L’FMI manté el creixement d’Espanya en el 2,1%, més del doble que l’eurozona

L’impacte de la guerra entre els EUA, Israel i l’Iran s’ha deixat sentir en l’economia mundial. La crisi inflacionària ha suposat una frenada econòmica a escala global, però lluny han quedat les hipòtesis i els escenaris que pronosticaven un possible enfonsament. Així ho veu, si més no, el Fons Monetari Internacional (FMI), que ahir va divulgar l’actualització del seu World Economic Outlook, un dels informes més exhaustius sobre l’estat de l’economia arreu del món. En el cas d’Espanya, l’FMI manté sense canvis la projecció de creixement per a aquest any i el que ve: l’economia conservarà un to expansiu, tot i que més moderat que en exercicis anteriors, i continua superant àmpliament els seus principals socis europeus.

La projecció de creixement del PIB global elaborada per l’organisme presidit per Kristalina Georgieva ascendeix al 3% el 2026 i al 3,4% el 2027, percentatges que suposen un descens respecte a la mitjana del 3,5% observada entre el 2024 i el 2025. Malgrat el lleuger descens, les estimacions es mantenen pràcticament immòbils respecte a l’últim informe de l’FMI, elaborat a l’abril. En aquest cas, el contrapès més gran a la frenada provocada per la crisi a l’Orient Mitjà han sigut, segons l’organisme, els avenços en intel·ligència artificial i la seva adopció progressiva.

"Els exportadors d’energia fora de la zona de conflicte es beneficien de termes d’intercanvi favorables, alhora que les economies integrades en el repunt impulsat per la tecnologia experimenten més activitat, fins i tot si són importadores d’energia. Al contrari, l’activitat es debilita per als importadors en el sector amb una participació limitada en la cadena de valor tecnològica, un grup que inclou molts països de baixos ingressos", explica l’FMI, que exemplifica els contrapesos entre l’energia i la tecnologia, que fomenten la desigualtat.

Per la seva banda, segons les previsions, la inflació mundial augmentarà fins al 4,7% aquest any, sis punts percentuals per sobre de la del 2025. El 2027 caurà fins al 3,9%, cosa que suposa una alça generalitzada davant les projeccions de l’abril. "La possibilitat que es revifi el conflicte a l’Orient Mitjà plana amb força i podria prolongar la volatilitat dels preus de les matèries primeres, amenaçar encara més les cadenes de subministrament, elevar els preus i llastar les condicions financeres", alerta, no obstant, l’organisme.

En el cas concret d’Espanya, l’FMI no canvia la projecció de creixement per a aquest any i el que ve. Així, l’economia espanyola mantindrà el seu to expansiu, però considerablement inferior al dels últims anys, amb una taxa del 2,1% el 2026 i de l’1,8% el 2027. Com a referència, el 2024, l’economia va créixer al 3,5%, i al 2,8% el 2025. Malgrat la lleugera desacceleració, Espanya torna a superar àmpliament els seus socis europeus.

França, per exemple, creixerà al 0,6% el 2026, tres dècimes menys del que es va preveure a l’abril, i al 0,9% el 2027. Alemanya, per la seva banda, ho farà al 0,7% aquest any i a l’1% el següent, una i dues dècimes menys del que s’havia pronosticat anteriorment. Itàlia creixerà un 0,5% tant el 2026 com també el 2027, sense canvis davant el que estava previst inicialment. En suma, l’FMI projecta que l’eurozona creixerà un 0,9% aquest any –dues dècimes menys del que estava previst– i un 1,2% el 2027. Les economies avançades a escala mundial, d’altra banda, creixeran un 1,7% i un 1,8% en els pròxims dos anys, molt menys que les economies emergents.

Els gegants acceleren

Els gegants econòmics globals no aixequen el peu de l’accelerador. Malgrat ser protagonistes en la guerra de l’Iran, els EUA creixeran un 2,3% el 2026 i un 2,2% el 2027, de manera que se superarà el ritme d’anys anteriors. Per la seva banda, la Xina continua exhibint múscul econòmic, amb una taxa del 4,6% el 2026 i del 4,1% el 2027, mantenint encara el títol de mercat emergent. No obstant, el veritable guanyador d’aquest informe torna a ser l’Índia, que supera àmpliament qualsevol altra economia amb un creixement del 6,4% el 2026 i del 6,7% el 2027.

Notícies relacionades

CaixaBank Tech nomena una alta responsable de ciberseguretat

Mor David Lucas, secretari d’Estat d’Habitatge

L’FMI es va voler referir també en el seu informe a les mesures que han posat en funcionament els països per mirar de pal·liar els efectes de la guerra. L’organisme indica que han de ser temporals, advertint que el suport econòmic s’ha de retirar quan el xoc remeti, a més de ser molt focalitzades en llars vulnerables. Tot i que no es refereix concretament a Espanya, la recomanació de l’organisme és molt similar a les mesures que va posar en funcionament el Govern el març passat, que va prorrogar al juny i anirà retirant progressivament.

L’organisme analitza també la progressió del preu del cru. "Els preus de les matèries primeres continuen sent elevats, però la normalització del conflicte ha moderat els preus respecte als màxims de l’abril del 2026", afirma l’FMI, que calcula que el petroli acabarà aquest any amb una alça de preu del 31,8%, després de dos anys consecutius de caigudes.