La llanterna que guiarà la ciència

La computació quàntica promet transformar aquest camí. Aquesta tecnologia incipient recorre a les lleis de la física quàntica, les que governen el món microscòpic d’àtoms, molècules i partícules, per obrir la porta a una altra mena de recerca més eficient. Així, si els ordinadors tradicionals codifiquen la informació en dos valors, 0 o 1, les computadores quàntiques ho fan amb cúbits, que aborden els càlculs considerant una combinació de totes dues possibilitats. La científica Talia Gershon, vicepresidenta i cap d’operacions quàntiques del gegant IBM, traça una analogia il·lustrativa: una moneda que gira a l’aire no és únicament cara ni únicament creu, sinó totes dues.

La computació quàntica permetrà observar molt més bé el món microscòpic, vital per entendre-ho tot. Així, facilitarà als científics construir dispositius capaços de comportar-se com els sistemes que es volen estudiar i simular què passa quan es modifica un dels seus elements. Per exemple, separar virtualment els àtoms d’una molècula per saber quan es trenca el seu enllaç, fet que pot servir per dissenyar medicaments més efectius o desenvolupar materials més resistents.

Tot i que els actuals encara són massa petits per a moltes de les aplicacions imaginades, els ordinadors quàntics aspiren a agilitzar la recerca científica. En comptes de provar una vegada i una altra totes les combinacions possibles en un laboratori, els científics podran recórrer a aquesta tecnologia per descartar els camins sense sortida i identificar les recerques que tenen més possibilitats de funcionar, per dedicar així temps i diners només a les més prometedores. "L’avantatge de simular escenaris és que és molt més barat que fer proves i construir-ho tot un laboratori al voltant", explica la física i doctora en computació quàntica Alba Cervera-Lierta, investigadora del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS).

Aplicacions i riscos

La computació quàntica està en una fase primigènia. Així i tot, les primeres computadores quàntiques ja permeten fer simulacions específiques per a aplicacions de ciència bàsica que van més enllà del que pot processar un superordinador. Perquè tinguin una utilitat més generalitzada i universal encara falten entre cinc i deu anys, assegura l’experta.

Notícies relacionades

Les empreses refreden l’interès pel plus d’assistència arran del veto judicial

El Govern espanyol rep més de 600 al·legacions pels centres de dades

Al mateix temps, ampliar els límits de la computació ha facilitat la resolució potencial de problemes matemàtics complexos i ha ampliat d’aquesta manera el ventall de possibilitats de les tecnologies quàntiques. Aquestes també podran potenciar els algoritmes d’intel·ligència artificial perquè siguin més precisos per trobar patrons entre milers de milions de dades.

També té implicacions perilloses per a la ciberseguretat, però. I és que els ordinadors quàntics disposarien de prou potència de càlcul per desxifrar les formes d’encriptació que, ara per ara, garanteixen la confidencialitat de les dades. Tot i que queda lluny, el risc es veu tan a prop que tant governs com empreses ja preparen una criptografia postquàntica que els protegeixi d’un escenari que els experts han batejat com a Q-Day o Dia Q.