Homenatge gastronòmic en honor a Gaudí

Pots fer-ho amb els seus plats inspirats en el geni del modernisme. Tres exemples: l’ajoblanco amb gamba vermella t’il·lustra sobre el berenar favorit de Gaudí, mandarina amb llet i fruita seca –la crema blanca, que incorpora fruita seca, recorda el color de la llet i el crustaci es marina amb cítrics–; el fricandó vegà amb picada catalana et recorda que era vegetarià, i l’espectacular i lleugera torradeta de focaccia amb crema catalana cremada per sobre, crumble d’ametlles per sota i sorbet de mandarines amb vermut de Reus al costat, que et porta la seva població natal.

El lluminós i ampli espai amb vista al mar (hi ha 280 persones) ajuda a submergir-te en el món de l’arquitecte. Les formes i textures orgàniques i corbes de parets i columnes recorden la Pedrera i la sala hipòstila del parc Güell. Res a veure amb el cartró pedra d’un parc temàtic; reina aquí el bon gust.

No és estrany, doncs, l’èxit d’aquest restaurant pel qual han passat celebritats com Rosalía, Bad Gyal i els blaugranes Robert Lewandowski i Joan Garcia.

Però no únicament de Gaudí viu El Tribut. Si triomfa és perquè proposa una cuina mediterrània amb tocs internacionals que executa amb personalitat i precisió l’equip que dirigeix el xef Albert Suárez, que va treballar a Singapur, Vietnam i Alemanya després d’haver passat abans pels fogons de Ca la Nuri i Martínez.

Més enllà dels arrossos, que sempre es venen bé en aquest local, els seus plats sempre miren d’agradar i sorprendre alhora, anant i venint de les nostres latituds gastronòmiques a altres. El Mediterrani, Àsia, Sud-amèrica... Com en un trencadís de Gaudí, s’uneixen diferents peces per conformar una obra que funciona.

Des d’un dels clàssics de la casa com és la burrata servida sobre un moniato al forn i preparat amb mel amb un toc de bitxo, fins al magnífic tiradito de cua de gamba marinada amb una llet de tigre emulsionada amb oli i completat amb una crema d’alvocat, pipes de carbassa i ceba adobada, passant pel seu cosí germà, el meravellós tataki de tonyina marinada amb rovell d’ou, i amb salsa ponzu i kimtxi.

Notícies relacionades

L’IPC puja tres dècimes al juliol a Catalunya, fins al 3,5% interanual, impulsat pels combustibles i l’electricitat

La inflació s’accelera al 3,6% al juliol, màxims de dos anys, pels carburants i la llum

Hi ha més tonyina en un dels últims plats que ha creat Suárez: la ventresca preparada amb una crema de pastanaga en escabetx i comí. I més peix a la part més tradicional i mediterrània: el morro de bacallà que se serveix amb una parmentier trufada lleugera i una picada de fruita seca, i el llobarro a la brasa, amb salsa d’herbes i cítrics i tomàquet confitat en vinagre. Tots dos executats de manera impecable.

La beguda va a càrrec del sommelier Dani Egea. Proposa una carta de vins amb un 75% d’elaboracions catalanes de cellers familiars i firmes de referència. La resta són espanyoles, amb algun xampany francès i un parell de portos. Tot i que el millor que es pot fer és brindar amb l’escumós Panot Gaudí de Cavas Hill.