Catalunya copia el model alemany ‘Langzeitkonten’ per anticipar la jubilació dels seus funcionaris

Quan Salvador Illa va guanyar les eleccions i va armar una majoria suficient per formar Govern, un dels seus fitxatges més rellevants, per no dir el que més, va ser Albert Dalmau. El va situar com la seva mà dreta, el seu home de màxima confiança, com s’ha vist aquests últims mesos, quan ha assumit de manera interina les responsabilitats de conseller d’Educació, quan va faltar la titular Esther Niubó i els mestres estaven en peu de guerra.

També ha actuat com a conseller de Salut, quan va faltar per baixa Olga Pané. Fins i tot ha exercit de president interí, quan el mateix Salvador Illa va haver de guardar repòs per una lesió muscular. Per això pels passadissos es diu fent broma que és el ‘conseller navalla suïssa’. I la reorganització que està impulsant entre els funcionaris de la Generalitat, que també passa per reduir la jornada laboral a 35 hores, porta el seu segell personal.

«Cessament progressiu de l’activitat»

Dalmau, abans d’assumir la conselleria de Presidència, venia de l’altre balcó de la plaça Sant Jaume, on va exercir de gerent de l’Ajuntament de Barcelona. Del consistori va treure la idea d’ampliar la jornada efectiva dels funcionaris a canvi d’anticipar la retirada. El 2021, l’Ajuntament i una majoria sindical van renovar el conveni de personal, i hi van introduir un concepte que van batejar com a «cessament progressiu de l’activitat».

La idea era habilitar la possibilitat que cada funcionari pogués acumular dies de descans no disfrutats durant l’any en un compte personal. Que anés carregant amb el temps aquesta ‘motxilla’ i, quan enfilés la recta final de la seva carrera professional, els gastés tots de cop i es retirés, de facto, abans. Cinc anys després, la UGT, sindicat majoritari a l’Ajuntament, afirma estar «molt satisfet». Segons dades facilitades a aquest mitjà pel consistori, el 2025, vuit de cada 10 empleats en edat de potencial jubilació van exercir aquesta opció. Un total de 217 treballadors, el 60% dels quals van anticipar en més de sis mesos la retirada.

La modificació no sorgeix del no-res i pretén donar resposta a un anhel present entre el funcionariat (també entre el sector privat), que no és cap altre que explorar vies per a algun tipus de jubilació anticipada o parcial. «Com que a nivell legal la jubilació parcial ens està vetada, vam decidir abordar-ho mitjançant negociació col·lectiva», explica el representant d’UGT al consistori, Pablo Romero.

No en va, aquest debat encara cueja i a escala estatal fa anys que l’actual Govern s’ha compromès a habilitar la jubilació parcial per als empleats públics, sense arribar a complir la seva paraula. Fins al punt que no és descartable que les centrals acabin portant a terme mobilitzacions ben aviat contra l’Executiu.

Precedent alemany

Tornant a l’Ajuntament de Barcelona, ara la Generalitat pretén emular aquest model i està negociant amb els sindicats com aplicar-lo als treballadors de l’administració catalana. Tot i que si bé el ‘model Barcelona’ és pioner a Espanya, no s’ha inventat a la ciutat comtal.

Des del 2011 l’administració federal alemanya ja practica el que allà anomenen ‘Langzeitkonten’, que traduït al castellà seria una cosa així com «compte d’estalvi de temps». De fet, està previst que en el ple de juliol el consistori barceloní voti rebatejar el «cessament progressiu de l’activitat» per un «relleu progressiu» –va acompanyat d’una mentoria a la persona que s’incorpora per assumir les funcions del veterà– i consolidi la denominació de ‘motxilla de temps’ per referir-se a les hores acumulades.

Barcelona va emular Alemanya i Catalunya vol emular Barcelona. En el consistori barceloní, els empleats públics poden dipositar qualsevol dia de descans que no sigui vacances en aquesta ‘motxilla de temps’.

Per cada dia que hi aboca l’empleat, el consistori en dona un altre, fins a acumular un lapse màxim de dos anys. Que són els que després l’empleat públic podrà anticipar la retirada. Oficialment durant aquell temps no estarà jubilat, perquè continuarà donat d’alta, però estarà fins a dos anys seguits de vacances. Com a condició, ha de deixar un escrit en el qual detalli les seves tasques, contactes i experiències laborals perquè li serveixi de guia a la persona que cobreix el seu lloc.

Aquesta opció és popular, segons explica la UGT, entre els empleats veterans, ja que a mesura que acumulen anys a l’administració van generat dies addicionals de lliurança i poden anar dipositant-los en aquesta guardiola d’hores. Menys freqüent és entre els més joves, amb menys dies extres per sacrificar al llarg de l’any.

Notícies relacionades

Europa en la cursa pel desenvolupament de les infraestructures digitals per recuperar el lideratge tecnològic

Els experts urgeixen a planificar i a invertir a llarg termini per aturar la bretxa entre ingressos i despeses durant la jubilació

La UGT reclama flexibilitzar el mecanisme i permetre algun tipus de jubilació parcial, és a dir, no gastar de cop la motxilla d’hores, sinó permetre passar a jornada parcial durant més temps just abans de la retirada. De moment, l’Ajuntament no contempla aquesta opció.

La reorganització de la Generalitat s’emmarca en el procés de reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals. Un format que l’Ajuntament de Barcelona aplica des d’aquest any i que no està exempt de polèmica, amb part de la plantilla en peu de guerra pel que consideren una sobrecàrrega de feina –s’han reduït hores, però no s’ha ampliat personal en molts casos– o greuges comparatius entre col·lectius.