Informe Fènix, la polèmica radiografia de la productivitat de Catalunya

El 15 de maig es va presentar a Barcelona un ambiciós informe sobre la situació econòmica de Catalunya. El firmaven sis autors de prestigi: Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig (com a autors principals) i Jaume Ventura, Guillem López-Casasnovas i Jordi Galí com a assessors. És el conegut com informe Fènix. Aquest estudi sobre la productivitat de l’economia catalana ha trobat entusiastes veus a favor dels seus plantejaments, però també detractors, tant per la metodologia com per les conclusions. Aquestes són les claus que explica la polèmica.

¿Catalunya va malament?

"El model econòmic actual de Catalunya és insostenible i porta el país al retrocés econòmic i a la ruptura de la cohesió social a mitjà termini". Aquest és el títol de la pàgina web en què es presenta l’informe Fènix, una òbvia crida d’atenció i una mirada no només pessimista, sinó també alarmada sobre la situació de l’economia catalana.

L’informe se centra en la riquesa per càpita, estretament vinculada a la productivitat, de la qual parla en termes crus: "No només és mediocre en el context europeu (el 2000 era el 8% inferior a la mitjana europea), sinó que està empitjorant (ara és el 13% inferior)". Però el cert és que hi ha discrepàncies entre economistes en aquesta qüestió. Tant el Banc d’Espanya com la Cambra de Comerç afirmen que la productivitat està creixent i escurçant la bretxa respecte al nivell europeu. Així, en l’informe anual del supervisor bancari s’indica que des del 2014 fins a l’actualitat la bretxa de productivitat acumulada respecte a Europa ha passat de ser de 12 punts als vuit actuals. La Cambra, al seu torn, apunta que el 2025 el PIB per habitant va augmentar un 1,6%, i la productivitat per hora treballada va créixer un 1,1%. També un informe del BBVA i de l’IVIE anava en la mateixa línia optimista.

Els ‘culpables’, molestos

L’informe Fènix considera subvencionats aquells sectors en què els treballadors consumeixen més recorre recursos públics del que aporten per la via dels impostos i les contribucions a la Seguretat Social. Els càlculs del que aporta són: els llocs de treball amb un salari mitjà anual inferior als 27.500 euros són "altament subvencionats" perquè, diu l’informe, els treballadors no cobreixen el cost dels serveis bàsics. Apunten que entre el 2008 i el 2023 el 52% de la creació neta d’ocupació es va produir per sota d’aquest rang salarial, que inclou el sector turístic, el carni i el de repartiment. L’estudi Fènix és explícit en referència a aquest tema: "Els sectors que més han crescut no només no han aportat més benestar, sinó que han sostret recursos del sistema, i això ens ha empobrit com a societat".

Entre les conclusions que plantegen apareixen tres mesures especialment dirigides a aquests sectors: "eliminar els avantatges fiscals que afavoreixen activitats de baixa productivitat", "incrementar el salari mínim per frenar l’expansió de llocs de treball poc qualificats" i "reduir la capacitat turística".

Aquest assenyalament públic va fer que organitzacions com Foment i Pimec rebutgessin l’informe, malgrat compartir la preocupació per la productivitat catalana. D’altres, com Cecot, donen la raó a l’informe: "Cecot ja ha avisat que hi ha riscos d’insostenibilitat en el nostre Estat del benestar per l’estructura econòmica i demogràfica. Hem de generar més riquesa amb menys recursos i això no ho aconseguirem amb una economia més polaritzada". El Col·legi d’Economistes, per la seva banda, ha mantingut una certa distància, tot i que el seu degà, Carlos Puig de Travy, va titllar l’estudi de "molt rigorós" i que posava sobre la taula qüestions "imprescindibles".

El treball dels immigrants

Entre els partits que més han aplaudit les conclusions de l’informe Fènix es troben dues formacions que han fet de la immigració el seu principal reclam electoral: Vox i Aliança Catalana. Els sectors que l’informe assenyala com a "subvencionats" acostumen a agrupar grans quantitats de treballadors migrats. L’informe proposa dues solucions en aquest camp: "Implementar polítiques d’immigració selectiva basades en la qualificació d’una demanda més exigent" i també el de "fer obligatori el coneixement del català, com a mínim, com a requeriment per ocupar llocs de treball d’atenció al públic i serveis". També formacions com Junts i el PP han expressat que estan d’acord amb l’informe.

Notícies relacionades

L’IPC puja tres dècimes al juliol a Catalunya, fins al 3,5% interanual, impulsat pels combustibles i l’electricitat

La inflació s’accelera al 3,6% al juliol, màxims de dos anys, pels carburants i la llum

Economistes consultats que demanen l’anonimat apunten que existeix una qüestió de fons que també resulta polèmica, i és la idea que l’economia pot "planificar-se en funció d’objectius concrets". "És controvertit pensar que pots decidir una assignació sectorial partint d’un model econòmic, perquè també hi ha plans polítics i socials i, en última instància, són els actors privats els que han de prendre les decisions".

Aquestes veus apunten que tampoc està clar que la productivitat sigui l’únic indicador a tenir en compte. També es podria apostar per activitats tecnològiques o per les que formen part de l’economia verda, o les que promouen l’autonomia de l’economia catalana respecte a l’exterior.