La indústria espacial reclama a Europa més inversió per guanyar sobirania
Quatre directius d’Indra, Sener, Airbus i Telespazio reflexionen en un congrés a Barcelona sobre les tasques pendents
Si Europa vol assolir l’anhelada sobirania tecnològica i reduir la dependència dels Estats Units, la Xina o Taiwan en àmbits estratègics, haurà de posar l’espai al centre de la seva agenda i incrementar de manera decidida les inversions en aquest sector. Aquest va ser el missatge que van transmetre quatre alts càrrecs de les empreses espanyoles Indra i Sener, la francesa Airbus i la italiana Telespazio.Si Europa vol aconseguir de veritat l’anhelada sobirania tecnològica per deixar de dependre dels Estats Units, la Xina o Taiwan en segons quins àmbits, haurà de mirar seriosament cap a l’espai i començar a invertir de forma significativa en els seus processos. Així ho han posat a sobre de la taula quatre alts càrrecs de quatre empreses emblemàtiques en aquesta indústria: les espanyoles Indra i Sener, la francesa Airbus i la italiana Telespazio.
Carlos Álvarez, Sandra Mingot, Pol Llorca i Miguel Belló van ser els protagonistes d’una de les taules rodones celebrades ahir en el marc de l’Space Economy Congress, una trobada coorganitzada a Barcelona per la Cambra de Comerç i la Generalitat amb l’objectiu d’analitzar el potencial d’un sector que cada vegada guanya més pes en l’economia catalana.Carlos Álvarez, Sandra Mingot, Pol Llorca i Miguel Belló, aquestes quatre veus, han conformat aquest dijous una de les taules rodones de l’Space Economy Congress, una trobada coorganitzada a Barcelona entre la Cambra de Comerç i la Generalitat de Catalunya per explorar aquest sector que està guanyant cada vegada més importància en l’economia catalana.
En aquest cas, la idea era obrir la mirada i preguntar a les grans figures del sector què ha de fer la Comissió Europea perquè aquesta indústria arrenqui i jugui un rol clau en aquesta lliga en la qual, de moment, guanya per golejada el SpaceX, del magnat Elon Musk. És l’empresa de fabricació i operació de sistemes de transport espacial en la qual confien companyies d’arreu del món per posar els seus satèl·lits en òrbita.En aquest cas, en concret, la idea era obrir la mirada i preguntar a les grans figures del sector què ha de fer la Comissió Europea per aconseguir que aquesta indústria enlairament i pugui jugar un rol clau en aquesta lliga en la qual, de moment, guanya de pallissa el SpaceX del magnat nord-americà Elon Musk. És l’empresa de fabricació i gestió de servei de transport espacial sobre la qual s’estan recolzant la majoria d’empreses del món per llançar els seus satèl·lits a l’espai.
Llançadors en sòl europeu
Per això una de les demandes que més consens ha generat és invertir en llançadors per portar a terme aquest tipus de missions des de sòl europeu, sigui per desplegar constel·lacions de satèl·lits comercials o per fer investigació a l’espai. "El primer és tenir accés a l’espai, si no, cal deixar de parlar de la resta", va dir Belló, de Telespazio.
"L’elefant a l’habitació és [la constel·lació de satèl·lits] Starlink; Elon Musk és el que ha canviat realment el sector, així que tothom està intentant combatre aquesta realitat, però això és aquí per quedar-se, així que hem de ser intel·ligents per trobar el nostre camí", va afegir Mingot, de Sener.Per això una de les demandes que més consens ha generat és que cal invertir en llançadors per poder portar a terme aquest tipus de missions des de sòl europeu, siguin per desplegar constel·lacions de satèl·lits comercials, sigui per fer investigació a l’espai. "El primer és tenir accés a l’espai, si no, cal deixar de parlar de la resta", ha llançat Belló, de Telespazio. "L’elefant a l’habitació és [la constel·lació de satèl·lits] Starlink; Elon Musk és el que ha canviat realment el sector, així que tothom està intentant combatre aquesta realitat, però això és aquí per quedar-se, així que hem de ser intel·ligents per trobar el nostre camí dins d’aquesta nova realitat", ha afegit Mingot, de Sener.
És aquesta directiva qui va assenyalar IRIS –el programa europeu per llançar uns 300 satèl·lits a l’espai i aconseguir una connectivitat ultraràpida per a governs, empreses i ciutadans– com una de les claus per diferenciar-se.És aquesta directiva qui ha assenyalat cap a IRIS – el programa europeu per llançar uns 300 satèl·lits a l’espai i aconseguir una connectivitat ultraràpida i segura per a governs, empreses i ciutadans amb qui rivalitzar amb el que els Estats Units poden obtenir amb Starlink– com una de les claus per diferenciar-nos.
L’altra podria ser l’aliança que han segellat Airbus, Leonardo i Thales per fusionar les seves divisions espacials i crear un gegant europeu. "Tot dependrà de com ho fem, perquè moure companyies d’aquesta dimensió és complicat", va declarar Llorca, directiu de la filial catalana d’Airbus.L’altra podria ser l’aliança que han segellat Airbus, Leonardo i Thales per fusionar les seves divisions espacials i crear un gegant europeu del sector. "Tot dependrà de com ho fem, perquè moure companyies d’aquesta dimensió és complicat", ha reconegut Llorca, directiu de la filial catalana d’Airbus.
Carlos Álvarez, d’Indra, va assenyalar un altre element desatès: "Les infraestructures terrestres són clau per al bon funcionament del sistema", va expressar, en relació amb els sistemes de control, captació de dades i transformació de l’obtingut al cel en serveis per al ciutadà. "Es tracta de posar les mesures per estar segurs que el que estem desenvolupant és definitivament segur", va suggerir.Carlos Álvarez, d’Indra, ha assenyalat cap a un altre element que pot estar quedant desatès: la infraestructura terrestre que sosté tot aquest univers espacial. "Les infraestructures terrestres són clau per al bon funcionament del sistema", ha expressat, en relació amb els sistemes de control, de captació de dades, de transformació de tot el que s’ha obtingut al cel en serveis per al ciutadà... "Es tracta de posar les mesures per estar segurs que el que estem desenvolupant és definitivament segur", ha suggerit.
"Necessitem programes, ambició, la iniciativa IRIS i més pressupost, i ho necessitem ara", va resumir Sandra Mingot per cloure la taula rodona. En les conclusions, els ponents també van reclamar una regulació més àgil del sector espacial i van advertir de la necessitat de no perdre el tren de les tecnologies duals, "que es mou molt ràpid". nvam cessar programes, ambició, la iniciativa IRIS i més pressupost, i el necessitem ja", ha compendiat Sandra Mingot per tancar el capítol de les conclusions, un que ha urgit a la regulació de l’espai i a la velocitat per pujar a un tren, el de les tecnologies duals, "que es mou molt ràpid".
