedeixen de firmes de capital risc. La llista la completen Alemanya, el Regne Unit, el Canadà, Corea del Sud, França, el Japó, Rússia i els Països Baixos, els únics que han fet una inversió superior als 1.000 milions.

Pel que fa al volum d’empreses, el lideratge és a mans de la UE. El club dels 27 compta amb 66 companyies de quàntica, algunes de tan rellevants com la francesa Pasqal, la finlandesa IQM Quantum Computers i l’alemanya planqc. També la basca Multiverse Computing i la catalana Qilimanjaro Quantum Tech. Tot i que el sector privat comunitari representa el 26% del total mundial, només concentra un 12% de les inversions.

En canvi, els EUA compten amb 62 empreses, un 24%, però reuneixen fins a un 44% de tota la inversió privada a escala mundial. El país acull gegants de la computació quàntica com IBM Quantum, Google Quantum AI, IonQ, PsiQuantum, Amazon Bracket i Azure Quantum, de Microsoft.

En la tercera posició hi ha el Regne Unit, que sobresurt amb més de 35 companyies, entre les quals hi ha referents com Quantinuum i Oxford Quantum Circuits. La segona acaba d’anunciar que construirà a Barcelona el centre de computació quàntica més gran del sud d’Europa. Per acabar, queda la Xina, amb 25 empreses que atrauen un 10% de les inversions privades del sector.

Importància de l’acadèmia

Més enllà dels governs i del sector privat, l’acadèmia –tant universitats com centres de recerca– també té un paper vital en la computació quàntica, perquè "revela avenços teòrics" i "fomenta la innovació aportant els coneixements fonamentals i les idees creatives que impulsen el desenvolupament de productes", remarca l’ECIPE.

Els EUA són el país que produeix més recerca (un 22,5% del total) i amb més impacte (un 34% està entre el 10% més citat) en computació quàntica, seguit de la Xina, amb un 21,5% del volum i un 16% de la qualitat. No obstant, el gegant asiàtic lidera de manera folgada la recerca pel que fa a comunicacions quàntiques i, amb un marge més estret, en sensors quàntics. L’aposta de les dues potències per aquest segon camp suggereix el seu interès per una tecnologia que pot servir tant per a fins civils com militars.

Sumats, els països de la UE concentren prop d’un 22% de les investigacions quàntiques. Això es deu a la força que té Alemanya, el tercer que més produeix, però també d’altres nacions com Itàlia, França i Espanya.

Patents aconseguides

Notícies relacionades

El Suprem impedeix a la Generalitat revelar els noms de 3.200 grans propietaris d’habitatges

El deute de Trump creua l’Atlàntic: així arriba la tempesta de bons a la seva butxaca

Des del 2017, el volum de patents quàntiques s’ha disparat, cosa que evidencia com la innovació comença a traduir-se en aplicacions pràctiques. Els EUA encapçalen de nou aquest segment gràcies a la ingent quantitat de descobriments registrats per gegants com IBM, Micron Technology i Google. Per darrere hi ha el Japó, que es recolza en les invencions patentades per NEC Corporation, Hitachi o Fujitsu, i després la Xina.

Tot i això, les empreses que més estan experimentant amb les prestacions de la computació quàntica són europees.