L’FMI avisa que s’esgoten els factors que contenen el preu del cru

El Fons Monetari Internacional (FMI) no és aliè a aquesta tendència, i en un article publicat aquest dimecres, l’organisme presidit per Kristalina Georguieva constata que, malgrat tractar-se de la crisi energètica més gran de la història segons les institucions, el mercat petroler ha suportat millor el cop de l’Iran que els que va rebre amb la guerra d’Ucraïna, la guerra de l’Iraq o la guerra del Golf, entre altres exemples. No obstant, l’FMI llança una advertència: la combinació de factors que va actuar com a matalàs per mantenir a ratlla el preu del cru s’està esgotant. "Hi ha moltes raons per les quals el petroli s’hauria d’haver encarit fins a nivells insostenibles. La guerra va tallar el subministrament d’uns 20 milions de barrils diaris de cru i refinats, una cinquena part del consum mundial", rememora l’organisme.

Notícies relacionades

Una dona ofereix una llar a la Sandra, la jove trans que viu en una cova a Màlaga: «Vull que es pugui dutxar bé, que estalviï i que se’n vagi a Màlaga a complir el seu somni: obrir una botiga de moda»

Alfonso Muñoz, especialista en pensions, explica com augmentar l’import de la jubilació: «Amb 15 anys cotitzats únicament es té dret al 50% de la base reguladora»

Amb tot, la pregunta és simple: ¿com va ser capaç el mercat petroler d’absorbir una disrupció d’aquesta escala? L’FMI considera que tres factors van ser clau en l’amortiment del cop. "La contracció de la demanda, sobretot a Àsia, va ser determinant. L’augment de preus va provocar que les economies recorreguessin alternatives com el carbó i les renovables", comenta el Fons. Malgrat que la demanda al sector del transport va ser més robusta, ja que els camions no poden circular a base de vent o carbó, les subvencions i limitacions al preu del combustible van actuar com límits. I la indústria petroliera que va resultar il·lesa va haver d’augmentar la producció. La resta de l’impacte el van absorbir les reserves petrolieres existents. Dada la magnitud del xoc, la indústria petrolera que va resultar il·lesa va haver d’augmentar exponencialment la producció. "La producció fora del Golf va augmentar més del previst, en gairebé 2 milions de barrils al dia per sobre dels nivells del 2025. Els Estats Units van encapçalar l’augment, mentre que Veneçuela, Guyana i Rússia també van incrementar la producció", detalla l’FMI..

Malgrat que els moments més tensos de la guerra semblen haver-se superat, els EUA i l’Iran no estan negociant. Donant la situació, l’FMI calcula que passaran entre dos i tres mesos abans que pugui reprendre’s una part significativa –que no tot– del flux petroler a nivell global. Amb tot, l’FMI insta els governs a reconstruir els inventaris, diversificar fonts energètiques i recolzar temporalment els consumidors més vulnerables a l’escassetat energètica.