El Congrés deixa les autonomies sense 5.849 milions de marge fiscal

El Congrés va refusar ahir els objectius d’estabilitat pressupostària i deute públic proposats pel Govern per al període 2027-2029, un tràmit previ a l’elaboració dels pròxims Pressupostos Generals de l’Estat. Els vots en contra del PP, Vox i Junts van impedir que tiri endavant el nou camí fiscal i obligaran l’Executiu a sotmetre’l a una segona votació, prevista per al 23 de juliol.

L’acord establia un objectiu de dèficit per al conjunt de les administracions públiques de l’1,8% del producte interior brut el 2027, que es reduiria a l’1,6% el 2028 i a l’1,5% el 2029. En el cas de les comunitats autònomes, Hisenda proposava permetre un desfasament del 0,1% del PIB durant els tres exercicis, mentre que els ajuntaments havien de mantenir l’equilibri pressupostari.

Sostenir serveis públics

El rebuig afecta especialment els governs autonòmics, que es juguen un marge fiscal de 5.849 milions d’euros en el conjunt del període. Només l’any 2027, la dècima de dèficit ofert pel Ministeri d’Hisenda representa aproximadament 1.869 milions d’euros de capacitat pressupostària addicional per a les comunitats.

No es tracta, en sentit estricte, de transferències que l’Estat deixi d’entregar a les autonomies, sinó de la possibilitat de finançar una part de les seves despeses mitjançant dèficit. L’aprovació del camí els permetria disposar de més marge per sostenir serveis públics com la sanitat, l’educació, la dependència o l’habitatge sense haver de compensar immediatament aquests desemborsaments amb nous ingressos.

Si els objectius tornen a ser rebutjats en la segona votació, Hisenda afirma que les comunitats hauran d’elaborar els seus pressupostos amb una referència d’equilibri pressupostari, és a dir, amb un dèficit del 0%. En aquest escenari desapareixeria la dècima de marge proposada per a cadascun dels tres anys, fet que limitaria la seva capacitat de despesa o els obligaria a buscar ingressos addicionals i fer ajustos en altres partides.

El revés parlamentari no afecta formalment el sostre de despesa dels Pressupostos del 2027, aprovat pel Consell de Ministres la setmana passada. El límit de despesa no financer s’eleva fins a 226.032 milions d’euros, la xifra més alta autoritzada fins ara, amb un increment del 6,6% respecte a l’exercici anterior i 14.006 milions addicionals.

El Govern va arribar ahir al Congrés amb un guió ja escrit: perdre el camí d’estabilitat pressupostària, fet més que assumit, i aconseguir unes quantes victòries que li donessin oxigen en aquest final agònic de curs. No obstant, un gir inesperat va deixar l’Executiu amb un balanç més negatiu. Junts, PP, Vox i UPN, no solament van tombar els objectius d’estabilitat, sinó també un reial decret sobre les finances de RTVE. Són dues derrotes que enfosqueixen el vistiplau al decret que augmenta el finançament en dependència i a la llei que transforma el sistema de cures a les persones dependents.

"Irresponsable fiscalment"

Notícies relacionades

Els aeroports espanyols marquen un nou rècord amb 67 milions de passatgers internacionals fins al juliol

Revolut oficialitza el nomenament de Santiago Pérez Olano com a nou màxim responsable a Espanya

"Nosaltres votem no a aquest Govern que és perjudicial per als espanyols, aquest Govern no és bon gestor econòmic, és perjudicial en l’àmbit social i irresponsable en l’àmbit fiscal", va lamentar el diputat popular José Vicente Marí Bosó. I el parlamentari de Vox José María Figaredo va acusar directament el Govern d’haver "arruïnat" el país.

El discurs més dur, però, va ser el de Junts. "Som davant una operació de màrqueting per amagar les seves flaqueses. [...] Tothom sap que no tindran pressupostos i vostè també ho sap. Deixin d’enganyar la gent", va asseverar Josep Maria Cruset. A més, va criticar que no hagin tingut en compte la seva proposta d’elevar l’objectiu de dèficit de les comunitats autònomes del 0,1% al 0,6% i va posar l’accent en l’"estafa" que implica per a Catalunya per denunciar els escassos recursos que rep.