Els joves amb pitjors llocs de treball tenen un 23% menys d’opcions de viure en parella

«Les recents transformacions del mercat laboral i de les trajectòries juvenils han alterat profundament els processos d’aparellament. […] Si l’accés a la convivència depèn cada vegada més de determinats nivells d’estabilitat econòmica i educativa, les desigualtats socials podrien acabar condicionant també el mateix accés a la vida familiar», alerta l’informe de Funcas. El mateix està elaborat a partir de les dades recopilades pel CIS el gener del 2025 i partint d’enquestes realitzades entre 3.854 persones. L’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Héctor Cebolla determina en el seu treball que la precarietat laboral afecta homes i dones, però de manera desigual. Entre altres coses, la suma d’una mala feina i una baixa formació acadèmica –que sol ser sinònim d’escasses expectatives futures– perjudiquen les possibilitats de tenir parella i viure amb ella.

Mentre que entre les dones el factor diferencial és l’ocupació fixa, indistintament de si la treballadora té o no formació universitària. Si té feina fixa les seves possibilitats de viure en parella es multipliquen, si no en té, es desplomen entre un 29% i un 32% respecte a la primera. No obstant, en termes absoluts, l’anàlisi conclou que elles tenen més opcions que ells de conviure. El 43% de les dones menors de 30 anys amb estudis universitaris viu en parella, davant el 26% dels homes. Una bretxa que es redueix bastant amb el pas del temps, ja que aquests mateixos perfils passen a un 75% de les dones d’entre 30 i 44 anys i un 70% entre els homes. «Les dones, seguint la pauta tradicional, accedeixen abans i més a la convivència en parella que els homes», apunta l’informe.

Menys convivència i menys parelles

Notícies relacionades

Alcalá liderarà la Direcció General d’Habitatge del Govern

La presidenta de la DO Rioja presidirà la BCN Wine Week

L’estudi de Funcas no només sondeja les possibilitats de viure o no en parella en funció de la situació socioeconòmica de la persona, sinó també la mateixa possibilitat de tenir o no parella. Segons el número predit de relacions recopilades per l’investigador del CSIC, un home menor de 30 anys amb una feina estable i estudis universitaris tindrà una mitjana de 2,6 relacions, davant les 1,9 relacions que tindrà un universitari però amb feina temporal. Entre les dones d’aquesta edat la bretxa existeix, però és inferior, de 2,7 parelles davant 2,3, respectivament. Si bé entre les dones de baixa qualificació la tendència a tenir més parelles és més gran (3,2) que entre les qualificades (2,8).

«A partir dels 45 anys, les diferències entre els perfils d’homes gairebé desapareixen. Tots presenten nivells similars de relacions acumulades, cosa que suggereix que les desigualtats relacionals masculines es concentren especialment durant les etapes centrals de la formació de famílies. Entre les dones, el patró és diferent i més estable al llarg del cicle vital. Les diferències apareixen principalment associades al nivell educatiu més que a la posició laboral», conclou l’estudi.