Almaraz guanya tres anys: el Govern autoritza la seva continuïtat fins al 2030

Efecte dòmino en els tancaments

D’aquesta manera, no es compliran les dues primeres dates de tancament previstes en el calendari que, per al desmantellament del parc nuclear espanyol, que actualment està format per set grups en cinc emplaçaments, van pactar el 2019 les elèctriques amb el Govern. Aquesta decisió previsiblement desencadenarà un efecte dòmino en la resta de clausures.

La previsió, que arrencava fins ara amb el grup I d’Almaraz i s’estén fins al 2035, està concebuda per escalonar els treballs de desmantellament de les instal·lacions atòmiques. Aquestes tasques es prolonguen durant nombrosos anys, de manera que la planificació busca que puguin ser assumides amb els recursos disponibles d’Enresa, l’empresa pública responsable de la gestió dels residus radioactius i del desmantellament de les nuclears una vegada que cessen la seva activitat.

Revisió del calendari nuclear

Tot apunta que prolongar fins al 2030 l’operació dels dos reactors d’Almaraz obligarà a revisar també el calendari de la resta del parc nuclear. En concret, caldria retardar els tancaments d’Ascó I (Tarragona) i Cofrents (València), actualment previstos també per al 2030, a fi d’evitar que coincideixin els treballs de desmantellament i les seves diferents fases en quatre reactors alhora. A tot això s’hi afegeix que aleshores tampoc hauran acabat els treballs de desmantellament de la central de Santa María de Garoña, a Burgos, que ja estan en marxa.

Aquest desplaçament tindria, al seu torn, conseqüències sobre Ascó II, la clausura del qual està programada per al 2032 i previsiblement també s’hauria d’ajornar. Els últims tancaments inclosos en el calendari actual són els de Vandellòs II (Tarragona) i Trillo (Guadalajara), tots dos previstos per al 2035.

El Govern disposava de dos mesos des que a mitjans de juliol el Consell de Seguretat Nuclear va donar el seu vistiplau tècnic a la continuïtat.

Més enllà del 2030

El 8 de juny del 2030, el grup I d’Almaraz haurà complert 46 anys, 9 mesos i 7 dies d’operació comercial; el grup II, 45 anys, 11 mesos i 7 dies. ¿Què passarà després? Des de la central nuclear extremenya es recorda sovint que plantes similars a l’extremenya tenen autoritzacions per operar 60 o fins i tot 80 anys, cas aquest últim de la ‘bessona’ North Anna, a Virgínia (EUA), que es va utilitzar com a model per construir la central de Càceres.

Iberdrola i Endesa semblen les més proclius a continuar prolongant la vida de les nuclears, davant Naturgy i EDP, amb participacions minoritàries en la flota nuclear espanyola.

Unanimitat entre els socis

Notícies relacionades

Mor el fundador de La Fageda, Cristóbal Colón Palací

El BCE cedeix i apuja els tipus fins al 2,50% davant l’empitjorament de la inflació a l’estiu

No obstant, les decisions estratègiques de les centrals nuclears, inclosa la pròrroga de les seves autoritzacions d’explotació, s’han d’adoptar per unanimitat, amb independència de la participació accionarial de cada soci. Així ho exigeix el règim legal de les agrupacions d’interès econòmic (AIE), la fórmula societària utilitzada per gestionar els reactors nuclears a Espanya. Anar més enllà del 2030 exigiria així, a més del plàcet governamental, l’acord de tots els socis o un canvi de titularitat d’una instal·lació nuclear. Això últim és una cosa que ha de ser autoritzada, però de la qual hi ha precedents.

La qüestió de la fiscalitat

Una altra qüestió és la de la fiscalitat. Abans de l’octubre del 2025, les empreses propietàries havien estat exigint repetidament una baixada dels impostos que suporten per fer viable la seva operació, inclosa la denominada taxa Enresa. Aquesta qüestió va quedar aparcada en la sol·licitud de pròrroga després de la negativa frontal per part del Govern a acceptar-la. Aleshores, la Junta d’Extremadura ja s’havia compromès a una rebaixa, progressiva fins al 50%, de l’‘ecotaxa’ que abona Almaraz. Això suposaria uns 45 milions menys de recaptació en l’horitzó del 2029. Posteriorment, el pacte de govern PP-Vox es va comprometre a anar reduint la seva càrrega un 30% anual fins a arribar a la seva eliminació completa abans del final de la legislatura.