Les receptes per al còctel més explosiu

Només cinc de les primeres grans empreses tecnològiques (Amazon, Meta, Alphabet, Microsoft i Oracle) esperen invertir un bilió de dòlars en intel·ligència artificial (IA) fins a finals d’any. La carrera cap al lideratge tecnològic deixarà guanyadors i víctimes al llarg de la cadena de valor. A mesura que les borses continuen batent rècords històrics gràcies a les expectatives de creixement empresarials, caldrà lidiar amb els colls d’ampolla: des de la generació elèctrica i la fabricació de semiconductors fins a les inversions en centres de dades. La IA tindrà el seu propi cementiri, al qual arribaran aquelles empreses que pitjor hagin gestionat el seu endeutament.

Només cal preguntar-se si aquesta disrupció és diferent de les innovacions tecnològiques del passat. "La intel·ligència artificial (IA) té el potencial de diferir fonamentalment de les anteriors onades de progrés tecnològic. La IA podria anar més enllà al potenciar la producció de coneixement. Si, en algun moment, els sistemes d’IA poden millorar les seves pròpies capacitats i crear tecnologia i idees, les conseqüències macroeconòmiques podrien ser profundament diferents de les de les innovacions del passat". És la profecia de la memòria anual del Banc de Pagaments Internacional (BPI), dirigit per l’exgovernador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. Una profecia que pot complir-se a mitges.

El BPI alerta sobre els riscos d’un mercat inèdit, on s’entrellaça la IA, l’endeutament del sistema, el pes del sistema financer no bancari a l’ombra i els dubtes sobre la credibilitat de les polítiques fiscals dels països. Un còctel potencial explosiu que tenalla l’eufòria d’uns mercats als quals, ara per ara, sembla no afectar els temporals geopolítics. Ni la guerra tarifària iniciada per Donald Trump ni la guerra al Golf va tenir un efecte a curt termini. Els pessimistes que estimaven fins i tot una estagflació econòmica van errar.

¿Garanteix que no es produeixin noves alteracions? No. "Una correcció important del mercat de renda variable podria tenir avui conseqüències macroeconòmiques més àmplies que en el passat", i afectar l’estalvi de les llars, que han invertit part del seu capital en aquest sector.

Si la IA esternuda el deute, públic i privat, agafarà pulmonia. El deute es troba en màxims històrics. 352 bilions de dòlars, i un repunt del seu cost pot tenir un efecte immediat en la seva capacitat de pagament. El BPI destaca el paper rellevant que estan adquirint les entitats financeres no bancàries en els mercats de bons sobirans, que depenen, així mateix, de l’enginyeria financera i les teranyines que teixeixen el sistema. El BPI destaca com les interaccions entre el deute sobirà, la banca tradicional i aquestes entitats financeres paral·leles, com els fons de cobertura i altres vehicles de crèdit privat, poden augmentar la vulnerabilitat del sistema.

Notícies relacionades

Scalpers entra en el capital de la marca juvenil Yuxus per accelerar la seva expansió

Els afiliats estrangers superen els 3,5 milions de cotitzadors per primera vegada en la història

El BPI destaca que els bancs centrals per si sols –a través de la compra d’actius financers– no són els únics que poden solucionar qualsevol augment de les primes de risc, derivats d’una nova alteració geopolítica que alteri la inflació i els tipus d’interès a llarg termini. Els estats han d’aprofitar la conjuntura actual per poder dur a terme mesures fiscals adequades, reduint deute i realitzant reformes estructurals. "Situar les finances públiques en un camí sosteniblement viable i creïble és la prioritat política més fonamental", exposa la memòria del banc que ordena als bancs centrals.

Amb això, la necessitat de replantejar-se una regulació per a les entitats financeres no bancàries. Segons el BPI, si la gran crisi del 2008 va reconvertir els bancs –més enllà dels rescats realitzats i la seva consolidació– en entitats molt més sanes i capitalitzades, s’han de generar noves eines de control per enfrontar-se als nous riscos. En aquest avís a inversors: "Quan la fragilitat financera és generalitzada, pot amplificar les pertorbacions en els rendiments del deute sobirà, reduir el marge fiscal i limitar la política monetària".