La tuneladora de l’L9-L10, a un quilòmetre de Lesseps

L’L9-L10 encara una nova fase de les obres amb diversos fronts oberts alhora. El més urgent, la tornada a les seves llars de les famílies afectades pel forat de principis de juliol al Putxet, però també la investigació que permeti saber què ha passat en aquest tram de construcció de la línia de metro més ambiciosa de Barcelona. L’informe d’activitat de juny d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat), que depèn de la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, radiografia al detall l’estat dels treballs: la tuneladora ha reprès l’excavació entre Mandri i Lesseps, es preparen les connexions ferroviàries de la Sagrera amb el futur tram central i avancen la via, les estructures i les instal·lacions necessàries per posar progressivament en servei una infraestructura que la Generalitat manté amb horitzó d’acabament el 2032. Al juny, abans de l’incident del Putxet, la consellera Sílvia Paneque va reiterar que es mantenia aquest calendari.

L’L9 i l’L10 tenen actualment 38 quilòmetres en servei i el tram central pendent suma uns 10 quilòmetres i 12 estacions. Quan es completi, la xarxa tindrà 48 quilòmetres i 50 estacions. Després d’estar aturada durant dos mesos per adaptar el funcionament a la zona de pissarres, la màquina va reiniciar l’excavació el 20 de maig. Ifercat concreta que, a 14 de juny, hi havia excavats 530 metres des de Mandri i quedaven 1.078 metres fins a Lesseps.

Llosa intermèdia

El següent treball no serà únicament continuar perforant. Al túnel ja excavat s’està executant la llosa intermèdia que separarà els dos sentits de circulació i el muntatge de la via. També estan en marxa contractes per a les instal·lacions interiors. L’excavació va quedar interrompuda el 2025 per la necessitat d’adaptar la màquina al terreny entre Mandri i Lesseps. El setembre d’aquell mateix any, Territori calculava que els 1,6 quilòmetres pendents es podien completar en aproximadament un any.

Mentre la tuneladora afronta el recorregut cap a Lesseps, un dels treballs més rellevants de l’estiu es concentra en el macropou de la Sagrera. Entre el 25 de juny i el 6 de setembre s’aprofita el tall programat per executar obra civil i via i preparar la connexió dels ramals nord amb el futur tram central. El calendari d’Ifercat contempla el muntatge de les agulles i d’uns 35 metres de via, a més de nous forjats i estructures de protecció per a les vies de l’L9 i L10. La previsió és fer les proves de circulació el 6 de setembre, amb l’objectiu de recuperar la circulació l’agost del 2028 dins de la planificació de l’obra. També s’està actuant a l’eix entre Guinardó i Maragall. El tall permet adaptar el nou esquema de vies i la cobertura, treballar a la via i la catenària i reconfigurar els sistemes. En paral·lel s’executen drenatges i es munta i formigona la via inferior entre les dues estacions.

Els treballs de les estacions es desenvolupen en paral·lel al túnel. A Mandri continuen actuacions d’acabat de l’obra civil i a Sarrià, Sanllehy, Campus Nord i Manuel Girona continuen les excavacions de pous, galeries, vestíbuls i estructures. La informació d’Ifercat mostra fins a quin punt han entrat en una fase diferent alguns d’aquests punts. A Sanllehy ja s’havien executat dos dels quatre trams de les escales d’emergència; a Mandri es treballava en l’anell 24 dels 29 previstos les escales d’emergència, i a Campus Nord i Manuel Girona avançaven els anells, l’estructura dels pous i els treballs vinculats als vestíbuls.

A Maragall l’estructura metàl·lica estava finalitzada i la seva recepció estava prevista durant el juny, mentre que a Guinardó s’executaven forjats, bigues i pilars i la sortida d’emergència cap a la superfície. A Manuel Girona, a més, es treballava en la coberta i la impermeabilització del nou col·lector. Al Camp Nou, continua la utilització del pou com a base d’explotació de la tuneladora.

Metres de túnel

L’avenç ja no es mesura només en formigó i metres de túnel. L’Ifercat té en marxa l’enginyeria de senyalització ferroviària i ATC, la preparació de les portes d’andana a Sagrera TAV i Sagrera, i els treballs d’energia i comunicacions. També es prepara la migració del telecomandament de l’L9, amb un pressupost de 21 milions d’euros i començament previst el desembre del 2026. A la infraestructura existent se sumen actuacions de renovació. Entre aquestes figuren l’actualització del sistema de protecció contra incendis del túnel, pressupostada en 5,5 milions d’euros i prevista per al maig del 2027, així com la substitució per tecnologia led de l’enllumenat del tram I, que l’informe xifra en un 75% d’execució.

Notícies relacionades

D'experimentar amb la IA a transformar el negoci: el nou repte de les pimes

Defensa elevarà un 22% la inversió en els seus grans programes i obrirà el repartiment a més empreses

La Generalitat estudia, a més, completar les nou estacions restants mitjançant col·laboració publicoprivada. El projecte plantejat al mercat contempla uns 500 milions d’euros i afecta l’arquitectura, les instal·lacions i el manteniment, mentre que el túnel i l’obra civil principal continuen sota responsabilitat de Territori. Abans de final d’any es podria saber si finalment tira endavant la idea i es concessiona aquesta construcció. En la consulta preliminar van participar 16 empreses al bloc ferroviari. El model que s’estudia és el pagament per disponibilitat, amb contractes de llarga durada.

La primera fita continua situada a finals del 2027, quan la Generalitat preveu posar en servei el tram entre Sagrera TAV i Guinardó-Hospital de Sant Pau, amb quatre estacions. Després vindran noves obertures fins al 2032.