Foment calcula que Catalunya hauria de rebre el 19% d’inversió de l’Estat i qualifica d’«inadmissible» el 8,6% atorgat

Exigeixen un pes més gran en el repartiment econòmic i assenyalen que la proporció que correspondria a Catalunya hauria de situar-se en el 19%, una xifra que encara quedaria per sobre del seu pes demogràfic, situat al voltant del 17%.

La patronal catalana afirma que aquestes dades reflecteixen un problema de caràcter estructural i no una incidència puntual, al considerar que el desfasament entre la inversió pressupostada i l’executada es manté des de fa anys. Segons els càlculs de Foment, si es compara la inversió efectivament executada amb la consignació territorialitzada dels Pressupostos Generals de l’Estat del 2023 –posteriorment prorrogats–, el grau d’execució va ser del 44,6% el 2023, del 61,2% el 2024 i del 57,4% el 2025.

D’acord amb aquesta anàlisi, fins i tot en els exercicis en els quals la inversió executada va augmentar en termes absoluts, una part rellevant dels recursos pressupostats per a Catalunya va quedar sense materialitzar.

Foment també assenyala la diferència entre la inversió pressupostada i la inversió realment executada. Segons el seu parer, l’impacte sobre les infraestructures, la mobilitat i la competitivitat empresarial depèn de l’execució efectiva dels projectes, les licitacions i les obres, i no únicament de les partides consignades en els pressupostos.

Menys inversió, menys desenvolupament

Segons els estudis elaborats per Foment, el dèficit acumulat d’inversió en infraestructures a Catalunya va arribar als 49.543 milions d’euros entre 2009 i 2025 com a conseqüència de la diferència entre les inversions previstes i les finalment executades.

L’organització assenyala que aquest dèficit es reflecteix en el retard de diverses actuacions considerades estratègiques. Entre aquestes, hi ha més de 5.000 milions d’euros del Pla de Rodalies pendents d’executar, prop de 3.200 milions en projectes relacionats amb l’Aeroport del Prat, al voltant de 900 milions destinats a infraestructures hídriques i aproximadament 2.000 milions corresponents al desenvolupament del corredor mediterrani.

D’acord amb Foment, aquests retards tenen un impacte sobre la competitivitat i l’activitat econòmica, a l’afectar la productivitat, augmentar els costos per a les empreses, dificultar la mobilitat diària i reduir l’atractiu de Catalunya per a la captació d’inversions i el desenvolupament de nous projectes industrials.

La patronal, contundent amb aquest assumpte, qualifica d’«intolerable» i «inadmissible» que s’estigui «asfixiant» Catalunya. Assenyalen que aquesta decisió per part de l’Estat provoca que es deteriorin els serveis públics de la regió i actuï de fre per reduir la competitivitat.

En el comunicat de Foment del Treball Nacional han reflectit la descompensació amb Catalunya comparant-ho amb Madrid. Assenyalen que la comunitat governada per Isabel Díaz Ayuso va rebre 3.218 milions d’euros, 2,4 vegades més que la governada per Salvador Illa.

La mirada posada a la Moncloa

Foment planteja al Govern l’adopció d’una de dues mesures per millorar el grau d’execució de les inversions previstes a Catalunya. La primera consisteix a reforçar els organismes estatals amb presència en la comunitat mitjançant la incorporació de personal tècnic, recursos i capacitat de gestió. La segona proposa transferir tant els recursos econòmics com la gestió de les actuacions a la Generalitat i a les administracions catalanes competents.

Així mateix, l’organització reclama l’establiment de calendaris d’execució vinculants, mecanismes de seguiment públic i periòdic, i sistemes de rendició de comptes en cas d’incompliment dels compromisos d’inversió.

Notícies relacionades

L’IPC puja tres dècimes al juliol a Catalunya, fins al 3,5% interanual, impulsat pels combustibles i l’electricitat

La inflació s’accelera al 3,6% al juliol, màxims de dos anys, pels carburants i la llum

Segons Foment, una part de les inversions previstes es manté bloquejada durant anys a causa de retards administratius, projectes que no arriben a licitar-se o actuacions amb un ritme d’execució que considera insuficient.

La patronal també fa una crida als representants polítics catalans i espanyols perquè situïn aquesta qüestió entre les principals prioritats institucionals. En aquest sentit, afirma que la millora de les infraestructures requereix més execució efectiva de les inversions compromeses i el compliment dels terminis previstos.