Les estafes i enganys van liderar les reclamacions bancàries el 2025

El Banc d’Espanya va rebre al llarg del 2025 un total de 30.970 reclamacions interposades pels clients a les entitats financeres. Es tracta d’un abrupte descens del 45% en els conflictes en què se sol·licita la mediació del supervisor bancari, ja que el 2024 es va arribar a una xifra rècord de 56.099 reclamacions. De fet, la xifra del 2025 és la més baixa dels últims anys: per trobar una xifra a la seva altura cal remuntar-se al 2020, en plena covid, quan es van produir 21.320 queixes.

Després d’un 2024 en què les reclamacions sobre les despeses de formalització de la hipoteca van ser el principal tema de conflicte, el 2025 les reclamacions relacionades amb operacions de pagament fetes en un context d’estafa o frau van augmentar un 18% i van recuperar la primera posició en el rànquing de matèries. Així, el 30% de reclamacions al supervisor bancari van estar relacionades amb operacions de pagament en què hi ha hagut engany. El 66% de casos afecten situacions viscudes amb targeta i el 34% a transferències.

Les despeses de formalització hipotecària, que són un 10% de les reclamacions, van mantenir una certa incidència. Viuen, però, una davallada interanual del 90% al dissipar-se l’efecte crida per diverses sentències judicials. Es pot recordar que el Banc d’Espanya no té competències per dictar resolucions en aquest àmbit.

Comissions i despeses

Per darrere apareixen els litigis relacionats amb comissions i despeses (8% del total). Van caure un 21% respecte al 2024 i els casos més habituals van ser reclamacions sobre comissions de manteniment dels productes bancaris, principalment de comptes i targetes. També un 8% han implicat les sol·licituds d’informació o documentació contractual; en aquest cas augmenten un 10% i tenen a veure sobretot amb peticions no ateses per les entitats, principalment les relatives a targetes revolving, amb què els ciutadans van buscar obtenir més informació sobre la liquidació d’interessos i comissions i no van ser ateses pel canal comercial. La cancel·lació de productes, amb un 5%, es converteix en un dels aspectes més polèmics entre clients i bancs. Tot i que va registrar un descens del 5%, aquest tipus d’incidències es van mantenir especialment en comptes i préstecs.

L’informe del Banc d’Espanya, presentat ahir a Barcelona, també posa l’accent en les reclamacions per préstecs personals, que són les que han tingut un increment interanual més elevat, superior al 44%. Van destacar les reclamacions relacionades amb la sol·licitud de documentació, així com amb la disconformitat amb el deute pendent i la seva cancel·lació.

Notícies relacionades

L’alça del gasoil força el Govern a apujar l’alleujament fiscal a 20 cèntims per litre

Vueling recupera la ruta entre Barcelona i Madrid a partir de l’octubre

Un any més, l’informe del supervisor bancari elabora el rànquing de les entitats que han tingut més reclamacions, i com és habitual els bancs amb més presència en banca de particulars lideren la llista. Així, CaixaBank (6.156 reclamacions), BBVA (5.700) i Santander (4.229) són els tres bancs amb més queixes. Per darrere apareix la filial espanyola d’ING Bank (1.853) i Banc Sabadell (1.651 queixes).

En un 38,9% de casos, el Banc d’Espanya va donar la raó als bancs en els seus conflictes amb els clients, mentre que en un 33% les entitats van rectificar abans que el supervisor publiqués l’informe. En el 20,1% de casos el Banc d’Espanya va donar la raó als clients; el 8% restant correspon a informes sense pronunciament.