Un pacte entre institucions i més implicació d’Europa, les claus dels experts en el Fòrum del Mediterrani per afrontar la crisi migratòria

En aquest fòrum anual, que ha celebrat ja tres edicions (València el 2024, Màlaga el 2025 i Barcelona el 2026), s’ha tingut l’oportunitat de comptar amb personalitats de la rellevància de Robert Kaplan, Enrico Letta, David Abulafia i Anna Applebaum.

En la primera edició del Fòrum, a València, l’historiador i periodista Robert D. Kaplan, una de les veus més interessants del panorama, va posar el focus en l’evolució demogràfica i en les conseqüències geopolítiques que tindrà per a Europa. Segons va explicar, el continent experimentarà un profund canvi d’identitat impulsat pel creixement de la població africana. Si actualment la proporció és d’aproximadament un africà per cada europeu, d’aquí a unes dècades aquesta relació podria arribar als set africans per cada europeu. En aquest context, l’autor de llibres com ‘La venganza de la geografía’ i ‘El telar del tiempo’ va recordar que «tot Àfrica forma part del concepte geopolític del món mediterrani, que va començar als imperis romans i grecs», de manera que els dos espais estan condemnats a entendre’s.

Des d’una perspectiva econòmica, Mariana Mazzucato, professora d’Economia de la Innovació i el Valor Públic al University College London (UCL), va afirmar que els països mediterranis continuen sense disposar d’una estratègia comuna capaç d’afrontar els grans reptes de la regió. Per això, va defensar la creació d’un autèntic banc públic europeu de desenvolupament. «No tenim un banc d’inversió públic de desenvolupament i tenim una problemàtica de col·laboració publicoprivada», va explicar. Segons el parer d’aquesta autora de llibres de gran èxit com ‘Misión economía’ i ‘El estado del emprendedor’, «seria convenient que el Banc Europeu d’Inversions fos el gran banc de la transició verda a Europa» i treballés conjuntament amb les entitats nacionals de desenvolupament. A més, va deixar clar que «no crec en les ajudes per mantenir sectors com fa Itàlia, sinó per transformar-los».

La necessitat que Europa torni a mirar cap a la seva frontera sud va ser compartida per l’historiador, polític i diplomàtic Shlomo Ben Ami, exministre d’Afers Estrangers d’Israel i vicepresident del Centre Internacional de Toledo per a la Pau. «Si Europa vol un sud estable, ha de prestar atenció al Mediterrani», va assegurar, abans de lamentar que «els països del nord d’Europa no són conscients que el Mediterrani és el pati del darrere del continent» i que durant massa temps la regió «s’ha relegat a un segon pla».

La ciutat de Màlaga va acollir el 2025 la segona edició d’un projecte en creixement que continuava comptant amb les veus més rellevants en l’aspecte econòmic, social i acadèmic. Un dels ponents més destacats va ser el representant especial del secretari general de l’OTAN per al Veïnat Sud, Javier Colomina. Aquest expert diplomàtic va posar el focus en la seguretat d’Europa en un entorn de conflictes bèl·lics, sempre amb els ciutadans civils com a principals víctimes. «La guerra a Ucraïna, que ens preocupa moltíssim, trobarà el seu final en algun moment, d’una manera o una altra, però no soc capaç de veure el final dels problemes que ens trobem al Sahel».

Per la seva banda, el catedràtic d’Història del Mediterrani de la Universitat de Cambridge, David Abulafia, va reconèixer l’enorme complexitat del fenomen migratori i va admetre que «ningú sap com abordar el problema de la migració transmediterrània». No obstant, va recordar que, tot i que el Mediterrani representa menys de l’1% de la superfície marítima del planeta, ha sigut durant segles un espai de trobada entre civilitzacions, de migracions, conquestes i mestissatge cultural i religiós, si bé des del segle XX el protagonisme de la regió ha quedat eclipsat per la seva dimensió turística.

També hi va participar l’ex primer ministre italià, Enrico Letta, que en nombroses ocasions ha constatat que l’envelliment de la població europea i l’escassetat de mà d’obra fan imprescindible una política migratòria comuna basada en la integració. Segons el seu parer, la immigració «no s’ha de veure com una càrrega, sinó com una oportunitat» per sostenir el creixement econòmic i preservar el model social europeu. També va defensar que la UE necessita combinar una gestió ordenada de les fronteres amb vies legals d’entrada i polítiques eficaces d’integració.

