La Cambra amplia a 10 les ‘cadires de plata’ per a grans empreses

El plenari de la Cambra de Comerç va votar ahir a favor del canvi en la seva normativa interna que dona més poder i presència a les grans empreses a l’entitat ampliant de dos a deu el nombre de le cadires de plata. La decisió va ser adoptada en primera instància el 8 de juliol pel comitè executiu de la institució que presideix Josep Santacreu i va ser ratificada ahir en una votació.

En concret, la Cambra planteja que del total de 60 membres del seu plenari, 44 siguin elegits en les eleccions cambrals –cada quatre anys–, amb sis nomenats més a proposta de les organitzacions empresarials més representatives (Foment i Pimec) i els deu restants per a empreses que facin una aportació econòmica.

Notícies relacionades

Els aeroports espanyols marquen un nou rècord amb 67 milions de passatgers internacionals fins al juliol

Revolut oficialitza el nomenament de Santiago Pérez Olano com a nou màxim responsable a Espanya

El plenari comptava amb 60 membres, dels quals 52 sortien de les eleccions, 6 de Foment i Pimec i només dos estaven reservats a empreses que feien aportacions econòmiques, les cadires de plata. La normativa actual permetia determinar un nombre de seients de pagament entre tots dos i els 14 membres, però finalment l’equip de govern de la Cambra els ha elevat fins a 10. La figura de les cadires de plata va ser qüestionada per l’anterior equip de govern de la Cambra, Eines de País, que va portar a la presidència de la institució Joan Canadell i Mònica Roca. Durant el seu mandat van decidir reduir de 14 a 2 els seients de pagament, però com que cap empresa va licitar per aquests llocs, van quedar vacants.

La decisió d’Eines de País venia motivada per dues raons de fons: en primer lloc, Eines va aconseguir la seva inesperada victòria electoral del 2019 amb la mobilització de pimes i autònoms vinculats a l’associació independentista ANC. En segon lloc, en entorns sobiranistes es va assenyalar llavors les grans empreses contràries a la independència, de manera que es va intentar minimitzar el seu pes en el plenari. Històricament, entre les empreses que havien ocupat aquests seients de pagament a la Cambra hi havia CaixaBank, Banc Sabadell, Banc Mediolanum, Criteria, Deloitte, Indra, Racc i Damm.