Aragó busca treballadors per sostenir el seu creixement

Aquesta va ser una de les principals conclusions del fòrum ‘Dónde trabajar en Aragón’, organitzat per El Periódico de Aragón i actius a Saragossa, que va reunir un centenar de representants d’institucions, organitzacions empresarials, entitats financeres, companyies, consultores, centres formatius i responsables de recursos humans. La jornada va situar l’ocupació com un assumpte econòmic de primer ordre, però també com una qüestió territorial, educativa i social.

La consellera d’Economia, Competitivitat i Ocupació del Govern d’Aragó, Eva Valle, va obrir la trobada amb una idea central: «Convertir el creixement econòmic en ocupació de qualitati en benestar» per als aragonesos. Durant la seva intervenció va recordar que Aragó es troba davant una «finestra d’oportunitat», però també va advertir de l’existència de desajustos entre l’oferta i la demanda de treball. A Aragó, aquests desajustos ja es tradueixen en dificultats per cobrir determinats perfils, especialment els més qualificats.

Model amb desajustos

Sota el títol El mapa del talento en Aragón: perfiles, formación y conexión empresa-trabajador, la primera taula rodona va abordar precisament la bretxa entre les necessitats de les empreses i el que ofereix el mercat laboral. Ana Muñoz, directora de l’Àrea d’Ocupació de la Cambra de Comerç de Saragossa; Inmaculada Avellaneda, directora d’Estratègia Laboral i Negociació Col·lectiva de CEOE Aragó, i José Ignacio Oto, director de l’Àrea de Persones d’Ibercaja, van coincidir que el problema no es pot reduir a una simple manca de talent. Hi ha talent, però no sempre està disponible, ben orientat, format o connectat amb les necessitats reals de les empreses.

Muñoz va defensar que la formació «no és una opció, és una obligació», i va assenyalar la falta de perfils en sectors com la logística, la tecnologia, l’agroalimentació, l’hostaleria, els serveis i l’àmbit sociosanitari. Per a la Cambra de Comerç, la clau està en una formació contínua, específica i connectada amb el teixit empresarial. En aquesta mateixa línia, Oto va remarcar el paper de la formació professional com a via d’accés a la primera feina i com a eina per resoldre part de la demanda. En sectors com la banca, va explicar, els perfils STEM són cada vegada més necessaris, però resulta especialment difícil cobrir-los en el medi rural.

Avellaneda, des de CEOE Aragó, va reclamar adaptar la formació i reestructurar el model educatiu a la realitat actual, remarcant que l’FP dual és una de les eines més útils per acostar els joves a l’empresa, però cal avançar cap a una formació universitària més dualitzada. El diagnòstic compartit va ser clar: el sistema educatiu no pot avançar d’esquena als sectors que contractaran, i les empreses tampoc poden limitar-se a esperar que el mercat els entregui professionals ja preparats.

Però la falta de talent no depèn només de la formació. La vivenda i el transport s’han convertit en dues barreres creixents per a la contractació fora de les capitals o en determinats polígons industrials. Avellaneda va apuntar a un dèficit de vivenda d’unes 17.000 unitats i va reclamar una millora de les infraestructures i les comunicacions per facilitar que les persones puguin arribar als seus llocs de treball. Muñoz va alertar que ja hi ha vacants que no es cobreixen a l’agro i en el sector energètic per les dificultats d’allotjament i mobilitat. Oto va anar més enllà i va vincular aquest problema directament amb el compte de resultats: si no es poden executar projectes per falta de personal, augmenten els costos i es perd competitivitat.

L’orientació laboral va ser un altre dels grans assumptes. Muñoz va defensar que no s’ha de dirigir únicament als joves, sinó acompanyar les persones durant tota la seva vida professional. La Cambra de Saragossa treballa en aquesta línia amb programes com Talent Jove i Talent + 45, a més de Candidato Ready. També es va abordar la contractació en origen com a via necessària en alguns sectors, tot i que amb obstacles importants: burocràcia, homologació de títols, tràmits d’estrangeria i temps d’espera. «El candidat no t’espera», va resumir Oto.

El representant de CEOE Aragó va reclamar continuar avançant en prioritats com la formació específica, la simplificació administrativa, una flexibilitat legislativa més gran, la fidelització del talent i la col·laboració publicoprivada. El d’Ibercaja, per la seva banda, va incidir en aquesta fidelització assenyalant la cultura del benestar que promou Ibercaja amb els seus treballadors perquè, com va concloure: «Talent n’hi ha, però cal saber enamorar-lo perquè vulgui treballar amb tu», va dir Oto.

Oportunitats reals

La segona taula, titulada Empreses que necessiten persones: on són les oportunitats reals d’ocupació, va traslladar aquest diagnòstic al terreny de les companyies. Representants de Grupo Jorge, Avanza Zaragoza, Integra i Alia Consultors van posar exemples concrets d’una realitat transversal: la falta de professionals afecta la indústria agroalimentària, el transport, la tecnologia i els serveis avançats.

