Els reptes energètics
Ruiz-Tagle: "Les nuclears són necessàries, una assegurança de vida"
El CEO d’Iberdrola Espanya defensa donar un impuls a l’electrificació per garantir "autonomia, seguretat, resiliència i competitivitat"
El futur de les centrals nuclears viu un moment clau. Les grans elèctriques han començat a demanar formalment al Govern que ajorni el tancament dels reactors i que revisi el calendari oficial que preveu clausures esglaonades de totes les plantes entre el 2027 i el 2035 fins a l’apagada nuclear definitiva. "Les nuclears són indispensables, absolutament necessàries", va sentenciar ahir Mario Ruiz-Tagle, conseller delegat d’Iberdrola Espanya.
Iberdrola, Endesa i Naturgy, que comparteixen accionariat a la central nuclear d’Almaraz (Càceres), han demanat a l’Executiu que ajorni el tancament de la planta fins al 2030, davant la clausura prevista dels seus reactors el 2027 i el 2028. L’última decisió sobre la petició correspondrà al Ministeri per a la Transició Ecològica. "Una decisió absolutament lògica és que, si aquests reactors poden continuar funcionant tres anys més sense fer grans inversions en seguretat, aprofitem aquests anys. I ja veurem què fem amb la resta de centrals en funció de com es vagi reconfigurant tot el sistema elèctric", va apuntar Ruiz-Tagle, que va defensar que el futur de l’electricitat és arribar a un sistema totalment renovable i amb capacitat d’emmagatzemar l’energia amb grans bateries i centrals hidroelèctriques de bombeig. Tot i això, va reclamar mantenir operatives les centrals nuclears tot el temps necessari fins que aquesta matriu energètica completament verda sigui possible.
"La pregunta és si ara podem prescindir de les nuclears només perquè tenim moltes renovables quan falta emmagatzematge", va apuntar, i va assenyalar el retard en el desplegament de bateries i centrals de bombeig en relació amb els objectius marcats per l’Executiu. "Les centrals nuclears en algun moment acabaran tancant i probablement no se’n construiran altres de noves. La qüestió és si ara Espanya es pot permetre el luxe de perdre una assegurança de vida", va remarcar el directiu en relació amb la capacitat de les centrals nuclears per donar estabilitat al sistema elèctric i per cobrir les necessitats de generació en els moments en què les renovables no poden produir per falta de vent o de sol.
El CEO d’Iberdrola Espanya va fer una defensa ferma de l’electrificació al màxim de l’economia per reduir l’ús dels combustibles fòssils i per actuar com a escut davant l’impacte econòmic de les crisis internacionals, com les guerres a Ucraïna i al Pròxim Orient. "Els conflictes bèl·lics han tingut impacte sobre els principis d’autonomia i dependència energètiques d’Europa, i han demostrat que aquesta dependència repercuteix en la competitivitat a través dels preus de l’energia", va indicar, i va recordar que els últims mesos Espanya ha estat més protegida que altres països de la pujada dels preus provocada per l’escalada a l’Iran per la gran penetració de les renovables, l’aportació de les nuclears per utilitzar una mica menys les centrals de gas i l’electrificació creixent de la seva economia.
Assignatura pendent
"L’electrificació és la solució. L’electrificació ha mostrat una de les seves virtuts, que és aportar resiliència davant aquests conflictes", va apuntar, i va defensar donar un impuls definitiu a l’electrificació a Espanya per la seva capacitat de garantir "autonomia, seguretat i competitivitat" davant futures convulsions geopolítiques. Ruiz-Tagle va destacar que l’"assignatura pendent" és elevar la demanda elèctrica, i per això va indicar que cal un marc regulador que permeti agilitzar el desplegament de noves xarxes elèctriques per atendre totes les peticions de connexió de projectes industrials i tecnològics que les companyies energètiques estan rebutjant.
«Si aquests reactors poden funcionar tres anys més sense grans inversions, aprofitem aquests anys»
Notícies relacionadesMario Ruiz-Tagle
Conseller Delegat D’IBERDROLA ESPANYA
- Sensellarisme a la ciutat catalana Albiol té empadronades 345 persones a l’alberg per a sensesostre de Badalona que va tancar el 2024
- Una dècada després La superilla del Poblenou compleix 10 anys: de la prova pilot a un model en contínua expansió a Barcelona
- Tendència a la capital catalana Els pubs irlandesos de Barcelona desconfien de l’auge d’aquests locals: «A tot estirar, n’hi ha uns 7 o 8 autèntics»
- Guerra a Ucraïna Putin suspèn tres dies els atacs a Kíiv després de l’arribada d’emissaris dels EUA
- El millor fotoperiodisme s’instal·la a Perpinyà per celebrar «la llibertat d’informació en un món on cada vegada menys països la tenen»
