El 85% de les empreses compensen els seus treballadors la retallada salarial durant una baixa

El líder dels populars ha defensat que un empleat no pot cobrar el mateix quan està de baixa que quan està en actiu, ja que això incentiva les absències. Una cosa que la normativa laboral vigent ja contempla. La mateixa estableix que un treballador que causi baixa per malaltia comuna deixa de cobrar el seu salari des del primer al tercer dia de baixa. A partir del tercer dia de baixa i fins al quinzè comença a ingressar una prestació per incapacitat temporal, que equival aproxiamadament al 60% del seu salari. És l’empresa qui paga aquest sou. A partir del dia número 15 canvien les condicions. El treballador passa a cobrar l’equivalent al 75% de salari i l’empresa deixa d’assumir el cost, que passa a càrrec de la mútua. I, partir de l’any de baixa, el cost l’assumeix la Seguretat Social.

No obstant, és bastant habitual que empreses i sindicats, voluntàriament, acordin compensar parcialment o totalment aquesta retallada salarial per evitar que el fet d’emmalaltir suposi, a més d’un problema mèdic, un problema econòmic per als treballadors. Segons les dades recopilades pel Ministeri de Treball a través dels convenis col·lectius firmats, el 2025 el 86,7% dels assalariats coberts per la negociació col·lectiva es regeix per plecs que inclouen clàusules de complements retributius sobre algun tipus de prestació social. Amb més detall, un 85,5% té complements en cas de malaltia comuna i un 83,5% té complements en cas d’accident de treball i malaltia professional.

Si bé aquest tipus de complements tendeixen a millorar les prestacions a mesura que avança la baixa i deixen bastant descoberts els tres primers dies d’absència. Una mica sota la lògica de desincentivar absències curtes. Segons dades recopilades per UGT, a Catalunya només de tres de cada 10 convenis de sector complementen els tres primers dies de baixa. Aquest tipus de cobertura, més garantista, és més habitual al sector públic. Tant per als treballadors de l’Administració General de l’Estat, com en molts serveis autonòmics o municipals, les administracions paguen pràcticament el 100% de salari des del primer dia de baixa.

No obstant, és habitual que en les grans empreses aquest complement salarial no sigui ‘gratis’, sinó que estigui condicionat a diversos factors. Per exemple, Mercadona, tal com recull el seu conveni d’empresa, deixa de pagar el 100% de salari als seus treballadors durant una baixa si aquesta dura més de l’habitual per al tipus de patologia o si el treballador s’absenta més del 2% de la jornada anual. Firmes de la indústria alimentària, com Damm i Cacaolat, o empreses de serveis que viuen de contractes públics, com Urbaser, entre d’altres, també tenen pactades clàusules similars.

Habitualment, els convenis estableixen millores sobre els mínims legals per a aquells empleats que no falten mai, ja sigui donant-los més salari –amb un plus de productivitat o assistència, per exemple– o més dies lliures a final d’any. Legalment, aquelles clàusules que exclouen treballadors del cobrament de determinats plusos pel fet de faltar al treball han sigut censurades pels tribunals.

A Catalunya, la preponderància d’aquest tipus de clàusules és elevada. Segons dades recopilades per UGT, gairebé el 90% dels convenis inclou alguna clàusula de compensació. Si bé la fórmula més habitual és una compensació parcial i no total. «La gran majoria de sectors, un total de 205 convenis amb aplicació a Catalunya, estableixen complements amb limitacions o excepcions, com, per exemple, límits temporals», afirma la central.

Ofensiva patronal

Notícies relacionades

Els sindicats exigeixen multar les empreses que ocultin el salari en les seves entrevistes de feina

Alfonso Muñoz, especialista en pensions, explica com augmentar l’import de la jubilació: «Amb 15 anys cotitzats únicament es té dret al 50% de la base reguladora»

Les cúpules patronals, que fins ara han anat firmant clàusules d’aquest tipus, han començat recentment a qüestionar-les. O, almenys, a recomanar als seus associats i sectorials que endureixin les seves condicions per desincentivar tot el que puguin les absències. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, defensa que el repunt de baixes laborals –han augmentat un 75% en l’última dècada– és un dels principals problemes econòmics que té el país i que cal abordar-lo mitjançant un «debat obert i real». Així es va expressar el basc fa tres setmanes en una jornada organitzada per la patronal per abordar el tema. Jornada en el qual un dels seus dirigents, el responsable castellanomanxec, va definir els joves com a «estúpids» que «agafen la baixa quan els deixa la nòvia».

Ara el president del PP ha recollit aquest guant i s’ha afegit al «debat obert i real» que reclamava el líder dels patrons. No ha donat gaires més detalls de quin és el seu pla sobre això, més enllà de desincentivar aquests complements per incapacitat temporal que empreses i sindicats han anat acordant. Tampoc si aquesta idea pretendria portar-la a la Funció Pública i obligar les diferents administracions a deixar de pagar el 100% de salari als funcionaris que emmalalteixin.