Veolia enalteix l’important paper d’Espanya en l’aigua regenerada

A Espanya no hi ha lloc per a complexos pel que fa a l’aigua regenerada. "Sens dubte, som un referent mundial, però hi ha recorregut de millora", va assegurar Marta Colet, directora de concessions de Veolia. Es tracta de la multinacional francesa que, dedicada al tractament de l’aigua, la producció d’energia i la gestió de residus, va comprar Suez fa uns anys i, consegüentment, Agbar (marca que ha eliminat) i Aigües de Barcelona, a més d’un altre centenar de marques de tot el país.

De fet, Colet va començar la seva exposició al·ludint a "la gestió de l’aigua a Barcelona i la seva àrea metropolitana" com "un cas que retrata força bé l’èxit". Es va referir al fet que "s’està aconseguint adaptar aquesta ciutat i el seu entorn als reptes del canvi climàtic", quan aquests "posen en risc" el subministrament d’aigua.

En conversa amb Albert Sáez, director general de Continguts de Prensa Ibérica, la directiva va posar la sequera com a exemple paradigmàtic. La ciutat ha patit "molta pressió" per l’"escassetat d’aigua", va dir, però ha aconseguit sobreposar-s’hi. Colet va atribuir l’èxit a un cert "conjunt d’elements i de condicions que ho han fet possible".

Nou recurs

L’últim episodi de sequera en concret "ha posat a prova el sistema", però els ha "obligat a repensar la relació amb l’aigua" i els ha donat l’"oportunitat d’accelerar les solucions". "La gran innovació ha sigut disposar d’aquest nou recurs, que és l’aigua regenerada", va explicar.

Per il·lustrar el cas, va recórrer a la seva planta de tractament situada al costat del riu Llobregat, que va permetre "aportar fins al 25% del recurs en els moments més complicats de la crisi" de sequera. "Estem parlant d’un pilot que va començar [tractant] 200 litres per segon i que va arribar fins als 1.000 litres", va afegir.

D’aquesta manera, segons el seu parer, l’àrea metropolitana de Barcelona disposa de solucions i recursos més convencionals (els rius, els aqüífers...), però també dessalinització i aigua regenerada, per complementar-los quan les fonts naturals no són del tot suficients. Sáez li va preguntar, una vegada arribats a aquest punt, quins elements de tots els identificats a Catalunya són extrapolables a la resta d’Espanya.

"El que és important és que en cada entorn o ciutat es defineixi el model en funció dels recursos disponibles, les característiques socioeconòmiques o els recursos d’aigua", va contestar la directiva. "És important que en cada territori es dugui a terme aquest exercici de diagnosi i es pugui planificar amb temps la combinació adequada", va afegir.

Possibilitats de millora

Aquí es troba, de fet, el "recorregut de millora" al qual es va referir al començament de la seva exposició i la seva conversa amb Sáez. Després va sumar a aquesta llista la regulació i la tarifació. "Aquests elements s’han de gestionar adequadament". El que també va destacar la directora de concessions de Veolia, de nou per a bé, és la col·laboració entre l’esfera pública i privada.

"En la gestió d’un recurs tan essencial per al funcionament de les ciutats, l’economia i la indústria com l’aigua, la col·laboració publicoprivada és una solució molt poderosa per garantir el recurs amb qualitat, continuïtat i de forma accessible", va dir Colet, directiva d’un grup que, a escala mundial, factura prop de 45.000 milions d’euros (quasi 3.000 milions a Espanya) i que dona feina a més de 200.000 persones a tot el món.

El de la col·laboració entre les empreses públiques i les privades és un model, va concloure, "que ha sigut, és i ha de continuar sent en el futur un element clau i fonamental" per al sector.

«La sequera va posar a prova el sistema i va fer variar la relació amb l’aigua i repensar solucions»

Notícies relacionades

La Comissió Europea proposa donar més marge als sectors més contaminants per reduir les seves emissions

El Consell de Seguretat Nuclear avala la pròrroga d’Almaraz fins al 2030

Marta Colet

Directora de concessions de Veolia