Catalunya rep només el 8,6% de la inversió estatal executada

Quan encara estava molt acabat de desembarcar a Telefónica, Marc Murtra ja va prometre emprendre un gir estratègic per rellançar la companyia i preparar-la per encarar els canvis que venen en el negoci de les telecos i de la tecnologia. Any i mig després del seu nomenament com a president executiu, i de la mà del nou nucli dur d’accionistes (l’Estat espanyol, CriteriaCaixa i també Aràbia Saudita), Murtra està demostrant que aquell gir promès no era només un anhel buit i que el cop de timó està en marxa amb accions concretes."Soc ferm partidari d’actuar", va proclamar en l’última junta d’accionistes. "No venim a parlar d’intencions. Venim a parlar d’execució, venim a parlar de resultats i venim a parlar de futur". Murtra ha impulsat un nou pla estratègic per transformar Telefónica. Però el missatge que insisteix a traslladar a tots els directius del grup és que la transformació de Telefónica depèn de decisions concretes i de la capacitat actuar amb rapidesa, assumir riscos i executar sense dilacions les mesures contemplades del full de ruta corporatiu. "La transformació no es mesura pels plans, sinó pel que la companyia fa cada dia", va advertir en una trobada massiva amb 700 directius de la teleco. L’objectiu promès és passar de les idees als fets. I fer-ho ràpidament. "No esperarem al futur. Ho construirem". El nou pla estratègic per als pròxims cinc anys, batejat com a ‘Transform and Grow’ (Transformar i Créixer) com a declaració d’intencions, promet créixer molt més ràpid, ser més rendible, simplificar la companyia i convertir-se en un actor realment protagonista entre les telecos europees a les portes d’una onada de fusions i aliances, i alhora tenir un paper creixent al camp de l’alta tecnologia i la ciberseguretat en el ple ‘boom’ del sector de la defensCatalunya es va tornar a situar el 2025 entre les comunitats amb menys pes relatiu en la inversió executada per l’Estat. Segons les dades de la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), la comunitat va rebre 1.321,2 milions d’euros, l’equivalent al 8,6% de tota la inversió regionalitzada executada pel sector públic estatal durant l’exercici, un percentatge que dista del pes que la comunitat representa en l’economia espanyola –entorn del 20% del PIB– i de la seva població, pròxima al 16%.

Les xifres reflecteixen un retrocés respecte a l’exercici anterior. La inversió executada va disminuir al voltant d’un 6% respecte al 2024. En termes absoluts, Catalunya va ser la cinquena comunitat autònoma amb més volum d’inversió executada, per darrere de Madrid (3.217,7 milions d’euros), la Comunitat Valenciana (1.737,8 milions), Andalusia (1.619,8 milions) i Galícia (1.579,8 milions).

Notícies relacionades

Dues de cada tres autonomies ja impedeixen la liberalització dels seus HPO

La tuneladora de l’L9-L10, a un quilòmetre de Lesseps

El gruix de la inversió executada a Catalunya va tornar a dependre de les empreses públiques, especialment de l’àmbit ferroviari. Del total de 1.321 milions, 1.075 milions van procedir del sector públic empresarial i fundacional, mentre que la inversió directa dels ministeris amb prou feines va arribar a 201 milions d’euros. Dins d’aquest bloc empresarial, Adif i Adif Alta Velocitat van concentrar 668,5 milions d’euros, fet que confirma que la major part dels recursos continuen vinculats a actuacions ferroviàries com la modernització de Rodalies o el desenvolupament del corredor mediterrani.

Aquesta elevada dependència de grans projectes ferroviaris explica part de la volatilitat de l’execució a Catalunya, on el ritme de les obres provoca fortes oscil·lacions entre exercicis i dificulta que la comunitat mantingui un nivell estable d’inversió pública.