El turisme a Espanya apunta a un nou rècord aquest estiu

En els primers quatre mesos del 2026, Espanya va rebre la visita de 9,1 milions, un 5,2% més que en el mateix període del 2025, mentre que la despesa que van deixar va créixer a un ritme del 7,4%, fins a un total d’11.600 milions d’euros. A falta de previsions oficials sobre què passarà durant els mesos vinents, l’agència de viatges online Destinia anticipa que les reserves a Espanya per a l’època estival creixen un 9% respecte a l’estiu anterior amb una alça mitjana dels preus de l’1%, fins als 61,88 euros, però amb diferències per destinacions, entre les quals destaquen les illes, les Canàries i les Balears, amb retrocessos del preu del voltant del 20% per impulsar la demanda.

Segons les dades d’aquesta plataforma, reservar una setmana a l’agost a Tenerife és un 20% més barat que l’any passat (1.751 euros); a Mallorca, un 22% menys (1.800 euros); a Gran Canària, un 11% menys (2.042 euros), i a Mojácar, un 23% menys (1.843 euros). I, de fet, segons Destinia, el cost d’aquests paquets és molt més baix que el d’altres destinacions internacionals que l’any passat mostraven preus similars, com Riviera Maya (3.101 euros), Punta Cana (3.067 euros) o Antalya, a Turquia (3.381 euros).

Moderació

"L’any passat hi va haver un increment bastant alt a compte de la inflació i aquest any els hotels han contingut bastant els preus i els increments han sigut més aviat baixos", coincideix Carlos Garrido. Ja el gener d’aquest any, el conseller delegat de la cadena hotelera Barceló, Raúl González, havia anticipat una moderació en els preus d’algunes zones de les Balears a causa que el mercat va arribar al seu límit. Des de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca reconeixen que pot ser el cas d’alguna zona, com Capdepera, a l’extrem oriental, però ni de bon tros és una cosa generalitzada a l’illa. I defensen l’aposta pel reposicionament dels seus establiments, que ha portat a duplicar la planta hotelera de quatre i cinc estrelles, fins al 80% del total.

L’associació mallorquina preveu "estabilitat" en la temporada alta, amb un descens del turista alemany a causa de la seva feble situació econòmica, però que equilibra amb fluxos de visitants procedents d’aquest país durant la resta de l’any, i amb més visites d’anglesos i francesos. En aquest sentit, fonts de Destinia destaquen un increment del 20% de les reserves a Espanya de visitants anglesos, que són els europeus que més aposten per Dubai, zona relacionada amb el conflicte de l’Orient Mitjà. També avancen Alemanya, amb un 8%, Itàlia, amb un 11%, i Polònia, amb un 18%.

L’auge del Japó

Notícies relacionades

Claus de la vaga general a Espanya: es pot convocar o no, data prevista i drets com a treballador

El Fòrum Empresarial Peralada analitzarà els reptes de l'economia de l'Empordà amb Jordi Riera, August Conesa i Àngels Chacón

I si molts turistes que volien anar de vacances a Turquia, Grècia o l’Aràbia Saudita s’ho han pensat millor i han optat per venir a Espanya, també molts espanyols han decidit evitar les destinacions internacionals que els fan passar per Dubai, Doha o Qatar, zones molt ressentides pel conflicte bèl·lic. No així destinacions com el Japó, la Xina, Tailàndia o Corea del Sud, que van creixent gràcies a la connexió aèria directa, sense escales. "Espanya compta amb vols directes o amb parada en altres hubs europeus a aquestes destinacions, i per això no es veuran ressentides pel conflicte", diu el president de CEAV, José Lastra. Iberia ha anunciat un reforç de la ruta que connecta Madrid i Tòquio entre agost i octubre, amb una freqüència addicional que ja operen amb sortida els divendres des de Madrid.

Segons Lastra, el nombre de viatges dels espanyols fora del país creix "a dos dígits", amb destinacions europees clàssiques com les més demanades (París, Roma, Amsterdam o Berlín), però també d’altres amb un creixement important com Irlanda, el Brasil o els països asiàtics amb connexió directa. La patronal de les agències de viatges preveu "almenys" arribar al mateix volum de negoci que l’any passat, després d’un creixement del 12% en els quatre primers mesos de l’any, només interromput per la guerra de l’Iran.