Els madrilenys recolzen limitar els pisos turístics i els preus del lloguer

Per abordar el gran problema que, segons el CIS, preocupa ja quatre de cada deu espanyols, el grup Prensa Ibérica i Banc Santander van posar en marxa l’Observatori Social de l’Habitatge a Espanya, mitjançant un estudi sobre les percepcions socials de la crisi de l’habitatge, amb l’objectiu d’entendre aquesta complexa realitat, identificar les necessitats dels espanyols i generar un debat que permeti proposar solucions útils. Després d’analitzar els resultats nacionals, els de Catalunya i els d’Andalusia, l’estudi, elaborat per beBartlet com a partner demoscòpic a través de l’empresa Cluster 17, culmina amb un apartat de preguntes dirigides als madrilenys, que coincideixen amb el conjunt dels espanyols tant en les causes de la crisi com en les possibles solucions.

A l’hora d’identificar les causes, hi ha pocs dubtes: la falta de construcció (64%) i els lloguers turístics (50%) són els factors més citats de l’encariment dels pisos a Madrid. És una pauta similar a la mitjana nacional (58% i 55%, respectivament) i, de nou, la bretxa ideològica és clara: els votants del PP i Vox assenyalen la falta de construcció d’habitatge com a origen del problema, mentre que els de Sumar i PSOE situen el turisme com el factor de pressió sobre els preus.

En consonància amb l’anterior, facilitar la construcció de noves vivendes (69%) és la mesura més recolzada pels madrilenys davant la crisi habitacional, per davant d’agilitar els tràmits per al desallotjament d’ocupes (49%). Més enrere es queden propostes com la limitació de preus del lloguer (35%), la rehabilitació de vivendes antigues (33%) i els programes d’avals públics (32%). Els votants de partits d’esquerra prioritzen limitar preus, rehabilitar habitatges i avals públics, mentre que l’electorat de dreta aposta per construir més i facilitar desallotjaments.

Amb tot, la idea de limitar els pisos turístics suscita més recolzament que posar límit als preus del lloguer. En concret, mentre el 76% estaria d’acord que la Comunitat de Madrid limités les llicències dels pisos turístics, el suport a acotar el preu dels arrendaments en zones tensionades es queda en el 51%, amb un 45% en desacord.

La limitació de llicències de pisos turístics compta amb un suport transversal superior a l’observat en altres intervencions sobre el mercat del lloguer, ja que la comparteixen dos de cada tres votants del PP (65%) i gairebé la meitat dels de Vox (45%). En canvi, la intervenció de preus provoca una àmplia bretxa entre esquerra i dreta.

El 57% dels madrilenys considera positives les mesures impulsades per la Comunitat de Madrid per afavorir l’accés a la vivenda. El 15% creu que la gestió en aquesta matèria de l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso està funcionant i un 42% opina que va en la bona direcció, però s’haurien de reforçar les mesures. Un 31% dels madrilenys les considera insuficients. Hi ha diferències per record de vot: els votants de Sumar (66%) i PSOE (55%) creuen que no estan funcionant, mentre que entre els electors del PP (79%) i Vox (73%) predomina una valoració més positiva.

Llei del sòl

Enmig de tanta polarització, hi ha espai per a dues reivindicacions transversals. A Madrid (89%), com en el conjunt d’Espanya (91%), nou de cada deu ciutadans consideren necessari un Pacte d’Estat per la Vivenda. I vuit de cada deu (83% a Madrid i 79% en el conjunt d’Espanya) estan a favor d’un acord polític per reformar la llei del sòl, paralitzada al Congrés, a fi d’agilitar la construcció de vivendes.

Notícies relacionades

Els acomiadaments col·lectius augmenten un 15,6% entre gener i maig

La compravenda d’habitatges baixarà un 7,3% el 2026 i el preu pujarà un 12%

La Comunitat de Madrid es caracteritza per un pes més gran del lloguer i una menor proporció de la vivenda en propietat. En concret, se situa per sota de la mitjana nacional en habitatge en propietat (69% davant el 73%) i és la segona autonomia amb menor taxa de propietaris, només per darrere de les Balears. En paral·lel, el lloguer presenta un pes lleugerament superior a la mitjana espanyola (20% davant el 17%), mentre que la residència en habitatge familiar o altres situacions es manté alineada amb la mitjana estatal (10%).

La principal barrera que assenyalen els madrilenys per accedir a un habitatge en propietat és no poder reunir l’entrada de la hipoteca (36%), especialment entre els més joves, de 18 a 34 anys (52%). Aquest problema presenta una important bretxa de gènere, ja que suposa un fre per al 42% de les dones i només per al 29% dels homes. I també afecta més les rendes baixes: un 53% dels que ingressen menys de 1.000 euros mensuals, davant només el 21% dels que tenen ingressos de 3.000 a 5.000 euros.