La UE vol finançar mesures d’urgència a les xarxes elèctriques

La guerra a Ucraïna, el sabotatge del gasoducte Nord Stream o els desperfectes patits per cables submarins al mar Bàltic han canviat la manera en què Europa entén la seguretat de les seves infraestructures. Ja no n’hi ha prou de construir noves xarxes elèctriques per connectar més països, també cal protegir aquelles que ja existeixen.

Aquesta és una de les principals novetats que han introduït els estats membres en la seva posició negociadora sobre el nou paquet europeu de xarxes elèctriques, que està legislant ara Brussel·les i que encararà la seva etapa final en els pròxims mesos, amb la posició del Parlament Europeu i la negociació tripartida posterior, entre la Comissió Europea, el Consell Europeu i l’Eurocambra

Fins ara, la filosofia de la Comissió Europea s’ha centrat a ampliar i modernitzar la xarxa entre països per adaptar-la a l’augment del consum d’electricitat i al creixement de les energies renovables. No obstant, el Consell de la UE, format pels ministres d’Energia de tots els països del continent, ha afegit un nou objectiu a petició d’alguns dels estats membres, que suposa reforçar la resiliència d’aquestes infraestructures crítiques davant les amenaces actuals, com són els sabotatges, els ciberatacs o qualsevol incident greu.

És a dir, els països volen que, a més de noves interconnexions, també puguin rebre el tractament de projectes prioritaris aquelles inversions destinades a reparar les instal·lacions ja existents després d’un "esdeveniment disruptiu intencionat", o aquells components crítics dissenyats per reparar i restaurar en situació d’emergència una infraestructura transfronterera.

El 5% de les ajudes

Aquest reconeixement de projecte prioritari implica accedir a un règim més favorable dins de la normativa europea que atorga la possibilitat d’optar a finançament. "Els projectes d’interès comú i projectes d’interès mutu en la categoria d’infraestructures relatives a la seguretat, la resiliència i les reparacions d’infraestructures elèctriques existents han de representar, com a màxim, el 5% de l’ajuda financera total prevista pel mecanisme Connectar Europa per a projectes d’interès comú i projectes d’interès mutu en el marc financer plurianual 2028-2034", aclareix el Consell.

Però suposa un canvi en la concepció de seguretat energètica europea que durant anys es va centrar a disposar de prou capacitat de generació i prou interconnexions perquè l’electricitat pogués circular entre estats membres. Ara no només importa que existeixin aquestes connexions, sinó que siguin capaces de resistir davant un "incident disruptiu deliberat", que es resumeix en qualsevol acte hostil, com el sabotatge, els atacs físics o els ciberatacs, o una combinació d’aquests, que donin lloc a danys considerables a les infraestructures o que les inutilitzin.

Notícies relacionades

La banca europea, més selectiva en el crèdit davant el risc geopolític

Les dones guanyen pes en els nous lideratges del 2026

Els països emmarquen aquesta decisió "en el context geopolític actual", amb un increment d’amenaces híbrides contra infraestructures energètiques. A més, la proposta coincideix amb la creixent electrificació de l’economia que fa que qualsevol interrupció del subministrament tingui un impacte molt més gran que el que podia tenir fa tot just una dècada, ja que, a mesura que el transport, la calefacció o part de la indústria depenen cada vegada més de l’electricitat, protegir la xarxa deixa de ser una qüestió tècnica per derivar en un element de seguretat econòmica i estratègica.

Aquesta proposta complementa la resta de la posició del Consell de la UE sobre l’anomenat paquet de xarxes elèctriques, centrat a accelerar la tramitació de les autoritzacions per construir aquestes instal·lacions, reforçar les interconnexions i millorar la planificació de les xarxes transfrontereres.