Ascó i Vandellòs busquen relleus a l’economia nuclear

Amb aquest compte enrere ja en marxa i amb la mirada posada en possible pròrroga d’Almaraz fins a l’any 2030, els Fons de Transició Nuclear (FTN), finançats en part amb l’impost que grava l’activitat de les mateixes plantes, han irromput com l’aposta principal per construir una alternativa abans que no arribi la potencial apagada definitiva, situada formalment l’any 2035 davant els recels del sector nuclear.

Empreses que creixen, polígons que s’omplen i ajuntaments que busquen reinventar-se dibuixen els primers indicis d’una incipient transformació. El repte, però, transcendeix la mera captació d’inversions: consisteix a demostrar que un territori acostumat a viure al voltant de la nuclear i que vol continuar fent-ho pot trobar un nou motor econòmic abans que no s’apagui l’actual.

Dues experiències locals

Un cas d’èxit és Nemon, l’empresa fundada per Iván Solé i Nàdia Contreras centrada en la creació de programaris en el món de l’energia. Fundada el 2010 a Ascó, la marca va concursar als Fons Nuclears, de manera que va aconseguir una injecció inicial de capital per pagar els primers anys, habitualment els més difícils de l’emprenedoria. Gràcies a això, la marca va passar de seguida a treballar amb empreses d’Espanya i Portugal i va multiplicar els llocs de treball, fins a arribar als 34 empleats. A principis d’any, un grup holandès del mateix sector va comprar l’empresa ebrenca per expandir-se a la Península, fet que va donar pas a la creació d’una nova empresa, Invocash Solutions. "Els Fons Nuclears són una molt bona eina perquè moltes empreses no serien possibles sense. Entre que tens la idea i que comences a guanyar diners hi ha dos anys de travessia pel desert, i aquest és un gran element diferencial entre altres zones sense nuclears", explica Solé.

Al costat de les oficines d’Invocash Solutions al polígon d’Ascó també hi ha la impremta Optim, i Martí Pros n’és el responsable. Amb vint anys d’experiència, l’arribada de 80.000 euros dels Fons Nuclears va servir a la marca per comprar maquinària nova. "Ara aquí podem fer coses que abans havíem de demanar a una altra empresa, fet que eternitzava els terminis en un sector en què la immediatesa ho és tot", diu Pros.

Modernització, competitivitat, comoditat i rapidesa per a una petita empresa establerta a Ascó però en què els cinc treballadors, incloent-hi el propietari, són de pobles del voltant, com Vinebre. "Tenim la maquinària arreglada per als anys vinents", reivindica Pros, que assenyala que ara l’empresa se centrarà a pagar la part no subvencionada amb els FTN i, el gener del 2027, es plantejarà si tornen a presentar-se amb un altre projecte.

35 milions per a aquest 2026

La Generalitat ja ha activat la convocatòria de 35 milions d’euros als FTN per a aquest 2026, el quart any consecutiu, i amb què se superaran els 120 milions repartits en els municipis i empreses d’aquests territoris. Fonts de l’àrea de promoció econòmica de l’Ajuntament d’Ascó diuen que, amb les ajudes, es busca "establir un teixit empresarial al municipi que sigui potent i anar treballant, perquè un dia la central no hi serà". Per això es reivindiquen com a terra fèrtil en projectes empresarials sense tancar-se portes. Són un bon exemple les naus industrials que s’acaben de construir al polígon municipal, amb més de 640 metres quadrats. La inversió total, de més de 2,1 milions d’euros, ha sigut finançada en un 86% pels FTN i al consistori indiquen que les naus ja tenen "més empreses interessades de les que poden allotjar".

Els alcaldes dels municipis que contenen les centrals nuclears catalanes aplaudeixen l’arribada dels FTN com un retorn del sector al territori, atès que els Fons es nodreixen parcialment de l’impost aplicat a les nuclears. L’alcalde d’Ascó, Miquel Àngel Ribes, reivindica el sistema català dels fons com a "referent" per a altres àrees d’Europa i apuntala la diversificació econòmica: "Si un dia tanquen les centrals, aquí necessitem alternatives per mantenir l’activitat". Una cosa que, afirma, podria ser en forma d’"un hub energètic o industrial, lligat a l’ADN de la comarca".

Vandellòs, més avançat

Notícies relacionades

"La botiga és un servei públic"

El 18% dels pobles catalans no tenen botiga i el 7%, bar

A l’altre municipi, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), l’alcaldessa, Assumpció Castellví, remarca el gran interès de les empreses per allotjar-se en alguns dels polígons industrials: amb el Tàpies I i II gairebé plens, l’Ajuntament celebra la pròxima arribada del Tàpies III i comença a parlar d’un quart polígon per satisfer la demanda. Les grans esperances estan posades ara en l’arribada d’un centre de recerca d’energies renovables el 2028.

Tant Ribes com Castellví són pronuclears i esperen que la decisió del Govern permeti allargar el tancament d’Almaraz, "sempre que es compleixin les condicions de seguretat", però això no els impedeix apostar per la diversificació econòmica dels seus municipis, sabent que "les nuclears no hi seran sempre".