La cessió viària a la Generalitat: lenta i desigual

El mecanisme de les encomandes és una fórmula poc habitual en l’execució d’infraestructures. No implica la transferència de la titularitat de les carreteres, que continuen sent competència de l’Estat, sinó que el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible trasllada a la Generalitat la responsabilitat en la redacció dels projectes, la licitació, l’adjudicació i la direcció de les obres, mentre manté íntegrament el finançament de les actuacions mitjançant convenis específics. Així, per exemple, el novembre de l’any passat es va autoritzar el traspàs de 384 milions per a l’N-2, que han permès que recentment es licitin els primers treballs.

Més bona coordinació

Per a la Generalitat, el principal avantatge és més capacitat per impulsar projectes a partir de la proximitat al territori, segons explica el secretari de Mobilitat i Infraestructures, Manel Nadal. Assegura que la coordinació directa amb els ajuntaments evita bloquejos administratius i agilita l’execució de les obres. Esmenta com a exemple el carril bus de la B-23, conclòs gràcies a una planificació setmanal dels treballs i al pagament periòdic de l’Estat de les certificacions. Nadal manté que les encomandes s’han de consolidar com un mecanisme "no conjuntural, sinó estructural".

Ara mateix, en l’àmbit viari les encomandes vigents agrupen tres grans actuacions que sumen prop de 900 milions d’euros: el Conveni Maresme, amb una inversió de 384 milions, la remodelació de 17 enllaços de l’AP-7 i l’AP-2, pressupostada en 250 milions, i les millores previstes a l’N-260 o Eix Pirinenc, amb 260 milions més.

L’actuació que presenta un grau de desenvolupament més alt és la transformació de l’N-2 al Maresme, concretada fa només tres setmanes en un acte amb el mateix president Salvador Illa a Mataró. La Generalitat ja ha licitat les primeres obres de pacificació a Mataró i preveu impulsar els treballs durant el 2027. El projecte implicarà la transformació de més de 40 quilòmetres de carretera distribuïts en 19 trams entre Montgat i Tordera, una reivindicació històrica de la comarca.

La intervenció convertirà l’N-2 en una via de caràcter urbà, amb un carril per sentit, noves rotondes, un itinerari continu per a bicicletes i vianants i actuacions per millorar l’accessibilitat al transport públic. El conveni, que es prolongarà fins al 2032, incorpora, a més, un segon eix d’actuació centrat en la C-32, amb nous enllaços i la remodelació de connexions per millorar l’accessibilitat a l’autopista, així com actuacions de descarbonització i digitalització.

La segona gran encomanda afecta la remodelació dels enllaços de l’AP-7 i l’AP-2, que aspira a millorar la capacitat i la seguretat de totes dues autopistes després de l’increment de trànsit que es va registrar des de la supressió dels peatges el 2021. El programa preveu la construcció de set nous enllaços i la millora de deu més d’actuals. El conveni, firmat el novembre del 2024 i que assegura un finançament fins al 2031, estipula que la redacció de projectes es farà conjuntament entre el Ministeri i la Generalitat i que, en canvi, l’execució només és a càrrec de Catalunya.

Entre les actuacions previstes hi ha nous accessos a Banyeres del Penedès, Bellissens, Castelldans i Masdenverge, a més de la remodelació de connexions com Barberà del Vallès, Montmeló, Parets del Vallès i diferents enllaços al voltant de Girona. Els projectes presenten graus de desenvolupament desiguals. Ara mateix, segons les últimes dades de Territori, hi ha 11 enllaços en redacció, quatre més amb el projecte licitat i dos en què encara no hi ha consens i s’acorda la solució.

Notícies relacionades

El Suprem impedeix a la Generalitat revelar els noms de 3.200 grans propietaris d’habitatges

El deute de Trump creua l’Atlàntic: així arriba la tempesta de bons a la seva butxaca

La tercera actuació de les encomandes de gestió en l’àmbit viari correspon a la millora de l’N-260, l’Eix Pirinenc, per a la qual el conveni reserva una inversió de 260 milions fins al 2033. El pla inclou actuacions repartides per diversos punts del Pirineu català amb l’objectiu d’incrementar la seguretat i millorar la funcionalitat d’una carretera en què no s’inverteix fa dècades. Hi destaquen els treballs a la part de Lleida, per exemple la variant de Perves, la millora de l’enllaç entre l’N-260 i la C-13 a Sort o a Girona un nou enllaç a Ordis o la reordenació d’accessos a Llançà.

Dos anys després del canvi de Govern, el balanç de les encomandes té un desenvolupament desigual. La transformació de l’N-2 del Maresme és la primera actuació que comença a prendre forma amb les primeres licitacions, mentre que la resta de projectes continuen avançant en les fases prèvies a l’obra. En conjunt, les actuacions representen el paquet d’inversions més gran en carreteres estatals gestionat directament per la Generalitat amb aquest sistema, una fórmula que el Govern vol fer servir per accelerar l’execució d’infraestructures pendents des de fa anys.