L’administració necessita els millors directius públics

Amb la llei de la Direcció Pública Professional, Catalunya es pot convertir en un referent per a la resta de l’Estat en l’àmbit de la gestió pública.

L’administració necessita els millors directius públics

Andreu Dalmau / EFE

2
Es llegeix en minuts
Carme Poveda
Carme Poveda

Directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia i directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona. Membre del comitè editorial d'EL PERIÓDICO

ver +

Cada vegada que canvia el Govern de la Generalitat es nomenen prop de 400 càrrecs per afinitat política (a dit) i, sovint, sense experiència acreditada en la matèria que hauran de decidir. Difícilment trobaríem una empresa privada que renovés una part tan important de la seva direcció sense fer un procés de selecció basat en la capacitat professional. Però això és una pràctica habitual en la nostra administració pública. L’error de supervisió de les proves PISA n’és un exemple. ¿S’imaginen una empresa que contractés un director financer que no fos economista ni tingués coneixements de finances?

S’ha fet un pas important per canviar aquesta disfunció. El Govern ha aprovat el projecte de llei de la Direcció Pública Professional. És una reclamació històrica de les 10 entitats que estem impulsant la reforma de l’administració pública a través del FERA, i de les 300 entitats que ens van recolzar en un acte que vam celebrar a la Llotja, el novembre del 2024. Sense les persones professionals adequades al capdavant de les administracions, la resta de reformes corren el risc de ser paper mullat. Aquesta llei és la pedra angular d’una transformació real de la nostra administració pública.

La nova figura del directiu públic permetrà seleccionar directors generals, direccions operatives i directius de les entitats a partir de criteris de meritocràcia. A més, els processos de selecció hauran de garantir els principis de transparència, publicitat i independència. La durada del mandat serà independent del cicle electoral –set anys, prorrogable per set més– i incorporarà una retribució variable de fins al 15%, vinculada a l’assoliment d’objectius fixats. La norma preveu que el cessament només es pugui produir per causes objectives i justificades, i no per decisions discrecionals. L’administració necessita atraure talent –i a Catalunya, n’hi ha de sobres– per dirigir les polítiques públiques. Però només ho aconseguirà si ofereix una carrera professional atractiva i garanties reals d’independència respecte del poder polític. Recuperem així l’orgull de ser servidor públic, figura que avui està bastant desprestigiada.

Notícies relacionades

No estem inventant res. Seguim les recomanacions de l’OCDE i ens inspirem en models ja implementats com els de Suècia, Dinamarca, els Països Baixos, el Canadà, el Regne Unit o Portugal. Però sí que estem sent pioners a Espanya. Fins ara, només Andalusia ha incorporat aquesta figura en el seu ordenament, però encara no l’ha desplegat. Catalunya es pot convertir en un referent per a la resta de l’Estat en l’àmbit de la gestió pública.

El text aprovat pel Govern entra en fase de tramitació parlamentària, on els grups polítics s’hauran de posicionar. Sense perjudici que el projecte es pugui millorar en alguns aspectes, que es concretaran en el desplegament reglamentari, costa imaginar que els representants de la ciutadania s’oposin a una reforma destinada a professionalitzar la direcció pública i reforçar el rendiment de comptes cap a la societat. Catalunya té avui l’oportunitat de ser líder a Espanya en aquesta reforma. No hi renunciem. És el moment d’enfortir la confiança de la ciutadania en l’administració pública catalana.

Temes:

Govern