Infraestructura hidràulica

L’últim gran pantà de Catalunya, l’Albagés, supera el 50% de la seva capacitat malgrat la falta de pluges

El multimilionari projecte del canal Segarra-Garrigues incorpora 3.000 noves hectàrees de regadiu, més de 15 anys després de ser inaugurat

La Generalitat inicia l’ompliment de l’embassament de l’Albagés, l’últim gran pantà construït a Catalunya

L’últim gran pantà de Catalunya, l’Albagés, supera el 50% de la seva capacitat malgrat la falta de pluges

Roger Segura / ACN

2
Es llegeix en minuts
María Jesús Ibáñez
María Jesús Ibáñez

Periodista

ver +

L’embassament de l’Albagés, una infraestructura que recull les aigües sobrants del canal Segarra-Garrigues i que està considerat com l’últim gran pantà de Catalunya, ha depassat aquest estiu el 50% de la seva capacitat, en els primers sis mesos d’ompliment. De fet, aquesta setmana emmagatzema ja 56 hectòmetres cúbics d’aigua del total de 83 que té com a capacitat màxima, cosa que implica que està ja al 67%. La fita s’ha aconseguit malgrat que la meteorologia no ha acompanyat aquest estiu, un dels més secs dels últims anys a la zona.

D’aquest embassament, que va començar a omplir-se el febrer passat després d’haver estat cinc anys paralitzat per qüestions administratives i de seguretat, sortirà aigua per regar 500 hectàrees de terres actualment de secà dels municipis de l’Albagés, El Cogul, Granyena i El Soleràs, tots a la comarca de les Garrigues. Les dades les ha facilitat el director general de Regadius i Espais Agraris de la Generalitat, Xavier Gispert, en una visita a les obres que s’estan executant en el sistema Segarra-Garrigues, una infraestructura inaugurada el juliol del 2009 i que, tres lustres després, continua encara construint-se. La nova actuació es divideix en dues fases, que permetran posar en regadiu més de 3.000 hectàrees, beneficiaran 935 explotacions agràries i suposen una inversió de prop de 30 milions d’euros.

La primera part servirà per posar en regadiu més de 1.000 hectàrees, pertanyents a 385 explotacions agràries. Amb l’objectiu de minimitzar la despesa energètica, s’ha optat perquè més del 80% de la superfície total es regui per gravetat. El cost de l’obra és de 15,6 milions d’euros i es preveu que finalitzi d’aquí a 18 mesos. La segona actuació comprèn més de 2.000 hectàrees, amb un cost de l’obra de 13,6 milions d’euros i 550 beneficiaris i també està prevista per al 2027.

Aquestes noves hectàrees se sumaran a les prop de 24.000 que ja formen part de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues, cosa que suposa un 40% de la superfície regable actual del canal, que té una extensió de més de 65.000 hectàrees. En aquests moments, no obstant, només se’n reguen unes 15.000 perquè una part dels propietaris que han adquirit el dret a l’aigua encara no ha fet les inversions necessàries per posar les seves terres en regadiu.

L’Estratègia de regadius 2025-2040

Notícies relacionades

La Generalitat ha detallat que aquests dos projectes, el de l’embassament de l’Albagés i el del canal Segarra-Garrigues, s’emmarquen en l’Estratègia de Regadius 2025-2040, el full de ruta marcat per impulsar «un model de regadiu més eficient, sostenible, resilient i competitiu». El pla té per objectiu donar resposta als reptes com «el canvi climàtic, l’escassetat d’aigua, la modernització de les infraestructures i l’optimització dels recursos hídrics, mentre contribueix a reforçar la competitivitat de les explotacions agràries i la seguretat alimentària del país», al·lega el Govern.

En conjunt, preveu una inversió de 3.090 milions d’euros fins a l’any 2040, que permetrà actuar sobre prop de 181.000 hectàrees de regadiu a tot Catalunya. El director de Regadius ha destacat que «la representa un canvi de paradigma, ja que ja no es tracta només de construir canals, sinó d’impulsar un model de regadiu més eficient, digitalitzat i resilient davant els efectes del canvi climàtic», ha afirmat. Segons Gispert, «cada gota d’aigua ha de generar més valor i per això apostem per regadius intel·ligents, amb sensors, telegestió i control en temps real, i per incorporar recursos hídrics alternatius que garanteixin el futur de l’agricultura».