L’ampliació de l’AP-7 convenç el teixit econòmic, que demana rapidesa

L’ampliació de l’AP-7 ha trobat un suport pràcticament unànime entre el teixit econòmic i tècnic català. Empresaris, enginyers i especialistes en mobilitat consideren que els nous tercers i quarts carrils són imprescindibles per resoldre el col·lapse de la principal autopista del país, però adverteixen que el principal problema ja no és el diagnòstic, sinó la lentitud amb què avancen els projectes.

Qui es mostra més contundent és el president de Pimec Logística i vicepresidenta de la comissió d’Infraestructures de la Cambra de Comerç, Ignasi Sayol. Mentre atén aquest diari telefònicament observa des de la carretera una nova retenció a l’AP-7 en sentit contrari. "L’autopista està aturada una altra vegada", es lamenta. Segons el seu parer, la situació del Vallès ha superat fa temps qualsevol marge raonable. "Tenim puntes de 35.000 camions i aquest volum és inassumible", assegura. A la Jonquera, afegeix, circulen uns 15.000 vehicles pesants al dia abans de concentrar-se al corredor metropolità. Sayol afirma que les ampliacions "es necessiten des de fa anys", tant per raons de seguretat com per capacitat, i lamenta que el debat sobre les infraestructures s’eternitzi mentre els projectes amb prou feines avancen. "Estem farts de parlar amb uns i altres. Fem informes, fixem prioritats i objectius, però necessitem començar a veure que es fan coses", afirma. Segons el seu parer, el dèficit d’infraestructures ja té conseqüències directes sobre la competitivitat de les empreses. Pimec va presentar fa uns mesos un informe que concloïa que les congestions viàries provoquen pèrdues de productivitat, retards en les entregues i un augment dels costos logístics. "Les mercaderies no arriben a temps i això resta eficiència a tota l’economia", resumeix.

El representant empresarial defensa que el reforç de l’AP-7 ha d’anar acompanyat d’una estratègia ferroviària per a les mercaderies, tot i que considera que no pot confiar-se tota la solució al tren. És especialment crític amb la futura línia Orbital Ferroviaria, una infraestructura que, segons la seva opinió, tardarà dècades a materialitzar-se. "Necessitem una estratègia ferroviària única i consensuada, al marge del debat polític", reclama.

"Ja han passat cinc anys"

Al RACC també consideren que el temps comença a jugar en contra. El director de l’Àrea de Mobilitat, Christian Bardají, recorda que el club automobilístic adverteix des de l’aixecament dels peatges el 2021 que l’AP-7 havia quedat sense prou capacitat per absorbir l’increment del tràfic. "El gran problema és la capacitat. No es tracta només de fer més carrils, sinó de gestionar millor l’autopista", adverteix l’enginyer.

Notícies relacionades

El 90% dels pisos troben inquilí en tres mesos

El preu del lloguer cau un 4,1% a Barcelona i gairebé un 1% a Madrid

No obstant, creu que les solucions estructurals avancen amb massa lentitud. "Sabem que millorar l’AP-7 requereix deu anys, però lamentem que ja hagin passat cinc i pràcticament no s’hagi fet res", afirma. Recorda que ja el 2022 es van anunciar actuacions per prop de 1.000 milions d’euros i considera que, malgrat això, "continuen sense existir compromisos clars d’execució ni calendaris definits". "Quan arribi la solució serà massa tard", adverteix.

Una visió similar comparteix el degà del col·legi d’enginyers de camins, canals i ports de catalunya, pere calvet, que considera que l’ap-7 afronta simultàniament un problema de manteniment i un altre de capacitat. sobre aquest últim creu que el debat ja no hauria de ser "ideològic". "és una artèria europea i el tràfic de passada no deixarà de créixer", afirma. tot i que aposta per potenciar el transport ferroviari de mercaderies, adverteix que aquest mai absorbirà per si sol el volum de vehicles pesats que circula pel corredor mediterrani.