Santiago Calleja, director corporatiu de Recursos Humans de Grupo Jorge, va explicar que el grup manté processos oberts en àrees molt diverses. Necessita personal de línia, però també perfils especialitzats en qualitat, enginyeria, processos, manteniment i control de gestió. La seva intervenció va servir per trencar una imatge simplificada del sector carni. A Grupo Jorge hi treballen unes 7.000 persones i, tot i que 6.000 estan vinculades directament a la producció, hi ha al voltant de 1.000 professionals dedicats a millorar processos, eficiència, traçabilitat, tecnologia i gestió. «El sector carni és un sector molt tècnicament avançat, molt desconegut», va assenyalar.

Per part d’Avanza Zaragoza, Víctor Aznar, gerent de Recursos Humans, va explicar que l’empresa manté una vacant pràcticament permanent: conductors i conductores. La companyia necessita entorn de 100 conductors a l’any, una xifra difícil de cobrir en un sector que acusa falta de relleu generacional. A aquesta necessitat se suma una altra cada vegada més estratègica: el manteniment. L’electrificació dels vehicles exigeix electromecànics i professionals amb coneixements vinculats a l’electricitat, perfils que escassegen al mercat.

Societat canviant

Integra va posar xifres al repte tecnològic. El seu CEO, Félix Gil, va explicar que la companyia compta amb més de 20 vacants obertes en diferents territoris i per a perfils molt variats: consultors, desenvolupadors, matemàtics, especialistes en intel·ligència artificial o ciberseguretat. Va descriure a més un canvi de fons que va molt més enllà de la tecnologia: ha canviat la societat, les persones, cosa que esperen de la vida i, per tant, el que esperen de la feina. Aquesta transformació obliga les empreses a revisar la seva proposta de valor si no volen engrandir la bretxa entre el que ofereixen i el que demanen els professionals.

Alia Consultores va aportar al debat la mirada d’una pime en creixement. Jorge Navarro, soci i director general, va recordar que el projecte va néixer fa deu anys amb una sola persona i que ara afronta una nova etapa després d’integrar-se amb Auren per portar el seu model tot Espanya. La previsió d’obrir 12 delegacions en els pròxims quatre o cinc anys converteix la recerca de persones en un repte immediat i demostra que la necessitat de talent no afecta només grans corporacions, sinó també empreses de serveis avançats que volen escalar.

L’atracció i fidelització del talent va ocupar bona part del debat. Calleja va reconèixer una dificultat afegida per al Grupo Jorge: no tenir una marca final coneguda pels joves. Per això, la companyia ha invertit a acostar-se a universitats, fires i espais formatius, però també a revisar processos de selecció, acollida, retribució i lideratge.

Avanza ha optat per reforçar el seu atractiu entre els joves a través de la comunicació i les xarxes socials, a més d’impulsar el pla de benestar Avanza me cuida. Integra treballa la proposta de valor des d’abans de la incorporació, amb una presentació profunda del propòsit de l’empresa, itineraris formatius i programes interns com Aceleratech. A l’Alia, Navarro va defensar que el salari perd pes com a únic element decisiu perquè el que realment importa són les persones.

El debat sobre aptitud o actitud va reflectir una altra tensió del mercat. Les empreses necessiten solvència tècnica, però no sempre troben professionals plenament formats. Calleja va ser clar: hi ha llocs, com els electromecànics, per als quals pràcticament no hi ha candidats disponibles amb experiència a Saragossa. Això obliga a incorporar persones amb menor preparació inicial i formar-les dins. Gil va defensar l’actitud d’aprenentatge permanent com a condició indispensable en un món en el qual les tecnologies se superen les unes a les altres a gran velocitat.

Potencial de la IA

Notícies relacionades

Alcalá liderarà la Direcció General d’Habitatge del Govern

La presidenta de la DO Rioja presidirà la BCN Wine Week

La intel·ligència artificial va tancar el debat com a gran factor de transformació. Calleja la va definir com una revolució en l’ocupació i en la manera d’organitzar les companyies. Avança ja la utilitza per millorar processos i interaccions, especialment en manteniment i àrees internes. Gil va ser més contundent: per a un enginyer informàtic que ha viscut l’arribada d’internet i successives onades tecnològiques, la IA és el canvi tecnològic més gran de la seva vida i es presenta com una oportunitat que exigeix actitud formativa i transformadora. Però Navarro va anar fins i tot més enllà al considerar que la pregunta sobre si la IA és amenaça o oportunitat comença a estar superada: a Alia, tasques d’anàlisi financera que abans requerien dies poden resoldre’s ja en segons, cosa que permet dedicar més temps a l’assessorament estratègic i al tracte amb les persones.

La jornada va deixar així una fotografia real d ’Aragó: una comunitat amb ocupació, inversió i capacitat de creixement, però també amb un repte estructural per connectar oportunitats i persones. Farà falta formació contínua, FP i universitat més pròximes a l’empresa, orientació professional al llarg de tota la vida, més vivenda, millors comunicacions, simplificació administrativa, capacitat per atraure talent de l’exterior i retorn de professionals aragonesos.