El Govern central descarta donar un «no» a la planta de SAIC a Ferrol per la seguretat nacional i li posarà condicions si és necessari per blindar la seva viabilitat

La planta necessita una injecció de 200 milions d’euros, molt per sobre dels 5 milions fixats per a les resolucions que són competència de la Direcció General de Comerç Internacional i Inversions del Ministeri d’Economia. Així que l’expedient estarà sobre la taula del Consell de Ministres, on se sentirà la preocupació del Ministeri de Defensa per la proximitat a les instal·lacions de l’Armada i de la drassana Navantia i el recel pel possible espionatge.

En una coincidència excepcional, els diaris ‘El País’ i ‘El Mundo’ van obrir les edicions d’aquest dilluns amb els problemes detectats per l’equip de Margarita Robles i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI),pensant en la seguretat nacional. Deixen entreveure una mateixa filtració. Les dues informacions posen el focus en l’especial interès de SAIC a ubicar-se aquí i no en les altres alternatives que es van estudiar. Parlen de Vigo i Gijón, tot i que el cert és que també van sonar altres territoris. Dies abans del primer desembarcament al recinte de Ferrol del vaixell Anji Forever amb 700 vehicles MG el 9 de juliol passat, un altre portavehicles de l’empresa xinesa, l’‘Anji Eternity’, va arribar al port de Tarragona, disposat a convertir-se en un hub logístic per a SAIC.

A només cinc quilòmetres de l’arsenal militar de Ferrol i del complex de Navantia, la planta d’acoblament serviria, segons Defensa, com a observadora privilegiada dels moviments de les cinc fragates i els dos vaixells d’aprovisionament de l’Armada que tenen allà la seva base; i dels avenços en la drassana de la construcció de les noves F-110, la nova generació de vaixells d’escorta, i els treballs de modernització de les F-100. Les dues embarcacions fan servir, entre altres components, el sistema de combat Aegis, desenvolupat per la firma nord-americana Lockheed Martin, capdavanter en la detecció de míssils des de plataformes navals. ‘El País’ assegura, fins i tot, que Navantia preveu reforçar la seva seguretat i que la mateixa Robles va transmetre al president de la Xunta, Alfonso Rueda, les seves pors.

Oficialment, el ministeri no va voler fer cap declaració pública a preguntes de FARO. Fonts de Defensa consultades per l’agència Efe sí que van confirmar la inquietud per les conseqüències de l’emplaçament.

«És possible»

El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública va sortir a fer una crida a «la tranquil·litat absoluta». «Totes les inversions d’aquest nivell tenen informes que analitzen la viabilitat econòmica, la creació d’ocupació i la seguretat nacional», va dir Óscar López, convençut que és possible compatibilitzar aquesta seguretat nacional amb la planta. «Amb tota normalitat s’estan analitzant tots aquests elements, com en qualsevol altra operació d’aquestes dimensions –va afegir–, per poder garantir que aquesta inversió tan important per a la zona, per a la creació d’ocupació i per a la indústria pugui ser viable». Per a la zona i «per a Espanya», va incidir.

El ministre descarta que la seguretat nacional sigui un escull insuperable. «Òbviament», va reconèixer, al projecte es poden incorporar «una sèrie de condicions» o «recomanacions» que «s’atenen i fan viable l’operació». «Estic convençut que podrà ser compatible amb la seguretat nacional», va reiterar. S’estan mirant «totes les implicacions» per prendre «les decisions oportunes».

Sorpresa de Rueda

López va sortir a defensar el projecte poc després que Rueda mostrés públicament el seu enuig amb la filtració. El president de la Xunta nega haver rebut cap comunicació sobre això. «És difícil d’entendre que davant un expedient que portem tramitant conjuntament el Govern d’Espanya i la Xunta de Galícia des de fa molts mesos, del qual coneixem perfectament tot el seu contingut, un departament del Govern central faci ara aquests pronunciaments», es queixa. «En cap moment es va parlar d’una falta de seguretat ni de cap risc», va afirmar el cap de l’Executiu autonòmic.

Rueda va recordar que van ser els primers a lloar la «gestió conjunta» amb la Moncloa per tirar endavant el projecte. «En tot cas, no correspon a la Xunta avaluar uns suposats riscos de seguretat nacional», va dir. Admet que «n’hi ha». Des de l’administració autonòmica, el seu objectiu és «exigir al Govern central que sigui capaç de compatibilitzar seguretat nacional amb l’oportunitat fantàstica, històrica, que se li presenta a Galícia». I insisteix: «Ha de ser possible». Va advertir que les informacions conegudes aquest dilluns «no fan cap favor al projecte». Hi va haver altres territoris que competien per la inversió de SAIC i ho vam aconseguir aquí, a més a Ferrolterra, una zona especialment necessitada d’aquest tipus d’oportunitats».

Navantia tampoc va fer cap declaració a aquest diari. Des del Ministeri d’Indústria recorden que el projecte el porta l’Oficina Econòmica de Moncloa, tot i que remarquen la coordinació «total» entre administracions i la relació «cordial» amb l’empresa.

Parla SAIC

Notícies relacionades

El Suprem impedeix a la Generalitat revelar els noms de 3.200 grans propietaris d’habitatges

El deute de Trump creua l’Atlàntic: així arriba la tempesta de bons a la seva butxaca

SAIC i MG van llançar aquest dilluns un breu comunicat. «Coincideix amb les declaracions del senyor ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Oscar López, que defensa la instal·lació de la planta al Ferrol i confia que el projecte s’executarà salvaguardant íntegrament la seguretat nacional d’Espanya», va apuntar Jose Antonio Galve, director de Màrqueting i Relacions Públiques a Espanya i Portugal.

El seu pla passa per iniciar l’any vinent la primera fase de la seva factoria a Ferrol amb la construcció d’una zona d’emmagatzematge i el taller d’acoblament amb una inversió de 170 milions d’euros, incloent-hi la maquinària. La segona fase del projecte suposarà un increment d’aproximadament 100.500 metres quadrats. Vol arribar a una capacitat de 120.000 cotxes a l’any. El projecte industrial va ser batejat com a estratègic per la Xunta i és una de les inversions estrangeres més grans de la història per a la comunitat.