INNOMED revolucionarà rutina i treball a les ciutats mediterrànies

INNOMED no és un projecte menor, sinó més aviat revolucionari. La idea sorgeix de la trobada entre Miquel Barceló, enginyer industrial i economista; Felipe Romera, director general del Parc Tecnològic d’Andalusia a Màlaga (PTA), i Salvador Moreno Peralta, arquitecte urbanista, en el I Fòrum del Mediterrani organitzat per Prensa Ibérica el 26 de juliol del 2024 a València, i posteriorment en el II Fòrum celebrat a Màlaga el 15 de gener del 2025. En aquestes trobades van convergir tres experiències que des de la diversitat dels seus desenvolupaments portaven dins una reflexió comuna: que la innovació no sigui un sector productiu, ni una indústria, ni un lloc especialitzat per allotjar-la, sinó un motor de transformacions econòmiques i socials aplicables al conjunt del territori i induïdes mitjançant projectes urbanístics i constructius concebuts per allotjar activitats d’alt valor afegit.

¿Quins elements afins tenien aquestes experiències de cada un per elaborar el projecte comú?

Des de la nostra activitat quotidiana tots tres estudiàvem l’economia del coneixement i com estava transformant no només els hàbits laborals quotidians de la població, sinó les formes mateixes de l’espai urbà i les seves relacions amb el territori. Des de Màlaga, Felipe Romera postulava, fa més de 20 anys, que la innovació havia de sortir del reducte del Parc Tecnològic per filtrar-se i expandir-se al conjunt de la ciutat mitjançant els "barris del coneixement». Una cosa que, en paral·lel, Miquel Barceló va desenvolupar amb els mateixos propòsits en el model de Districte Innovador amb el projecte 22@Barcelona i en el seu llibre Distritos Innovadores, o cómo disenyar e implementar la transformación de la ciudad del siglo XXI. Per la seva banda, Salvador Moreno proposava que la innovació s’estengués més enllà de la ciutat i la seva àrea metropolitana, cap a la seva comarca i la regió, incorporant la naturalesa, el camp i els pobles, amb les seves pròpies característiques, a la raó urbana i productiva.

L’acròstic INNOMED al·ludeix a la innovació i al Mediterrani. ¿Per què aquesta al·lusió i quines són les aspiracions del projecte?

En efecte, ens estem referint a l’arc mediterrani espanyol amb les seves 10 províncies costaneres i els seus respectius hinterlands –terres de l’interior–. Aquest conjunt representa gairebé el 40% de la població i el 49% del PIB del país. En aquest corredor mediterrani es concentra també avui una forta demanda residencial, perquè el sector de l’alta tecnologia i l’auge del treball a distància desvinculen en gran mesura l’espai del treball del de la residència, fet que fa que tothom vulgui venir a viure al Mediterrani. Enteníem que aquesta demanda galopant calia correspondre’s amb uns nous plantejaments urbanístics i de planificació territorial que impulsessin una oferta d’espais per a empreses d’alt valor afegit.

¿Vol dir que veuen el litoral mediterrani com un territori d’oportunitat?

És exactament això el que volíem transmetre en el Fòrum. Si comparem el rosari de ciutats del litoral mediterrani espanyol, i els seus respectius hinterlands, amb altres grans entitats regionals d’Europa, com el Ranstadt holandès o la conca del Rhin-Rhur, veiem aquí l’estructura embrionària d’una de les ciutats regió més vigoroses d’Europa. Resulten enormement atractives per al talent internacional. Fins ara aquest atractiu ha servit majorment per publicitar un model de qualitat de vida amb què atraure el turisme, però ha arribat el moment d’establir també estratègies per al desenvolupament de noves activitats econòmiques basades en la innovació i la tecnologia amb una visió global per competir amb altres territoris.

El turisme és una de les indústries més grans del país, amb una alta participació en el PIB. ¿Com encaixa això en el projecte INNOMED?

Doncs precisament amb una funció coadjuvant i positiva. Ja fa dues dècades Jordi Borja i Manuel Castells explicaven com els "llocs forts» de la Nova Economia del coneixement eren aquells en els quals, en una fecunda barreja d’usos, confluïen les funcions bàsiques que se li demanaven a una gran ciutat al món desenvolupat, és a dir, els mateixos requisits de qualitat urbana integral que exigeix el sector turístic de més valor, coincidents amb el que demana el nomadisme digital més selecte. D’aquesta manera, millorar les condicions de vida urbana és una inversió de capital per consolidar també aquesta altra indústria.

D’això es dedueix que INNOMED persegueix un model urbà integrat, on els llocs de treball i residència estan pròxims. Però, ¿com es porten aquestes aspiracions a la pràctica?

La proximitat entre la residència i el lloc de treball ha sigut una aspiració històrica de l’urbanisme. Avui, la indústria del coneixement permet en gran manera viure on es treballa i treballar on es viu, i d’allí sorgeix un model urbanístic que recompon la vida del barri tradicional, especialment establert a la ciutat mediterrània. Ara es dona la paradoxa que pot ser la modernitat i les indústries del coneixement les que ens tornin a la vida tradicional del barri, de la inabastable globalització a la seguretat familiar de l’àmbit local, amb un aterratge saludable en l’escala humana de la quotidianitat. Això és el que proposa Miquel amb els seus Districtes Innovadors, i el que van projectar Felipe i Salvador fa 20 anys per a uns barris degradats del centre històric de Màlaga, avortat per la mateixa administració que el va promoure.

Notícies relacionades

La cessió viària a la Generalitat: lenta i desigual

La desinversió en empreses augmenta un 65% a Espanya entre gener i juny

¿En definitiva, INNOMED pot millorar la vida de les persones?

Qualsevol iniciativa de política urbanística o econòmica ha de proposar en darrer terme la millora de les condicions de vida de la societat. INNOMED inclou una idea tan paradoxal com esperançada: que l’alta tecnologia, la indústria del coneixement i la innovació no són forces que fragmenten la ciutat, sinó, al contrari, la condició econòmica que permet reconstruir precisament la idea del barri, del districte i del lloc on es manifestin les formes tradicionals de la convivència. En aquest sentit, continuem treballant amb la idea que en el futur aquest nou model d’ecosistema innovador territorial, urbà i rural es pugui anar implantant a les ciutats i als territoris del Mediterrani.