La UE intenta esquivar les sancions dels EUA per mitjà d’un Bizum Pay europeu

Després de ser inclòs a la llista de persones sancionades pels Estats Units per haver imputat el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per presumptes crims de guerra a Gaza, el jutge francès del Tribunal Penal Internacional Nicolas Guillou de cop va deixar de poder fer servir serveis com Amazon o Airbnb. També li van impedir, de manera més greu, usar cap mitjà de pagament habitual. Les principals infraestructures de pagament que operen a Europa són nord-americanes: Visa, Mastercard i American Express.

El de Guillou no és pas un cas únic. Es troba en una situació semblant la relatora especial de les Nacions Unides sobre els territoris palestins, Francesca Albanese, sancionada pel Govern de Donald Trump després d’uns informes en què va descriure com a genocidi la guerra d’Israel a Gaza.

Les empreses privades europees no volen problemes amb l’Administració nord-americana i acostumen a bloquejar els comptes de persones o entitats afectades per les sancions de Washington. El 2014, BNP Paribas va acceptar pagar gairebé 9.000 milions de dòlars a les autoritats nord-americanes per tancar una investigació sobre operacions fetes amb països sotmesos a sancions dels Estats Units, com ara l’Iran, el Sudan i Cuba. Aquelles operacions estaven permeses per la legislació francesa. Aquell episodi va palesar el poder dels Estats Units per castigar per operacions fetes fora del seu territori.

Vulnerabilitat estratègica

El Banc Central Europeu (BCE) ha advertit de la vulnerabilitat estratègica que comporta la dependència europea de les grans xarxes de pagament nord-americanes. Gairebé dos terços de les operacions amb targeta de la zona euro passen per companyies no europees. "Europa ja disposa de bona part de la infraestructura necessària. El repte consisteix a recórrer aquesta "última milla": una solució paneuropea, interoperable i fàcil d’usar que redueixi la dependència de les grans xarxes internacionals de targetes i reforci l’autonomia estratègica europea en un àmbit tan crític com els pagaments", explica a EL PERIÓDICO David Ramos, professor de Dret Mercantil de la Universitat Carlos III de Madrid.

"La clau no és tant qui és el propietari de la infraestructura ni que n’hi hagi una o diverses, interoperables, com en el fet que resulti senzill per a l’usuari i s’aconsegueixi una adopció massiva. Perquè sigui així cal coordinació entre bancs, autoritats i empreses tecnològiques", afirma.

Alguns països ja disposen d’alternatives. A Espanya, Bizum ha començat a acceptar-se als comerços com a mètode de pagament digital. N’hi ha prou de descarregar-se l’aplicació Bizum Pay al mòbil, vincular-la amb el compte bancari i acostar el telèfon al datàfon. En aquesta transacció no hi intervenen les xarxes nord-americanes. A França, Alemanya i Bèlgica ja funciona una alternativa, anomenada Wero, que fan servir més de 50 milions de persones. Permet fer pagaments entre particulars i amplia els serveis al comerç electrònic i als pagaments en botigues físiques. Forma part de l’European Payments Initiative (EPI), una iniciativa paneuropea per crear una alternativa a les xarxes de pagament com ara Visa i Mastercard.

Al febrer, Wero, Bizum i un grup de plataformes nacionals es van aliar per garantir que les plataformes d’un país poguessin ser utilitzades en un altre país de la UE. Així, Bancomat (Itàlia), Bizum (Espanya), SIBS-MB WAY (Portugal), Vipps MobilePay (Noruega, Dinamarca, Finlàndia i Suècia) i EPI Company (França, Alemanya, Bèlgica i Països Baixos) van signar un acord d’interoperabilitat. Es tractava, segons deien en el comunicat, de reforçar la sobirania europea en matèria de pagaments i permetre transaccions transfrontereres a partir del 2027. Entre totes, tenen 130 milions d’usuaris i abastaran inicialment 13 països europeus, equivalents al 72% de la població de la UE.

Moviment estratègic

La raó primordial d’aquests moviments és estratègica. "La política cada vegada més imprevisible de l’Administració Trump ha demostrat que els sistemes de pagament poden esdevenir un instrument de pressió geopolítica o, en tot cas, una font d’incertesa", apunta David Ramos. "No es tracta de mirar de ser dràstics i deixar de fer servir Visa o Mastercard, sinó de tenir unes alternatives fiables".

Hi ha diversos models possibles: el públic, el privat o el mixt. A l’Índia, l’Unified Payments Interface (UPI) és un esquema de pagaments basat en una infraestructura propietat dels bancs. Formalment és un sistema privat, tot i que el Banc de la Reserva de l’Índia va exercir un paper decisiu per coordinar tots els actors i facilitar-ne la posada en marxa.

El Brasil té PIX, un sistema completament públic; tant la infraestructura com l’esquema de pagaments pertanyen al Banc Central del Brasil. Permet fer pagaments i transferències mitjançant un codi QR sense necessitat de compartir el número de compte bancari. L’autenticació es fa mitjançant biometria, PIN o altres mecanismes de seguretat, fet que simplifica el procés per al consumidor.

L’euro digital

A l’horitzó d’aquesta autonomia estratègica de pagaments apareix un altre projecte europeu: l’euro digital, impulsat pel Banc Central Europeu. Un euro digital valdria un euro i permetria pagar amb el mòbil o mitjançant una targeta, tant en botigues físiques com per internet, a tota la zona euro.

Notícies relacionades

El Banc d’Espanya estima que el 2028 es lliuraran més de 140.000 habitatges, la xifra més alta en 17 anys

Natalia Lara, assessora financera: «Multiplica el teu sou per 0,5. Aquesta és la xifra màxima que hauries de gastar en despeses fixes com el lloguer i els subministraments»

El BCE el presenta com una eina per reforçar l’autonomia europea en els pagaments i reduir la dependència de proveïdors estrangers. El projecte preveu que els ciutadans puguin disposar d’un moneder d’euros digitals proporcionat per bancs o altres entitats.

Però una moneda digital és difícil de posar en marxa. Per això, la pregunta és si l’euro digital pot donar l’impuls polític per crear un sistema europeu de pagaments, o si val més apostar per un ecosistema de pagaments europeu, que evolucioni a partir dels Bizum, i plantejar-se l’euro digital un cop aquest ecosistema funcioni. El pragmatisme econòmic i els exemples del Brasil, l’Índia i la Xina suggereixen la segona opció, però a Europa la moneda única té un significat polític especial.