Creix un 9,3% la riquesa financera de les llars
El deute de les famílies en relació amb el PIB cau al 42,%, el nivell més baix des del 1999
La riquesa financera neta de les llars espanyoles i de les institucions sense finalitats de lucre al servei de les llars (ISFLSH) es va situar en 2,7 bilions d’euros en el primer trimestre del 2026, fet que implica un increment del 9,3% respecte al mateix període de l’any anterior, segons els comptes financers de l’economia espanyola publicats dijous pel Banc d’Espanya. Aquest avenç es produeix en paral·lel a una moderació de l’endeutament familiar en relació amb la mida de l’economia. Tot i que el deute de les llars va augmentar en termes absoluts fins a 728.000 milions d’euros, davant els 700.000 milions registrats el març del 2025, el pes sobre el PIB va davallar fins al 42,5%, el nivell més baix des de finals de 1999.La riquesa financera neta de les llars espanyoles i de les institucions sense finalitats de lucre al servei de les llars (ISFLSH) es va situar en 2,7 bilions d’euros en el primer trimestre del 2026, cosa que suposa un increment del 9,3% respecte al mateix període de l’any anterior, segons els Comptes Financers de l’Economia Espanyola publicades aquest dijous pel Banc d’Espanya. Aquest avenç es produeix en paral·lel a una moderació de l’endeutament familiar en relació amb la mida de l’economia. Tot i que el deute de les llars va augmentar en termes absoluts fins als 728.000 milions d’euros, davant els 700.000 milions registrats el març del 2025, el pes sobre el PIB va descendir fins al 42,5%, el nivell més baix des de finals de 1999.
En percentatge del PIB, la riquesa financera neta de les llars, que s’obté al restar els passius dels actius financers, es va situar en el 155,3% al tancament del mes de març passat, per sobre del 150,7% registrat en el primer trimestre del 2025.En percentatge del PIB, la riquesa financera neta de les llars, que s’obté al restar les passius dels actius financers, es va situar en el 155,3% al tancament de març, per sobre del 150,7% registrat en el primer trimestre del 2025.
Els actius financers de les famílies, també coneguts com a riquesa financera bruta, van augmentar en 261.000 milions d’euros respecte a un any anterior i van arribar al 202,3% del PIB. Per instruments, el Banc d’Espanya constata un lleuger augment de les participacions en capital i en fons d’inversió, compensat parcialment per l’evolució a la baixa de l’efectiu i els dipòsits.Els actius financers de les famílies, també coneguts com a riquesa financera bruta, van augmentar en 261.000 milions d’euros respecte a un any anterior i van arribar al 202,3% del PIB. Per instruments, el Banc d’Espanya constata un lleuger augment de les participacions en capital i en fons d’inversió, compensat parcialment per l’evolució a la baixa de l’efectiu i els dipòsits.
L’avenç de la riquesa neta s’explica principalment per la revaloració dels actius, especialment de les participacions en capital i dels fons d’inversió. Les transaccions netes van mostrar un lleuger increment davant la mitjana observada des del 2022.L’avenç de la riquesa neta s’explica principalment per la revalorització dels actius, especialment de les participacions en capital i dels fons d’inversió. Les transaccions netes, per la seva banda, també van mostrar un lleuger increment davant la mitjana observada des del 2022.
Les operacions acumulades de quatre trimestres dels actius financers totals de les llars van augmentar en el primer trimestre fins a 100.000 milions d’euros, equivalents al 5,8% del PIB, per sobre de la mitjana dels últims trimestres. Aquest repunt es va basar sobretot en l’augment de la inversió en efectiu i dipòsits i en participacions en fons d’inversió.Les operacions acumulades de quatre trimestres dels actius financers totals de les llars van augmentar en el primer trimestre fins als 100.000 milions d ’euros, equivalents al 5,8% del PIB, per sobre de la mitjana dels últims trimestres. Aquest repunt es va recolzar sobretot en la inversió més gran en efectiu i dipòsits i en participacions en fons d’inversió.
En la banda del passiu, les transaccions netes de les llars també es van incrementar, fins a arribar a 2,7% del PIB, davant el 0,7% de mitjana des del 2022. Aquest comportament s’explica per l’avenç dels préstecs, que es van situar en l’1,9% del PIB, molt per sobre del 0,3% observat els últims trimestres.Pel costat del passiu, les transaccions netes de les llars també es van incrementar, fins a arribar al 2,7% del PIB, davant el 0,7% de mitjana des del 2022. Aquest comportament s’explica principalment per l’avenç dels préstecs, que es van situar en l’1,9% del PIB, molt per sobre del 0,3% observat en els últims trimestres.
Les empreses
En el cas de les empreses, el deute consolidat va augmentar fins a 1,070 bilions d’euros el primer trimestre del 2026, des d’1,049 bilions el març del 2025. No obstant, en relació amb el PIB, la ràtio va descendir fins al 62,5%, un mínim no observat des del tercer trimestre del 2001.En el cas de les empreses, el deute consolidat va augmentar en termes absoluts fins als 1,070 bilions d’euros en el primer trimestre del 2026, des dels 1,049 bilions de març del 2025. No obstant, en relació amb el PIB, la ràtio va descendir fins al 62,5%, un mínim no observat des del tercer trimestre del 2001.
Les operacions consolidades acumulades dels actius financers totals de les empreses van arribar a 86.000 milions d’euros en el primer trimestre, fet que representa el 5% del PIB, davant el 4,4% de mitjana des del 2022.Les operacions consolidades acumulades dels actius financers totals de les empreses van arribar als 86.000 milions d’euros en el primer trimestre, cosa que representa el 5% del PIB, davant el 4,4% de mitjana des del 2022.
Notícies relacionadesTot i que les inversions empresarials van continuar concentrant-se fonamentalment en accions no cotitzades i altres participacions, l’augment registrat en el trimestre es va deure principalment al creixement de l’efectiu i els dipòsits.
Les institucions financeres monetàries van elevar de manera significativa la concessió de préstecs en el primer trimestre del 2026, fins a situar-la en el 5,1% del PIB, davant la mitjana de l’1% observat des del 2022.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Els petrodòlars redibuixen el mapa internacional de l’art
- Al minut Guerra Ucraina-Russia, en directe, ultima hora | Ucraina rep els primers 3.200 milions deuros del prestec europeu, anuncia Von der Leyen
- Famosos Gavi (22 anys): «La meva mare ja ni tan sols veu els partits, la veritat és que s’espanta molt. Sempre abans d’anar al partit em diu: «Ves amb compte, no et fiquis en cap baralla»
- Investigacions acadèmiques Més ansietat i menys benestar: l’impacte de les xarxes socials en els adolescents
- LA PRETEMPORADA BLAUGRANA Flick designa Raphinha com a primer capità del Barça perquè parli al Gamper
