Brussel·les investiga si la indemnització d’Espanya a la japonesa JGC per les renovables podria ser una ajuda il·legal

El 2007, Espanya va posar en marxa un règim de suport a la producció d’electricitat a partir de fonts d’energia renovables. Ho va fer, però, sense donar part a la Comissió tal com estableixen les normes comunitàries sobre ajuts estatals. El 2013, el govern va modificar les condicions del règim, aplicant-les de manera retroactiva als que havien començat a rebre ajudes sis anys abans.

Aquesta modificació va suposar una retallada en les ajudes, però aquesta vegada, Espanya sí que va notificar el model a Brussel·les. L’Executiu comunitari va establir que qualsevol compensació derivada d’aquest canvi, en cas que els inversors denunciessin l’Estat davant d’un tribunal d’arbitratge, s’havia de notificar a la Comissió.

La japonesa JGC, que havia començat a invertir a Espanya el 2007, va portar el govern als tribunals i va reclamar una compensació per les ajudes no concedides al modificar el règim. El 2021, la cort d’arbitratge del Banc Mundial va determinar que el govern havia de concedir una indemnització de 23,5 milions d’euros a l’empresa.

El grup nipó va revendre la gestió del plet i els drets de cobrament al fons nord-americà Blasket. El Govern i el Blasket van pactar l’any passat l’abonament d’una compensació de 32 milions d’euros que, aquest dimarts, la Comissió Europea ha determinat que podria constituir una ajuda d’Estat il·legal.

La investigació

Brussel·les considera que aquesta indemnització podria constituir una ajuda d’Estat il·legal «perquè atorga al JGC un avantatge equivalent als previstos en el règim espanyol no notificat del 2007». A més, la Comissió considera que el fons Blasket també s’hauria beneficiat a l’adquirir els drets del laude i prosseguir-ne l’execució.

La Comissió ha obert aquesta investigació per determinar si, en aquest cas, la mesura és compatible amb les normes de competència que regeixen el mercat interior. Una de les raons seria que la decisió sobre la indemnització va ser presa per un organisme extern a la UE. Al bloc, és l’Executiu comunitari qui està a càrrec de vetllar per una competència justa.

Notícies relacionades

La cessió viària a la Generalitat: lenta i desigual

La desinversió en empreses augmenta un 65% a Espanya entre gener i juny

«Segons la jurisprudència dels òrgans jurisdiccionals de la Unió, un acord internacional no pot afectar el repartiment de competències fixat pels Tractats ni, per tant, l’autonomia de l’ordenament jurídic de la Unió», ha advertit la Comissió en un comunicat. Al concedir aquesta indemnització, el tribunal d’arbitratge estaria ignorant la decisió del mateix Executiu sobre el sistema d’ajuts.

«La Comissió té dubtes sobre la conformitat de la mesura amb el principi general d’autonomia de l’ordenament jurídic de la Unió i amb diverses disposicions dels tractats europeus», ha assegurat Brussel·les. D’altra banda, com que JGC ja va rebre ajuts en virtut del règim del 2013, Brussel·les investiga si la indemnització constitueix un suport «necessari per al desenvolupament d’una activitat econòmica» i si és «proporcionat» o pot afectar la competència al conjunt de la UE.