Catalunya busca accelerar aquest any la instal·lació de renovables

La producció d’energia renovable creix a Catalunya però encara a ritme "massa sostingut". Com a mínim, si analitzen els diferents balanços del 2025. I és important destacar aquest detall perquè des de començaments d’any ja han entrat en funcionament nous parcs fotovoltaics i modernitzacions de parcs eòlics que canviaran totalment la radiografia. L’últim any, les renovables van representar el 21% de la potència elèctrica total.

L’energia nuclear, en canvi, continua sent la principal font de generació (56%). La resta es cobreix amb combustibles fòssils. De tota l’energia neta, la principal és la hidràulica (9%), seguida de prop per la fotovoltaica (6%), que supera per primera vegada l’eòlica (5,7%). En total, les fonts renovables van generar 9.001,0 GWh (gigawatt hora).

"Més endarrerida"

L’informe que va presentar ahir l’Observatori de les Energies Renovables, no obstant, posa la xifra de 6.940,68 GWh, cosa que suposaria un 3,1% menys que el 2024. ¿Com s’explica la diferència entre una dada i l’altra? L’informe de l’Observatori no té en compte l’autoconsum, que a Catalunya representa més de la meitat de l’energia fotovoltaica generada. "Catalunya segueix més endarrerida del que convindria, però estem en un punt d’inflexió que marcarà un canvi de cicle", defensa Daniel Pérez, coordinador de la Comissió Interdepartamental de Transició Energètica del Govern (CITE), en conversa amb aquest diari. "Si bé el percentatge del 2025 és una mica més baix del que ens agradaria, és important destacar que en el primer trimestre d’aquest any ja hem duplicat la potència solar instal·lada", destaca.

Alguns exemples de com ha augmentat la quantitat de potència instal·lada són la posada en servei del gran parc solar (en realitat són sis) d’Alcarràs (Segrià), el de Pujalt (Anoia) i la repotenciació de parcs eòlics que s’està duent a terme en llocs com el Perelló (Baix Ebre). A més, afirma que és clau fixar-se en els megawatts instal·lats i no només en l’energia que es produeix. ¿Per quin motiu? Perquè si un any és poc ventós o es donen condicionants externs que limiten la producció d’energia, les dades poden quedar esbiaixades. "Tot i així, les dades demostren que encara hem d’instal·lar moltes més renovables i que queda camí per recórrer", prossegueix Pérez.

En el dia d’avui, a Catalunya hi ha una quantitat destacada de potència en tramitació. En les pròximes setmanes, de fet, està previst que s’autoritzin noves instal·lacions. És a dir, el principal repte, i així ho veu l’Executiu català, és aconseguir que tot el que està autoritzat i en tràmits avançats es construeixi, combinant fotovoltaica de mida moderada amb plantes més grans, i sense oblidar la importància de cobrir les teulades i fomentar l’autoconsum.

Mentre que en energia solar l’objectiu és connectar nous parcs ja plantejats, en matèria eòlica queda molt marge per atraure promotors que es decideixin a construir noves instal·lacions. Alguns projectes d’aerogeneradors, que depenen del Govern central, estan bloquejats o pendents de resposta. "No consta que el ministeri estigui treballant en això per accelerar també aquest aspecte", assegura Pérez, que remarca la importància de la llum verda ambiental al Plemcat, la plataforma eòlica marina de proves al golf de Roses, i que ha d’actuar com a avantsala d’un futur parc comercial.

Dues setmanes enrere, el Govern de Salvador Illa va posar sobre la taula un avantprojecte de llei per simplificar tràmits urbanístics i ambientals que preveu modificar un total de 15 normes que sovint encallen l’avanç dels parcs. I a aquesta proposta cal sumar el decret que regula les bateries, ja aprovat, que ha convertit Catalunya en líder en aquesta matèria. Les bateries són essencials perquè donen estabilitat a un sistema d’energies renovables i tenen potencial per donar garantia de proveïment durant la nit, quan no hi ha sol, i evitar apagades.

Veus crítiques

Malgrat aquest escenari d’avanç, que en paraules de la consellera Sílvia Paneque marcarà un "abans i un després", Catalunya està lluny d’arribar a la meta dibuixada per al 2050. ¿Quin és el desafiament? Cobrir amb energies netes el 50% d’una demanda elèctrica que ha crescut més d’un 3% –"una bona notícia en la ruta d’electrificació", diu Pérez–. Malgrat que la fotografia del 2026 serà molt diferent –en postiu– que la del 2025, l’Observatori, que valora favorablement les mesures aprovades per accelerar el procés, ha optat per posar el focus en les assignatures endarrerides, independentment de les lleugeres diferències numèriques entre el seu informe i el de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia), que es va presentar dues setmanes enrere.

Excedents de producció

El portaveu, Víctor Cusí ha avisat que Catalunya haurà d’escollir entre accelerar significativament la implantació de generació renovable de gran capacitat, "especialment eòlica i fotovoltaica", o incrementar la seva dependència de les "interconnexions" i dels "excedents produïts" en altres territoris. "Necessitem una simplificació més gran i homogeneïtzació dels procediments urbanístics i ambientals per convertir els projectes tramitats en instal·lacions construïdes", ha defensat.

Notícies relacionades

L’alça del gasoil força el Govern a apujar l’alleujament fiscal a 20 cèntims per litre

Vueling recupera la ruta entre Barcelona i Madrid a partir de l’octubre

Gorka Martí, un altre dels membres de l’Observatori, ha remarcat el paper protagonista de les bateries: "Sense emmagatzematge no hi pot haver transició energètica". Quant als nous parcs de bateries, Pérez no té dubtes que l’escenari d’aquí a pocs anys haurà fet un tomb, ja que Catalunya és la comunitat que més projectes està tramitant, tot i que encara no estiguin instal·lats.

Però no n’hi haurà prou amb bateries. Catalunya requereix noves connexions i més capacitat de la xarxa elèctrica perquè tots els projectes es facin. L’informe també posa el focus sobre la falta de mà d’obra especialitzada. Calcula que les empreses instal·ladores necessitaran incorporar uns 107.000 professionals fins al 2050, cosa que obligaria a formar al voltant de 4.000 nous treballadors cada any en matèria energètica.