L’Estat té més de 800 immobles sense ús repartits per Espanya

Part d’aquests béns són antigues residències de funcionaris, herències, decomisos o expropiacions / L’inventari consta d’habitatges i locals, oficines, parcel·les i places de garatge, entre altres construccions

L’Estat té més de 800 immobles sense ús repartits per Espanya
5
Es llegeix en minuts
Roberto Bécares
Roberto Bécares

Periodista

Especialista en Reportatges, Madrid, política i investigació

ver +

El patrimoni oblidat per l’Estat inclou jutjats molt vells, solars, oficines, parcel·les, places de garatge, habitatges, locals i fins i tot muralles i castells. Es tracta de 828 béns immobles de titularitat pública que es reparteixen per tot Espanya als quals l’Administració no atribueix cap ús. Entre ells destaca un pis de més de 1.000 metres quadrats al carrer Serrano de Madrid, al costat de la Puerta de Alcalá –on hi ha el metre quadrat més car de tot Espanya–, diversos immobles a l’entorn del passeig Marítim de Barcelona i un grapat d’habitatges històrics més situats al pati de Banderas de Sevilla, a l’entorn del Real Alcázar.

La llista ha sigut remesa per la direcció general de Patrimoni de l’Estat, dependent del Ministeri d’Hisenda, a EL PERIÓDICO després d’una petició efectuada a l’abril a través del Portal de Transparència per saber quins immobles propietat de l’Administració es mantenen buits en l’actualitat. La direcció de Patrimoni explica que dins de l’Inventari General de Béns i Drets de l’Estat no s’hi inclou com a tal una categoria d’"edificis públics buits", però sí d’"edificacions de caràcter patrimonial" –és a dir, que no estan afectades a un ús o servei públic– "que no estan arrendades o cedides a tercers". O, dit d’una altra manera, que no tenen cap ús o almenys consta oficialment d’aquesta manera a l’Administració.

¿Com li han arribat a l’Estat tots aquests immobles? La procedència és variada: hi ha des d’antics habitatges de funcionaris fins a promocions públiques, habitatges transferits entre organismes, immobles que no van arribar a vendre’s mai, herències, decomisos, expropiacions... ¿Per què els manté buits l’Estat? Quan se li ha preguntat sobre això, el Ministeri d’Hisenda no ha donat explicacions.

La direcció general també remarca que es tracta de béns de naturalesa molt diversa i "no sempre susceptible d’habitabilitat". En alguns casos, tal com ha comprovat aquest diari, l’Estat ha mirat d’alienar el bé a través de subhastes, que en alguns casos van quedar desertes; en d’altres, ha obert procediments per saber si era el legítim propietari i, a uns altres, certament, sí que se’ls està donant ús, tal com han comprovat els diaris del grup Prensa Ibérica.

La investigació que s’ha dut a terme ha localitzat, a més, diversos expedients oficials –subhastes, expropiacions, concursos, investigacions patrimonials i inventaris– que permeten reconstruir la història i situació administrativa d’una part d’aquest patrimoni. En alguns casos són obres públiques, reversions d’habitatges o antics parcs d’habitatges de funcionaris.

A dalt de tot del rànquing

Granada (amb 125 béns sense ús), Màlaga (66), León (45), Tarragona (38), Palència (35), Almeria (31) i Madrid (29) són per aquest ordre les províncies espanyoles on més béns immobles infrautilitzats té l’Estat. A Granada hi ha propietats buides en nombroses localitats, entre elles Almuñécar, Íllora i Maracena, tot i que el grup més nombrós es troba a les poblacions de Pinos Puente i Puebla de Don Fadrique, aquest últim als peus de la serra de la Sagra: en total sumen més de 56 habitatges. Es tracta, segons es desprèn de la informació que s’ha obtingut, de dues bosses de propietats situades en direccions molt agrupades, com si fossin d’una mateixa promoció. A Rubite, una altra localitat als peus del Mediterrani, hi ha 11 propietats més.

A Màlaga, al seu torn, hi ha nombrosos béns sense ús inventariats a El Palo, l’antic barri de pescadors aixecat fa dos segles al costat de la platja de la capital, en domini públic terrestre, i que manté centenars d’habitatges sense regularitzar. D’acord amb la llista d’Hisenda, també hi ha béns de l’Estat en desús a Alhaurín el Grande, Benalmádena o Estepona, entre d’altres. Així mateix, consten assentaments comptables de places de garatge i cases en urbanitzacions de luxe de Marbella, com Andalucía la Nueva, Medina Garden o Marina Garden, on les propietats no baixen dels 600.000 euros i arriben a costar uns quants milions.

Lleó és la tercera província en el rànquing que ha enviat Hisenda: concentra la majoria de les propietats en dos carrers de la capital: el carrer de San Antonio i l’avinguda d’Asturias. A Catalunya hi consten 69 immobles: la majoria (38) són a la província de Tarragona. Entre aquests hi ha 12 places de pàrquing al carrer d’Urà de Cambrils. També hi ha diverses propietats en poblacions com Godall, Montblanc, Reus i Pinell de Brai.

A Palència, en canvi, on consten 35 assentaments, n’hi ha 23 que pertanyen a una promoció residencial amb diverses finques (habitatges, garatges i trasters) al carrer de Valdeserías de la ciutat castellana, a més d’altres béns a les poblacions de Brañosera, Cervera de Pisuerga i Osorno. Fins a 31 propietats hi ha registrades en assentaments a Almeria, tres d’elles soterranis d’una urbanització de luxe a Mojácar, immobles a Roquetas de Mar i 18 cases més al municipi de Sorbas, algunes de les quals situades al disseminat Los Loberos.

A Madrid hi destaca un pis de mil metres quadrats al número 3 del carrer Serrano que fa anys que és buit després d’acollir una seu de la Intervenció Delegada de la Secretaria d’Estat d’Administracions Públiques, dependent del Ministeri d’Hisenda. De fet, ja el 2016 l’Estat el va posar a subhasta per 5,3 milions d’euros. En l’actualitat el seu valor voltaria els 12 milions, segons els càlculs efectuats per aquest diari partint dels registres dels preus mitjans dels notaris de la zona. Entre l’inventari madrileny també hi ha diversos pisos i locals, alguns al nucli central de la capital, com un habitatge al carrer de Madrazo, molt a prop de la plaça de Cibeles. En aquest mateix carrer hi ha dos trasters que són propietat de l’Administració.

A Barcelona, amb 23 referències, hi ha diversos béns immobles la naturalesa dels quals no s’explicita en la documentació als voltants del passeig Marítim, concretament al carrer de Marina, l’avinguda del Litoral i el passeig de Garcia Fària i diversos immobles de l’edifici on s’emplaçava el centre comercial Moda Shopping, annex a la torre Mapfre. A més, hi ha dos pisos als carrers d’Aldana i de Roc Boronat, tres propietats més a Vic i una altra a l’Hospitalet de Llobregat.

Notícies relacionades

València comptabilitza 24 immobles, la majoria cases al Poblado de las Contreras de Villargordo del Cabriel. Construït als anys 50 per acollir els obrers i tècnics de la presa, es conserva intacte en l’actualitat.

A Sevilla, en la qual hi ha 21 assentaments, criden particularment l’atenció els vuit immobles situats al pati de Banderas de la capital andalusa, que era la plaça d’armes del primitiu nucli militar del Real Alcázar. Es tracta d’edificis històrics. D’immobles rancis, per cert, hi entenen bastant a Sòria, on la majoria de les 25 propietats "sense ús" són torrasses, torres i castells.