El mapa de l’Espanya que s’abraça a la revolució dels gasos verds

Energètiques i firmes financeres estan passant de només tenir enormes carteres de projectes a anar fent-los realitat per tot el país a gran velocitat. Espanya compta actualment amb 25 plantes ja operatives per produir biometà, un gas verd obtingut a partir de biogàs mitjançant el reciclatge de residus orgànics (fonamentalment de la ramaderia i l’agricultura) i que permet impulsar la descarbonització substituint el consum de l’actual gas natural d’origen fòssil.

Durant anys l’única planta de biometanització que va funcionar al mercat espanyol va ser la de Valdemingómez, a Madrid. La planta madrilenya, que continua sent encara avui la de més mida, va obrir el 2009. Fins més d’una dècada després, el 2021, no va entrar en funcionament la segona. I en els següents anys les companyies engreixaven ràpidament les seves carteres de projectes, però amb prou feines hi havia un degoteig d’obertures en un sector bloquejat per les llarguíssimes tramitacions administratives i una regulació amb pocs incentius per impulsar un nou vector energètic verd.

Velocitat de creuer

El sector ha entrat en una nova fase en què el ritme d’obertures s’ha disparat. L’any passat el nombre de plantes en operació es va duplicar, passant de les 12 a les 25 instal·lacions en marxa, malgrat alguns episodis de rebuig social als municipis en què es localitzen les noves centrals. Les previsions per a aquest any que maneja Sedigás, la patronal del sector del gas, passen perquè el parc de plantes de biometà torni a duplicar la seva mida, fins a arribar a les 46 instal·lacions operatives.

L’expansió accelerada coincideix amb un escenari geopolític convuls en els últims anys, en què la necessitat de potenciar l’autonomia estratègica en el camp energètic s’ha fet patent. «En un context internacional marcat per la creixent incertesa geopolítica, la volatilitat dels mercats energètics i la necessitat de reforçar l’autonomia estratègica europea, el biometà adquireix una rellevància creixent», explica Joan Batalla, president de Sedigás. «El seu caràcter autòcton, la seva capacitat per aprofitar recursos disponibles al territori i la seva integració directa en les infraestructures gasistes existents el converteixen en una solució eficient i realista per avançar en la descarbonització, enfortir la seguretat de subministrament i reduir la dependència energètica exterior».

El biometà és un biogàs obtingut mitjançant un procés de descomposició de residus de l’agricultura, ramaderia o aigües residuals i a què se sotmet a un procés de neteja per fer-lo compatible amb l’actual gas natural, amb el qual es pot barrejar, i amb els equips domèstics i industrials que avui utilitzen gas i també amb les xarxes gasistes actuals. És doncs una producció d’energia local a l’Espanya rural i buidada, amb impacte industrial i d’economia circular al reutilitzar els residus orgànics, i que ajuda a la descarbonització al reduir l’ús de gas natural fòssil.

L’allau que ve

Notícies relacionades

Garanties als amos dels Seat

"Martorell i Pamplona han fet els deures"

La veritable revolució dels gasos verds està per arribar a Espanya, quan es materialitzi l’enorme cartera de projectes en diferents estats de tramitació. Companyies energètiques i fons d’inversió tenen projectades de manera sòlida un total de 341 plantes al mercat espanyol, segons els registres de Sedigás, que confia que totes estiguin en marxa el 2030. La immensa majoria dels plans ja estan viabilitzats i compten amb capacitat assignada d’accés a la xarxa per part d’Enagás, gestor tècnic del sistema gasista. El volum de projectes en marxa portarà lligada la mobilització d’uns 6.500 milions d’euros d’inversió, segons les estimacions del sector.

Els plans de les companyies canviaran el mapa actual del biometà. Les 25 plantes avui ja amb producció es concentren molt especialment a Catalunya (amb un total de 9 plantes operatives), i en menys mesura a Castella i Lleó (amb quatre plantes) o Galícia (amb tres). L’allau de noves plantes apunta a una reconfiguració geogràfica del sector. Del total de 341 projectes en tramitació, gairebé dos terços es concentren a Castella i Lleó (amb 85 plantes planejades), Andalusia (amb 48), Castella-la Manxa (amb 44) i Aragó (amb 41). Més enrere se situen Catalunya (amb 33), Extremadura i Múrcia (amb 21 projectes cada una).