Catalunya suma 310 parcel·les per a més d’11.000 habitatges públics

Una de les claus d’aquesta segona fase és precisament donar sortida als terrenys que encara no tenen promotor. Dels 310 solars presentats, 192, el 62%, delegaran en la Generalitat la recerca de l’operador que impulsi la promoció. Els 118 restants ja compten amb promotor o seran els seus titulars els que facin el procediment per seleccionar-lo. En total, hi ha 17 promotors públics i privats que han manifestat la seva disposició a construir en 55 solars.

L’àrea metropolitana de Barcelona concentra per si sola 124 solars i 6.482 habitatges, més de la meitat del total, mentre que les comarques gironines aporten 79 terrenys més per a 1.420 pisos. La resta es distribueix entre el Camp de Tarragona (30 solars i 1.004 habitatges), el Penedès (24 i 1.002), les comarques centrals (20 i 369), Ponent (11 i 309), l’Alt Pirineu i Aran (13 i 207) i les Terres de l’Ebre (9 i 272).

Mobilitzar terrenys

La reserva pública és una de les eines creades pel Govern per mobilitzar terrenys que es mantenen sense desenvolupar i convertir-los en habitatge protegit. La primera convocatòria, presentada a finals del 2025, va reunir 670 solars amb capacitat per a més de 22.000 habitatges. La segona va ampliar les possibilitats de participació i va permetre incorporar també edificis que necessiten rehabilitació, a més de terrenys que no havien pogut entrar en el primer procés per les seves condicions urbanístiques.

El mecanisme connecta així amb el model que la Generalitat va començar a concretar amb el primer concurs de sòl públic, llançat el gener per construir 1.940 habitatges de lloguer assequible. Aquell procés va establir concessions o drets de superfície de fins a 75 anys sobre solars municipals, amb la previsió que els edificis reverteixin posteriorment a l’administració i romanguin integrats de manera permanent al parc públic. La fórmula busca mobilitzar sòl públic sense que els Ajuntaments hagin d’assumir directament tota la promoció i la gestió dels edificis.

Primeres licitacions

La diferència és que la reserva pública actua en una fase anterior: identifica i agrupa els solars disponibles i determina si compten ja amb un promotor o si serà necessari trobar-lo. Una vegada seleccionats, aquests terrenys poden alimentar posteriors concursos i processos de promoció d’habitatge protegit.

El Govern català ja ha començat a traduir part de la reserva en licitacions concretes. En el concurs de gener va distribuir els 1.949 pisos en quatre agrupacions territorials, amb la participació d’operadors especialitzats encarregats de construir i gestionar els habitatges durant el període concessional. Al maig va obrir, a més, una via específica per als solars petits, amb 59 parcel·les en 40 municipis i capacitat per a 783 habitatges, amb licitacions individualitzades i fórmules que faciliten la participació de cooperatives i l’autopromoció.

L’estratègia pretén, per tant, diversificar les vies per posar en marxa els 50.000 habitatges compromesos pel Govern i no limitar el desplegament a les grans promocions. Els solars de menys mida permeten actuar en municipis on la demanda i la disponibilitat de sòl no justifiquen grans operacions, mentre que la reserva pública permet continuar incorporant terrenys de diferent dimensió i titularitat.

En el mateix comunicat, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va agrair la participació dels Ajuntaments, entitats i promotors. El Govern preveu mantenir convocatòries anuals de la reserva per continuar incorporant sòl al Pla 50.000. L’objectiu és ampliar de manera permanent el parc d’habitatge protegit, en línia amb el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge, que fixa com a referència que el 15% dels habitatges dels municipis amb més demanda es destinin a polítiques socials i el lloguer assequible arribi al 9% del parc residencial a Catalunya.

Notícies relacionades

La IA ‘farmeja’. ¿Algú té un pla?

Vi, cava i suro: la cadena d’unió

La compravenda puja un 1,6% al juny

La compravenda d’habitatges va trencar al juny cinc mesos de caigudes consecutives després de registrar una alça de l’1,6% respecte al mateix mes del 2025, fins a un total de 59.288 operacions, la xifra més elevada en un mes de juny des del 2007, segons les dades publicades ahir per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest avanç eleva el volum acumulat del semestre fins a 347.464 operacions, un 2,6% menys que en el mateix període del 2025.El mercat immobiliari va començar l’any perdent pistonada. Entre gener i març d’aquest any es van comptabilitzar 178.473 compravendes d’habitatges, un 2,6% menys que les 183.186 del mateix període del 2025. Tot i així, va ser el segon millor primer trimestre des del 2008, només per darrere del registrat l’any anterior.