Un pla d’urbanitzacions

L’única solució per als veïns d’aquestes localitzacions és la intervenció de l’Administració

Un pla d’urbanitzacions

Marc Asensio Clupes / EPC

2
Es llegeix en minuts
Joan López Alegre
Joan López Alegre

Periodista i exdiputat al Parlament

ver +

Desenes de milers de persones viuen en innombrables urbanitzacions de manera precària a Catalunya. Moltes es veuen amenaçades pel risc de foc. A gairebé totes el problema fonamental és que es van construir fora de planejament i no van ser mai recepcionades pels ajuntaments.

Pot semblar un tecnicisme, però no ho és: és un motiu de patiment per als seus propietaris, que es troben amb apunts registrals que n’impedeixen la venda o devaluen el valor de la propietat, alhora que els deixa sense serveis bàsics com ara correus, fibra, proveïment d’aigua, recollida d’escombraries, clavegueram o manteniment de vies públiques.

Els ajuntaments, i diverses sentències, obliguen els veïns de les urbanitzacions a resoldre les inversions pendents abans que no les recepcioni l’Ajuntament i passi a gestionar els carrers d’aquestes urbanitzacions com si es tractés d’una via més del municipi, però el cost de construir xarxes de sanejament, aigua o asfaltar són inassumibles per a uns veïns que no són rics. En molts casos els residents s’organitzen com si fossin un ajuntament i contracten serveis de seguretat, recollida d’escombraries o neteges de fosses sèptiques.

Aquestes urbanitzacions van néixer al Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf o el Vallès en l’últim terç del segle passat. Moltes cases són autoconstruïdes, a gairebé tots els jardins hi ha més tomaqueres que rosers i als garatges més màquines overlock que no pas cotxes d’alta gamma.

Són cases de gent que representen una generació de catalans que es van esllomar treballant. Són gent del seu temps, una època en què no se sabia de plans urbanístics ni de normes subsidiàries, molts autònoms que tenien aspiracions. Avui una gran part d’aquests, ja jubilats, viuen en aquestes urbanitzacions i han venut els seus pisos a la ciutat.

Pla de barris.

Notícies relacionades

La Generalitat, primer amb Maragall i ara amb Illa, ha impulsat un Pla de Barris per rehabilitar zones urbanes nascudes de manera precipitada en la mateixa època d’aquestes urbanitzacions. Les urbanitzacions mereixen un pla d’urbanitzacions similar al Pla de Barris. És comprensible que els ajuntaments no vulguin carregar sobre la resta dels veïns els errors que es van cometre en el passat però aquestes cases són una realitat, la gent que hi viu no té cap altre lloc per anar, així que l’única solució per als veïns d’aquestes urbanitzacions és la intervenció de l’Administració.

Amb un pla d’urbanitzacions hi guanya tothom. Els veïns surten de la precarietat, els ajuntaments passarien a gestionar noves trames urbanes legalitzades i cobrarien impostos i la Generalitat resoldria un problema que afecta més de 700 nuclis poblats.

Temes:

Maresme