La reforma bancària que planteja la UE facilitarà les fusions transnacionals

La Unió Europea (UE) dona ja les últimes pinzellades a la presentació de l’ambiciós informe de reforma de la banca que busca, entre altres coses, reduir l’excessiva fragmentació del sistema, amb l’objectiu de facilitar o almenys no entorpir les fusions transnacionals, i simplificar la regulació. La idea dels canvis passa perquè el sector bancari continuï sent resilient, però que a més pugui recolzar millor l’economia europea finançant el creixement sostenible, la innovació i la seguretat, segons un esborrany del document del qual ha tingut coneixement EL PERIÓDICO. Es tracta de la primera gran reforma del sector després de la crisi financera mundial del 2008, cosa que dona una idea de la seva importància i impacte.

L’informe comunitari utilitza la xifra d’1,2 bilions d’euros anuals estimada per l’anomenat informe Draghi per avaluar les necessitats d’inversió d’Europa en sectors estratègics com les tecnologies profundes, les tecnologies netes (vinculades al medi ambient), la defensa, la intel·ligència artificial (IA) i la biotecnologia. En una anàlisi recent de les patronals financeres espanyoles AEB, CECA i Unacc, s’afirmava que amb una sèrie de mesures noves, "la capacitat de concessió de crèdit del sector bancari podria augmentar en més de 2 bilions d’euros a l’Eurozona, dels quals més de 250.000 milions correspondrien a Espanya".

El document, que es donarà a conèixer divendres per la mateixa comissària de Serveis Financers i la Unió d’Estalvis i Inversions de la Comissió Europea (CE), la portuguesa María Luis Albuquerque, identifica els tres reptes principals que, segons l’opinió de la CE, limiten la capacitat del sector bancari per recolzar l’economia europea: reduir la fragmentació del sector, tenir més en compte les especificitats europees i simplificar el marc regulador.

Respecte a les mesures per les quals aposta la Comissió, encara no detallades en profunditat, passen per simplificar i racionalitzar la regulació dels requisits de capital, fomentar la integració del mercat salvaguardant l’estabilitat financera en tots els Estats membres, i donar una importància capital a simplificar el marc regulador.

Fonts del sector bancari consultades aplaudeixen l’esperit de l’informe però reclamen que les mesures es prenguin amb la celeritat més gran possible, sobretot per convertir les exigències d’estabilitat financera en normes per potenciar la competitivitat respecte a altres sistemes financers internacionals.

La petició de la patronal

En aquesta línia, la presidenta de la patronal bancària AEB, Alejandra Kindelán, assenyalava el mes passat que "la simplificació, la integració financera i la competitivitat de la banca és la base del creixement que Europa necessita". Kindelán enllaçava aquesta competitivitat bancària a "la capacitat de les nostres empreses per invertir i expandir-se, per fer front a la transformació industrial, la transició energètica o per finançar les necessàries inversions en seguretat i defensa".

Respecte al primer dels reptes, l’informe explica que l’excessiva fragmentació del sector impedeix augmentar l’escala de les entitats, obtenir millores d’eficiència, utilitzar productivament els recursos i diversificar-se geogràficament a través de les fronteres nacionals. I cita un exemple: el crèdit transfronterer a empreses dins de la zona euro suposa únicament un 16% del crèdit empresarial total. Afegeix el document que des de la crisi financera mundial del 2008, les fusions i adquisicions transfrontereres a la UE han disminuït de forma significativa, tot i que augmentessin el 2025. La conseqüència d’aquesta situació, segons el parer de la CE, és que molts grups bancaris de la UE són grans en relació amb la mida de la seva economia nacional, però no en relació amb la mida de l’economia de la UE, de la Unió Bancària o dels seus competidors internacionals.

Però l’informe ataca directament també el que qualifica d’intervencions nacionals en les fusions bancàries i ressalta que quan són injustificades a escala nacional obstaculitzen la capacitat de consolidació dels bancs de la UE també mitjançant fusions transfrontereres, cosa que, segons el parer de la CE, restringeix la capacitat d’aquestes entitats de competir eficaçment als mercats financers mundials en les activitats de banca corporativa i d’inversió.

De fet, una de les propostes de la CE passa per utilitzar els seus instruments d’execució quan es detectin infraccions del dret de la Unió en les intervencions en fusions i adquisicions que puguin menyscabar la lliure prestació de serveis, la lliure circulació de capitals i la llibertat d’establiment.

Nova assegurança de dipòsits

En aquesta mateixa línia de facilitar les operacions, la Comissió substituirà la proposta del 2015 sobre el Sistema Europeu de Garantia de Dipòsits per una nova dedicada a revisar i simplificar l’estructura del marc d’assegurança de dipòsits. L’objectiu és garantir que una possible fallida d’un grup transfronterer no generi distorsions als Estats membres concrets ni passius per als sistemes de garantia de dipòsits i els pressupostos nacionals.

Notícies relacionades

Els afiliats estrangers superen els 3,5 milions de cotitzadors per primera vegada en la història

El Govern justifica la pròrroga d’Almaraz: «La central és segura per a les persones»

La CE destaca que a la Unió Europea hi ha més de 4.500 bancs i al voltant de 650 grups bancaris, amb la qual cosa és fonamental mantenir el compromís amb les normes internacionals establertes pel Comitè de Supervisió Bancària de Basilea, però també reconeix que les reformes posteriors a la crisi financera mundial, malgrat les millores aportades, han tornat innecessàriament complex el margo regulador en el qual operen. No només per la complexitat del marc regulador, sinó per l’existència de normes paral·leles, encavalcades i també per les dificultats de coordinació.

La presidenta de l’AEB, recentment, posava èmfasi que "tenim un sistema fragmentat, amb múltiples i capes de supervisió que no sempre estan alineades: 22 organismes, reguladors i supervisors, més de 1.700 normes i unes 90.000 pàgines de regulació. A la pràctica això suposa, a més, 8.000 requeriments d’informació, unes 430 reunions supervisores a l’any per entitat i un llarg etcètera d’obligacions que afecten l’eficiència".