Espanya recupera els 2,5 cotitzadors per jubilat impulsada per l’ocupació migrant: «Dona un respir al sistema de pensions»

«Ens situa en nivells extraordinaris. Estem en molt bones condicions d’afrontar aquest repte majúscul que suposarà per al nostre sistema», ha valorat el secretari d’Estat de Seguretat Social, Borja Suárez. Si Espanya torna a tenir 2,5 cotitzadors per pensionista és gràcies, en gran part, a la intensa arribada durant l’últim lustre de persones nascudes fora d’Espanya i que han passat a engrossir les files de la Seguretat Social.

Just en l’equador del 2026 i finalitzada la primera part de la regularització extraordinària de migrants, els experts consultats coincideixen a aplaudir els efectes positius que tindrà sobre l’estat de benestar espanyol, si bé també adverteixen que aquesta contribució serà imprescindible, però no suficient, per erradicar tot dubte de la sostenibilitat futura del sistema públic de pensions.

«És una bona notícia, però no és suficient per assegurar-ne la sostenibilitat. Cal posar-ho en perspectiva del que pot passar més endavant quan aquestes mateixes persones estrangeres accedeixin a la jubilació. Però durant un temps aporta un respir», afirma el director de conjuntura de Funcas, Raymond Torres.

La població migrant que està arribant últimament a Espanya és, majoritàriament, jove. Especialment aquella que s’ha acollit a la recent regularització extraordinària. Segons les primeres dades divulgades pel Govern, la meitat dels 1,1 milions de sol·licitants tenen menys de 35 anys i el 81% menys de 45 anys. Però, més tard o més d’hora, aquests i la resta de migrants que s’han incorporat al mercat laboral recentment arribaran a l’edat de jubilació.

Espanya està vivint un cicle econòmic de creixement, és un dels estats de la UE que més s’expandeix i això ha contribuït que més d’1,2 milions de forans s’hagin incorporat al mercat laboral amb ocupació.

No obstant, «els fluxos migratoris són molt reactius a l’estat de l’economia, quan la cosa va bé, la gent ve, però quan s’entra en crisi el volum d’arribades es talla o fins i tot pot sortir més gent de la que arriba», adverteix el catedràtic economia de la UPF i director de la Barcelona School of Economics, Joan Monràs. És a dir, aquesta arribada contínua que compensi la jubilació dels ‘baby boom’, que sí o sí que compliran anys, no està assegurada.

Un altre factor que pot, a curt termini, incidir en el flux d’arribades és la política, segons assenyala Monràs. «Si hi ha canvis en les mesures regulatòries, pot disminuir les arribades», apunta, amb referència a les eleccions generals previstes per a l’any que ve i una potencial victòria de forces amb un programa antimigratori.

Pendents de reformes

El flux de nous joves que sostingui el sistema de pensions no està assegurat. I, segons apunta el director de conjuntura de Funcas, tampoc seria suficient per si sol. «A llarg termini, la sostenibilitat del sistema dependrà d’altres factors, com reformes, millores de la productivitat o de la nostra capacitat de reconèixer les competències de la migració i elevar la seva contribució a les arques públiques», afegeix el director de conjuntura de Funcas.

En aquest últim aspecte, el mercat laboral espanyol té un ampli marge de millora. La sobrequalificació –per exemple, tenir un metge servint cafès perquè no li han homologat el títol– afecta el 55% dels ocupats a Espanya però nascuts fora de la UE, davant el 33% dels nascuts al país. En aquest sentit, Espanya, darrere de Grècia i Itàlia, és el tercer país amb més taxa de sobrequalificació entre la població migrant.

Altres veus, com l’investigador de Fedea Miguel Ángel García, alerten que ni amb aquestes millores seria suficient per, amb les regles actuals, compensar la despesa més alta que implicarà el retir del ‘baby boom’. «Des de l’any 2018, l’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat un 13% i, encara amb tot, el dèficit contributiu del sistema de pensions ha continuat creixent», afirma.

Ara mateix es necessiten cada any 61.700 milions d’euros entre transferències i préstecs per compensar la diferència entre el que ingressa la Seguretat Social via cotitzacions i els diners que gasta a pagar prestacions i subsidis. «Per cobrir aquest dèficit necessitaríem, ara mateix, set milions de cotitzadors més o millorar la cotització per treballador un 32%. Les dues coses són impensables», afegeix. Una bretxa, segons explica, equivalent al 3,7% del PIB i que continuarà augmentant a futur fins a una mitjana del voltant del 5% del PIB.

Notícies relacionades

Alcalá liderarà la Direcció General d’Habitatge del Govern

La presidenta de la DO Rioja presidirà la BCN Wine Week

El Govern afirma que, de moment, no són necessàries reformes de pes i Brussel·les ha validat els últims canvis sobre el sistema de pensions. L’Airef, organisme independent encarregat de supervisar la despesa pública, ha validat, de manera crítica, la sostenibilitat present del model. No obstant, considera que ajustos futurs seran inevitables.

Els diferents estats de la UE estan veient com apuntalar la sostenibilitat dels seus propis sistemes. Per exemple, aquesta setmana, a Alemanya el canceller conservador Friedrich Merz ha anunciat una reforma de la jubilació que aplica un retard progressiu de l’edat de jubilació i condiciona, parcialment, la quantia de la futura pensió a l’esperança de vida. Aquest va ser un mecanisme similar al que el Govern de Mariano Rajoy va idear per disminuir la despesa en pensions. Es va dir factor de sostenibilitat –Miguel Ángel García, de Fedea, va ser un dels seus dissenyadors– si bé, per impopular, el mateix PP va anar postergant la seva aplicació i després el PSOE la va derogar.