Dotze anys del mètode Gortázar

El CEO de CaixaBank és el menor de set germans en una família basca de tradició noble. Llicenciat en Dret i en Ciències Empresarials per Icade, va estudiar un màster en administració d’empreses a Insead. Durant els primers anys de la seva carrera va treballar a Bank of America i a l’àrea de banca d’inversió de Morgan Stanley, per incorporar-se a Criteria –braç inversor de La Caixa– el 2009 com a conseller director general. Posteriorment es va ocupar de l’àrea financera del banc amb el càrrec de director general.

Des de les seves primeres compareixences, Gortázar va exhibir un perfil discret, molt valorat en la cultura empresarial de La Caixa. Les seves presentacions de resultats, amb to afable i coneixement aclaparador de tots els detalls de les tripes financeres del banc, s’han succeït al llarg dels anys. Va superar així el final de la dura digestió de la crisi financera del 2008 (i que es va allargar a Espanya fins al 2015), va afrontar els anys de plom dels tipus d’interès en negatiu i també es va fer amb la pandèmia, que va suposar l’històric sotragada econòmica de què CaixaBank va sortir amb Bankia del braç. Els temps de vi i roses que ha viscut la banca des del 2023, després de l’abrupta pujada del preu dels diners que va imposar el Banc Central Europeu per posar el llaç a la inflació, són només l’últim trienni del seu mandat.

La seva estada en la més alta de les dues torres negres de la Diagonal pot veure’s com un viatge en el temps de la precarietat del 2014 als rècords de beneficis anuals de l’actualitat. Cal recordar que CaixaBank tenia un preu d’acció d’una mica més de 4 euros quan va arribar al càrrec i avui supera els 12, el màxim de la seva història. I Gortázar ho ha aconseguit amb un estil molt definit. Els seus col·laboradors destaquen que és "molt pròxim i dialogant" i que valora la feina en equip "per damunt de tot".

Comparació.

Al llarg dels seus 12 anys a l’entitat, l’executiu, que viu entre Barcelona i Madrid, ha mantingut sempre un perfil discret. L’única excepció es va produir el 2022, quan El Mundo va publicar que el financer havia comprat l’antiga casa de Mario Conde a la capital d’Espanya.

La sortida de Nin de CaixaBank (en el seu moment es va explicar la seva sortida per un xoc amb el president de La Caixa, Isidre Fainé) es va produir el 2014 i des d’aleshores Gortázar ha sigut el primer executiu de l’entitat. ¿Són molts 12 anys? Les comparacions amb la competència així ho indica. Dels quatre últims consellers delegats del Banc Sabadell, només un va aguantar més temps (Jaume Guardiola, que va estar-hi 14 anys, per sobre dels cinc que hi van estar el seu successor, César González-Bueno, i el seu predecessor, el mateix Nin, i dels vuit d’Oliu abans de ser president). A Naturgy, també a l’entorn de La Caixa, Rafael Villaseca va estar-hi un any més (2005-2018) i el seu actual primer executiu, Francisco Reynés, acumula vuit anys.

Grifols, que viu temps convulsos, no té primers executius que s’acostin a aquests 12 anys (Raimon i Víctor Grífols van ser coconsellers delegats sis anys, Thomas Glanzmann va estar-hi un exercici, i Nacho Abia n’acumula dos). Abans que ells, Víctor Grífols Roura va ostentar el lideratge de la companyia durant tres dècades.

Seguint en les cotitzades catalanes, Cellnex va tenir Tobías Martínez durant vuit anys i Marco Patuano n’acumula tres. A Colonial, Pere Viñolas és un dels consellers delegats més longeus de l’Ibex-35, amb 18 anys com a primer executiu de la immobiliària, mentre que Eloi Planes, en la familiar Fluidra, acumula 24 anys en tres càrrecs diferents.

Tampoc en els dos grans bancs espanyols es troben consellers delegats de la resistència al pas del temps de Gortázar. Al Banc Santander, Héctor Grisi fa tres anys que hi és, José Antonio Álvarez ho va ser durant set, Javier Marín amb prou feines va estar-hi dos exercicis i l’històric Alfredo Sáenz va arribar a 11 anys. Al BBVA, Onur Genç hi és des del 2019; el va precedir l’ara president Carlos Torres (2015-2018); abans que ell hi va estar cinc anys Ángel Cano i els va precedir José Ignacio Goirigolzarri, que va resistir vuit cursos de difícil relació amb el llavors president, el controvertit Francisco González.

Notícies relacionades

El Suprem impedeix a la Generalitat revelar els noms de 3.200 grans propietaris d’habitatges

El deute de Trump creua l’Atlàntic: així arriba la tempesta de bons a la seva butxaca

Prova de com de llargs poden ser 12 cursos a la banca espanyola són els canvis que ha vist Gortázar al capdavant de CaixaBank. Ha tingut quatre presidents: el mateix Fainé, Jordi Gual, Goirigolzarri, que va arribar amb la fusió amb Bankia, i Tomàs Muniesa. Així mateix, és un dels únics quatre membres del comitè de direcció de CaixaBank que es manté en aquest òrgan, amb Óscar Calderón, Jordi Mondéjar i Javier Pano.

Així, durant els seus anys com a cap de CaixaBank, Gortázar ha assistit a la sortida d’històrics de l’entitat, com Juan Antonio Alcaraz –que va deixar el banc el 2023– o Jaume Giró (2019), a més de figures com Antoni Massanell o el mateix Goirigolzarri.