De l’eurovinyeta a la via portuguesa
Les associacions de transport per carretera exigeixen una inversió continuada per evitar que els usuaris tornin a pagar per l’ús de la via. Mentrestant, la Generalitat discuteix amb el Govern per mirar d’implantar un sistema de pagament homogeni a totes les autopistes de l’Estat.
El dèficit de manteniment de les carreteres a Catalunya ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre els peatges i sobre si són els usuaris els qui han de pagar pel seu ús de manera directa. La mesura que suprimia aquestes barreres en gran part del territori català es va adoptar l’1 de setembre del 2021. Aquell dia van deixar de cobrar-se els peatges de l’AP-7, des de la Jonquera fins a Salou, l’AP-2 entre Saragossa i el Vendrell, la C-32 entre Barcelona i Lloret de Mar i la C-33 entre Barcelona i Montmeló.
Però el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, ha agitat el vesper i el president, Salvador Illa, va admetre al Parlament que podria haver sigut un "error" la seva eliminació.
Avui, Espanya mira Europa a l’hora d’implantar un nou sistema de peatges. Des de les associacions de carretera assenyalen que hi ha dues propostes que s’estudien: el sistema "a la portuguesa" o el d’eurovinyetes.
Portugal va ser el primer país a implantar aquest sistema a les autopistes. Els vehicles són identificats mitjançant càmeres (reconeixement de matrícula o amb la instal·lació d’un dispositiu) i el conductor posteriorment paga pel servei utilitzat. És una mesura que s’utilitza també en alguns punts del nord d’Europa com Noruega, Suècia, Irlanda i el Regne Unit.
Per fer-ho, s’instal·len càmeres d’alta resolució que llegeixen la matrícula, antenes que detecten un dispositiu electrònic i sensors que identifiquen la categoria del vehicle (turisme, furgonetes, camions...).
El president de la Federació Nacional d’Associacions de Transport d’Espanya, Carlos Folchi, ha defensat en una conversa amb EL PERIÓDICO que aquesta és una "opció que s’ha d’explicar bé a la ciutadania". "Tot depèn de si serà un peatge tou i és purament de manteniment o si és un altre tipus de peatge que sí que pot afectar els corredors alternatius".
Un altre dels recursos més utilitzats són les anomenades eurovinyetes. En lloc de pagar pel quilòmetre recorregut, el conductor compra un permís temporal per poder circular per determinades carreteres. Especialment és un sistema comú per a camions pesats (més de 12 tones).
Aquest tipus de peatge no està tan assentat com el portuguès i es dona principalment al centre i al nord d’Europa. Té un principal protagonisme a Luxemburg, Suècia i els Països Baixos. Les tarifes van des d’uns set euros per una setmana fins a més de 1.400 euros a l’any en camions.
En països com Suècia l’ús dels dos models està normalitzat i en els últims anys l’eurovinyeta ha aconseguit un pes més notable a l’hora de desplaçar-se.
Quant als turismes, la quantitat per pagar és inferior. Per exemple, la tarifa anual a Àustria és de 96,4 euros; a Eslovènia és de 118 euros; a Hongria de 160, i a la República Txeca, de 115.
El transport no vol pagar
"Entenem que si s’aprova un sistema de peatges com el portuguès o eurovinyetes, el sector de transport de mercaderia per carretera hauria de quedar exclòs. No pot caure sobre nosaltres el manteniment d’aquestes infraestructures quan el beneficiari és el conjunt de la societat", afirma el president de l’Institut Vial Iberoamericà, Jacobo Díaz.
Des de Fenadismer prefereixen el sistema d’eurovinyetes perquè "permet modular una major o menor tarifació per al sector del transport per carretera, mentre que el sistema de pagament per quilòmetre obliga a instal·lar a tots els vehicles un dispositiu de control".
Ramón Valdivia, director general de l’Associació de Transport Internacional per Carretera, rebutja amb rotunditat la idea que hi hagi peatges. Afirma a aquest mitjà que "els ciutadans ja paguem per les carreteres mitjançant els impostos i no es pot dir que no hi ha diners per mantenir les carreteres".
Notícies relacionadesTot i així, creu que el model de la vinyeta temporal "és més senzill" perquè la instal·lació de càmeres i la posada en marxa dels dispositius als vehicles és una maniobra "molt cara" per a l’Estat i per als ciutadans.
A Espanya també hi ha el model basc. Si l’esquema tradicional de peatge-concessió consisteix en el fet que els conductors paguen durant un període determinat fins que s’aconsegueix amortitzar el cost de la inversió, el model basc funciona a través d’un mecanisme permanent. És a dir, el pagament continu amb l’objectiu de mantenir l’estat de la xarxa i la seva possible ampliació. Tanmateix, des de la Generalitat s’aposta per articular un acord amb el Govern que permeti implantar un sistema homogeni a tot l’Estat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Reflexions Sanament Eduardo Vara, pediatra: "El problema és reduir cada persona a etiquetes estereotipades"
- Al minut Guerra de l’Iran | L’atac a un vaixell de càrrega paralitza el pla d’evacuació d’Ormuz mentre Israel continua atacant el Líban
- Al minut Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen
- Al minut Incendis forestals a Madrid, Àvila, Toledo i Vall d’Uixó, en directe: última hora de la situació dels focs actius i carreteres tallades
- Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia: "Molts carrers han sobreviscut gràcies a gent d’altres països"
