Set aeroports d’Espanya superen la capacitat màxima

El Prat, Alacant, València, Sevilla, Tenerife Nord, Menorca i Bilbao van rebre el 2025 més passatgers dels que poden gestionar

Set aeroports d’Espanya superen la capacitat màxima
2
Es llegeix en minuts

El 2025 els aeroports de Barcelona, Alacant, València, Sevilla, Bilbao, Tenerife Nord i Menorca van rebre més passatgers que la capacitat de referència que tenen assignada. Altres aeroports, com Madrid, Palma, Lanzarote i Màlaga, són ben a prop d’aquest límit tècnic.

L’aforament dels aeroports espanyols consta en el Document de regulació aeroportuària (Dora) 2022-2026, elaborat pel Ministeri de Transports. S’hi estableix, entre altres paràmetres, la capacitat de referència de les principals instal·lacions aeroportuàries. El Prat té cabuda per a 55 milions de passatgers i, no obstant, en va rebre 57,4 milions el 2025. Alacant té un llindar de 19 milions i en va registrar 19,95 milions. València, per la seva banda, té una capacitat de 10,5 milions i va passar de 10,8 milions de passatgers el 2024 a 11,8 milions el 2025.

El cas de Sevilla és més sorprenent. L’aeroport va superar el 2023 la seva capacitat de referència, fixada en 7,7 milions de passatgers, i el 2025 va arribar a una ocupació equivalent al 124% d’aquesta xifra. Tenerife Nord també va superar la seva capacitat, establerta en 6,5 milions de passatgers, amb 7,1 milions el 2025; Bilbao va registrar 7 milions de visitants aquell any davant d’un topall de 6,4 milions, i Menorca en va rebre 4,2 milions, quan té espai per a 4 milions.

Segons Aena, la capacitat aeroportuària es calcula tenint en compte la capacitat mitjana del dia, però hi ha hores punta en què es poden elevar aquestes previsions forçant una mica els processos i hores vall en què encara hi ha capacitat disponible; per això aquests aeròdroms poden tenir més passatgers dels que estableix la seva capacitat màxima teòrica.

La capacitat màxima d’un aeroport no depèn únicament de la mida de la terminal. "La defineixen diferents factors, des d’elements relacionats amb la gestió i el control de l’espai aeri fins a elements físics de la infraestructura –pista d’aterratge, carrers de rodatge, radioajudes, etc.– i les empreses o organitzacions que hi ofereixen serveis, com ara controladors, handling o seguretat", explica Romà Andreu, professor d’EAE Business School.

També hi influeixen qüestions com la meteorologia o determinades restriccions relacionades amb la contaminació acústica. Precisament per això hi ha marge per augmentar la capacitat d’un aeroport sense necessitat de construir una nova terminal o pista. "Es poden optimitzar molts elements per incrementar la capacitat declarada sense haver d’engrandir l’aeroport", assegura Andreu.

Notícies relacionades

Més controladors

Per exemple, augmentar el nombre de controladors pot permetre gestionar més operacions per hora. A més, es pot reduir el temps que un avió és a terra mitjançant processos més àgils de handling i de control de seguretat. D’aquesta manera, una mateixa posició d’estacionament pot ser usada per més aeronaus al llarg d’una jornada. Una altra possibilitat, quan el principal límit són les operacions de pista però encara hi ha marge a la terminal, és fer servir avions més grans capaços de transportar més passatgers en cada vol.

Temes:

Barcelona Bilbao