En l’edició d’aquest any, celebrada a Barcelona, l’actual comissària europea per al Mediterrani, Dubravka Suica, va asseverar que la política migratòria europea ha de combinar el reforç de les fronteres exteriors amb la creació de canals legals de migració i més cooperació amb els països d’origen i trànsit. Segons la seva opinió, el nou Pacte per al Mediterrani ha de servir per abordar les causes de la migració irregular mitjançant inversions, desenvolupament econòmic i associacions estratègiques amb els països veïns del sud. «L’objectiu és gestionar les migracions, no només controlar-les, i per això hem de treballar en vies legals i impedir que els que trafiquen amb vides humanes continuïn actuant».

Entre les veus més influents quant a la política exterior que han participat en aquest fòrum hi ha la del president del CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) i ex alt representant de la Unió Europea per a Afers Estrangers i Política de Seguretat, Josep Borrell, que va reclamar amb contundència un gir en la política europea cap al Mediterrani. Segons el seu parer, l’estabilitat de la regió passa per un compromís molt més decidit de les institucions comunitàries, ja que «la inestabilitat obre la porta a la immigració irregular, i com que el que volem és tancar aquesta porta, necessitem mesures fortes i capaces d’actuar com un Estat». L’excap de la diplomàcia europea també va carregar contra l’actual pacte migratori de la UE al considerar que «no podem aparcar el problema pagant a un país tercer perquè aculli migrants a canvi de donar una quantitat de diners». Segons la seva opinió, delegar aquesta responsabilitat en països «que no són precisament respectuosos amb els drets humans» suposa «una violació dels valors en què es basa la Unió Europea».

En la mateixa línia, la periodista i historiadora Anne Applebaum va defensar la necessitat de reforçar la cooperació internacional per evitar nous conflictes. L’autora d’exitosos llibres com ‘Gulag: una historia’ i ‘El ocaso de la democracia’ va afirmar que els països «han de cooperar per a un benefici mutu i no canviar les fronteres per la força», i va rebutjar, a més, un escenari internacional «en què uns guanyen i d’altres perden».

També va reclamar un canvi d’enfocament Pedro Videla, professor i director del Departament d’Economia de l’IESE Business School, que considera que el tradicional debat sobre el control de fronteres ha quedat superat. Segons la seva opinió, «la política actual europea de control fronterer amb ajuda al desenvolupament limitada» pot ser «la més fàcil d’implementar, però potencialment la més costosa», de manera que va defensar incorporar noves perspectives que permetin abordar el fenomen migratori des d’una visió més àmplia.

Notícies relacionades

Jaume Duch: «El Mediterrani és un espai cada vegada més complex, però que també ens ofereix cada vegada més oportunitats»

Més de la meitat dels espanyols se senten culpables per ser desordenats: «No és un problema estètic, sinó una càrrega emocional quotidiana»

Des de l’àmbit de l’antropologia, Carlos Giménez, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid i director de l’Institut Universitari de Drets Humans, Democràcia i Cultura de Pau i No-Violència, va defensar les polítiques de regularització de migrants al considerar que s’alineen amb el Pacte Mundial per a la Migració. «Una persona no pot ser il·legal; un altre cas és estar en situació d’irregularitat administrativa», va remarcar. Segons el seu parer, facilitar vies d’integració «és beneficiós per a la persona que es regularitza i per a la mateixa economia», malgrat que va insistir que «tot requereix una voluntat» política perquè aquestes mesures es puguin desenvolupar amb èxit.

El component ètic del debat el va posar Francesc Torralba, catedràtic d’Ètica i Filosofia de la Universitat Ramon Llull, que va apel·lar als valors humanistes com a base per afrontar el repte migratori. En la seva intervenció va recordar que «el classisme, el racisme, la xenofòbia –i tants altres ‘ismes’– són incompatibles amb l’humanisme», i va reivindicar una resposta basada en la dignitat de les persones i no en els prejudicis.