Els guanys d’Iberdrola creixen un 22% en el primer semestre

Iberdrola va guanyar 4.340 milions d’euros fins al juny del 2026, un 22% més que en el mateix període de l’any anterior, impulsat per la plusvàlua de 953,3 milions d’euros de la venda del seu negoci a Mèxic a Cox. El benefici net ajustat, que exclou la venda de centrals tèrmiques a Mèxic, va créixer un 8%.

La companyia, que també atribueix el creixement al fort acompliment del seu negoci de xarxes al Regne Unit, Estats Units i Brasil, confirma els seus objectius a finals d’any, quan espera arribar a un creixement superior al 8% en el benefici net ajustat, tot i que el seu president, Ignacio Sánchez Galán, va deixar la porta oberta a millorar encara més les seves previsions en els pròxims mesos. "Si segueix aquesta tendència potser a partir de l’estiu els podrem donar fins i tot informació més favorable", va assegurar en la presentació de resultats davant els analistes.

El resultat operatiu (ebitda) ajustat es va situar en 8.050 milions, un 7,4% per sobre del registrat en el mateix període de l’any anterior, impulsat per l’activitat del segon trimestre, i marcat per una alça del negoci de xarxes (12,6% més, fins als 4.212,7 milions) i una generació elèctrica més gran (1% més, fins als 3.789,7 milions).

Entorn favorable

La companyia reconeix que tots els seus mercats s’han beneficiat d’un "entorn regulatori favorable a l’electrificació", cosa que li permet assegurar-se uns ingressos predictibles a partir del seu negoci regulat de xarxes elèctriques, tant de transport com de distribució.

I aquesta continua sent la seva aposta. Iberdrola va invertir en els primers sis mesos 7.000 milions d’euros, un 25% més que un any abans, i més de la meitat d’aquests diners (4.400 milions) es va destinar al negoci de xarxes. De fet, els actius de xarxes van créixer un 11% fins a prop de 55.000 milions, principalment al Regne Unit (+11%), Estats Units (+12%) i el Brasil (+18%). D’aquest total, 40.000 milions corresponen a xarxes de distribució (+6%) i 15.000 milions a transport, amb un creixement del 30% l’últim any.

A més, l’empresa va anunciar dimarts la seva entrada a Finlàndia amb la compra de la distribuïdora més gran del país, Caruna, per 5.000 milions d’euros. L’operació, el tancament del qual està previst per al primer trimestre del 2027, segueix "el mateix raciocini" que altres companyies estrangeres adquirides per Iberdrola, com Scottish Power, va defensar Sánchez Galán.

"Som inversors industrials i veiem oportunitats que d’altres no veuen, tal com hem demostrat. A més, tenim plusvàlues de la venda de Mèxic, per la qual cosa estem portant els diners d’un país a l’altre", va afegir. Les inversions en generació van superar els 2.200 milions, més d’un 70% en eòlica terrestre i marina amb la instal·lació de més de 1.600 megawatts (MW) en el període. L’elèctrica espera la posada en marxa de 2.100 MW més fins al desembre.

Preguntat sobre Andy Burnham, nou primer ministre anglès, Sánchez Galán va aplaudir la seva proposta de reduir els impostos sobre l’electricitat i va destacar la bona relació prèvia de la companyia amb ell i el seu equip durant la seva etapa com a alcalde de Manchester.

Bombeig hidroelèctric

Notícies relacionades

La IA ‘farmeja’. ¿Algú té un pla?

Vi, cava i suro: la cadena d’unió

A la península Ibèrica, la producció hidroelèctrica del primer semestre va arribar als 12.009 gigawatts hora (GWh), un 3% inferior a la del primer semestre del 2025, però amb 4.053 GWh generats en instal·lacions de bombatge, un 26% més que en el mateix període de l’any anterior. Això suposa que el bombatge representa el 35% del total de la producció hidroelèctrica d’Iberdrola a Espanya i porta al nivell de reserves hidroelèctriques a arribar a un rècord del 73% (8.269 GWh).

Sobre l’apagada del 28 d’abril del 2025, Sánchez Galán va reiterar que va ser conseqüència d’una "planificació inadequada" per part de Red Eléctrica. "Podria entendre una apagada si no hi hagués prou energia, però si n’hi ha quatre vegades més de la necessària, no", va afirmar. L’operador del sistema no l’ha gestionat bé", va insistir Galán, que va tornar a posar en qüestió la idoneïtat que l’operador del sistema elèctric i el transportista siguin la mateixa empresa.