El cost ocult de destinar talent a tasques que no generen valor

Catalunya afronta un repte silenciós que preocupa cada vegada més directius industrials: trobar persones. Segons dades recents del mercat laboral, gairebé la meitat de les empreses catalanes reconeixen dificultats per cobrir vacants, mentre que l'absentisme laboral continua situant-se en nivells històricament elevats en sectors com la indústria i la logística.

En aquest context, moltes organitzacions es troben davant una paradoxa. Necessiten augmentar la productivitat amb menys recursos humans disponibles, però continuen destinant part del seu talent a activitats que, tot i ser necessàries, aporten poc valor directe al negoci.

La neteja n'és un exemple paradigmàtic

Si una empresa dedica només una hora diària a escombrar manualment un magatzem, al final de l'any haurà invertit més de 250 hores laborals en una tasca que no genera producció ni ingressos. Si la dedicació és de dues o tres hores diàries —una situació habitual en centres logístics o plantes industrials de grans dimensions— la xifra pot superar fàcilment les 700 hores anuals.

La pregunta ja no és quant costa automatitzar aquesta activitat.

La pregunta és quant costa continuar fent-la de la mateixa manera.

El cost que no apareix als balanços

Quan una empresa analitza una inversió en automatització acostuma a calcular el retorn de la inversió (ROI). Però hi ha un factor que sovint queda fora dels fulls de càlcul: el cost d'oportunitat.

Cada hora que un operari qualificat dedica a tasques repetitives és una hora que no es destina a producció, manteniment preventiu, control de qualitat o millora de processos.

Aquesta realitat és especialment rellevant en un moment en què el talent s'ha convertit en un dels recursos més escassos de l'economia catalana.

Marc Solench fa més de cinc anys que acompanya empreses industrials, logístiques, sanitàries i hoteleres en la implantació de solucions autònomes de neteja a Catalunya. Des de la seva experiència en més de 130 projectes d'automatització desenvolupats per Dibosch, defensa que el debat ja no hauria de centrar-se exclusivament en el cost de la tecnologia, sinó en el cost de mantenir processos poc eficients.

"Moltes empreses continuen preguntant-se quant costa un robot. Nosaltres plantegem una pregunta diferent: què podria estar fent aquella persona si deixés de dedicar part de la seva jornada a una activitat repetitiva i de baix valor afegit?", explica Marc Solench, director comercial i tècnic de Dibosch.

Segons l'especialista, el debat sobre l'automatització ja no gira exclusivament al voltant de l'estalvi de costos, sinó de la capacitat d'augmentar la productivitat sense incrementar estructures.

Quan la neteja es converteix en una decisió estratègica

Durant anys, la neteja ha estat considerada una despesa operativa més. Tanmateix, l'aparició de robots autònoms capaços de treballar de manera contínua està canviant aquesta percepció.

La diferència no és només tecnològica. És un canvi de model.

Mentre que la neteja tradicional depèn de la disponibilitat de personal, les solucions autònomes permeten programar serveis constants, repetibles i auditables que operen amb els mateixos estàndards cada dia de l'any.

A la pràctica, això significa que els espais productius poden mantenir nivells d'higiene estables sense consumir recursos humans que podrien aportar més valor en altres àrees de l'organització.

"El veritable canvi és passar d'una neteja basada en hores disponibles a una neteja basada en objectius permanents d'higiene", apunta Solench.

Aquesta transformació té implicacions que van molt més enllà de la neteja. Un paviment més net contribueix a reduir incidències, facilita la circulació interna, millora la seguretat laboral i ajuda a preservar els actius de les instal·lacions.

Una innovació que ja està transformant la indústria catalana

La robotització dels processos de neteja ha deixat de ser una tecnologia experimental.

Durant els darrers cinc anys, Dibosch ha participat en la implantació de més de 130 robots autònoms de neteja en empreses dels sectors industrial, logístic, sanitari, aeroportuari i hoteler de Catalunya.

Segons l'experiència acumulada per la companyia, les organitzacions que obtenen millors resultats són aquelles que entenen l'automatització com una eina per potenciar les persones i no com un mecanisme de substitució laboral.

De fet, la majoria de projectes tenen un objectiu comú: alliberar recursos humans perquè es concentrin en activitats de més valor afegit.

La mateixa tendència s'està observant en altres àmbits de la Indústria 4.0. Les empreses més competitives no són necessàriament les que disposen de més personal, sinó les que aconsegueixen utilitzar-lo de manera més eficient.

El gran repte no és tecnològic

Malgrat els avenços tecnològics, la principal barrera per a l'automatització continua sent cultural.

Els robots actuals són cada vegada més fiables, accessibles i senzills d'utilitzar. El veritable repte és redefinir processos, gestionar el canvi i integrar noves formes de treball dins les organitzacions.

Les empreses que lideren aquesta transformació comparteixen una característica comuna: entenen que la innovació no consisteix únicament a incorporar tecnologia, sinó a replantejar la manera com s'organitzen els recursos.

Per aquest motiu, cada vegada més experts consideren que la pregunta rellevant ja no és si la neteja s'automatitzarà.

Notícies relacionades

Catalunya presenta amb orgull un pla d’impuls de la seva cuina

Brussel·les acusa una desena de cimenteres de conspirar per apujar els preus

La qüestió és quines empreses seran capaces d'aprofitar abans aquesta oportunitat per guanyar eficiència, alliberar talent i construir avantatges competitius més difícils de replicar.

Perquè en una economia marcada per l'escassetat de personal, la competitivitat no dependrà només de tenir més recursos, sinó d'utilitzar-los millor.