Ferrmed avisa del col·lapse del Corredor Mediterrani si no es dupliquen les vies

El lobby del sector ferroviari va fer ahir la seva assemblea a les instal·lacions del Port de Tarragona, on va aprofitar per explicar les conclusions del seu propi estudi, enfocat a analitzar les possibilitats i mancances del sistema català amb l’arribada del Corredor Mediterrani. El president de Ferrmed, Joan Amorós, va demanar una inversió milionària per a les infraestructures que afecten la mobilitat de passatgers i mercaderies, així com el compromís de les administracions públiques, com la Generalitat i l’Estat. Amorós va enumerar unes prioritats per evitar el que va qualificar com "una situació greu" amb el Corredor Mediterrani.

"Els trens no hi cabran"

L’estudi de Ferrmed, fet fa dos anys, ha comptat amb la participació de fins a 24 experts de diversos països amb més de 45.000 hores invertides, i s’han analitzat 77.000 quilòmetres de tota la xarxa europea, tenint en compte el trànsit per carretera, per ferrocarril i per mar. Amb les conclusions del treball i la conferència a Tarragona, l’associació pretén assolir un corredor "a l’altura dels grans eixos europeus, atractiu per a tots els actors". Aquestes conclusions arriben un mes després de l’advertència de Mercaderies per l’Interior del "col·lapse ferroviari" al sud de Catalunya amb l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani.

Tarragona i el seu port estan situats a la ‘T’ que forma la connexió amb Barcelona cap al nord-est, la via cap a Lleida i Saragossa pel nord-oest i el Corredor de l’Ebre cap al sud. L’estudi de Ferrmed analitza "la importància d’aquest nus i de desenvolupar infraestructures ferroviàries a temps per evitar colls d’ampolla" entre el transport de mercaderies i el de passatgers. "No podem anar contra la carretera, però hem de combinar bé el transport. El de Barcelona i Tarragona és el tercer hub més important d’Europa", avisa Amorós.

Per evitar el col·lapse de la infraestructura ferroviària amb l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani, asseguren, cal una gran inversió en el sector. Ferrmed calcula que, amb una inversió de 7.000 milions d’euros, es podria fer "una aposta de mínims", que inclouria la revisió i la modernització de la infraestructura de Rodalies de Barcelona i Tarragona, la nova línia de mercaderies entre Martorell i Sant Celoni, el canvi d’ample ibèric a internacional de la línia Barcelona-Girona-Portbou, la recuperació de la línia ferroviària entre Sant Vicenç de Calders, Roda de Berà, Constantí i Reus i la construcció de nous accessos als ports de Barcelona i Tarragona.

En aquesta llista d’"actuacions urgents", com la va qualificar Amorós, també s’hi apunta la necessitat d’una desena de noves terminals a tot el territori català, d’un total de 425 a tot Europa. Aquesta xifra és el resultat d’un càlcul de les infraestructures necessàries que hauria de tenir la Unió Europea si vol assolir el 30% del transport de mercaderies marcat per la Comissió Europea.

A la província de Tarragona, Ferrmed situa aquestes noves terminals a Montblanc, l’Arboç (Baix Penedès), l’Aldea (Baix Ebre), Valls-Nulles i el nus intermodal de Vila-seca, a més d’ampliar la de Constantí (Tarragonès) i acabar la de la Boella (Port de Tarragona).

Notícies relacionades

CaixaBank Tech nomena una alta responsable de ciberseguretat

Mor David Lucas, secretari d’Estat d’Habitatge

Joan Amorós va remarcar la importància de duplicar infraestructures com les de Martorell-Sant Celoni i la línia Tarragona-Barcelona, i fins i tot va apuntar la petició de Ferrmed per reunir-se amb el ministre de Transports.

Dels fluxos de mercaderies més importants de Catalunya, destaquen les més de 166.000 tones diàries entre Tarragona i Barcelona: "Si hem de fer passar tots els trens per aquí, no hi cabran; les línies de mercaderies i passatgers s’han de separar", va concloure.