Barcelona aspira a ser el primer ‘hub’ europeu d’innovació

És una de les insígnies que més brilla d’entre totes les que llueix Barcelona: ser el cinquè mercat d’Europa més important en la lliga de l’emprenedoria i les start-ups. No obstant, també s’ha convertit en el senyal més evident de com li costa avançar posicions en el rànquing: fa anys que està en aquest lloc. "Hem d’aspirar a ser el número u, tenim tots els elements per ser el número u", va dir ahir Sacha Michaud, cofundador d’un dels emblemes catalans en matèria d’emprenedoria, Glovo.

Michaud i Carlota Pi, cofundadora d’Holaluz, van participar ahir en el III Fòrum del Mediterrani com dos testimonis del que és emprendre, escalar i competir des d’aquesta costa.

Va començar la segona, que, molt centrada en la indústria energètica, va remarcar la incongruència entre ser un dels països amb més hores de sol del món o que generar energia renovable sigui un 40% més barat, i que encara no hàgim arribat al punt que aquesta sigui la font massiva. "¿Falten camps de bateries o adopció a les cases?", va preguntar Sergi Saborit, sotsdirector d’EL PERIÓDICO i encarregat de moderar la taula rodona. "Totes dues", va respondre Pi. "Posar només grans camps de bateries seria cometre el mateix error de posar tots els ous a la mateixa cistella". La seva convicció és màxima, pel que fa al fet que això ja no és només el futur, sinó que és, en molts llocs, el present. Va posar Austràlia i la Xina com a exemple. Aquest últim país tenia el pitjor aire del món el 2008, i avui és referència per la feina feta per revertir aquesta situació.

Generar canvi

Michaud va posar el focus en tot el que s’ha assolit i el que queda per assolir pel que fa a constituir les empreses que poden provocar aquest i altres canvis. Els ecosistemes d’emprenedoria de Barcelona i Madrid, va concedir, "estan molt millor ara que quan vam llançar Glovo". També va destacar, de passada, la singularitat d’Espanya en aquest sentit: té dues capitals molt destacades a Europa pel que fa al nombre d’empreses tecnològiques que es constitueixen i creixen en cadascuna, Barcelona i Madrid, i, per si això fos poc, dues ciutats que no paren de pujar posicions en el rànquing: Màlaga i València.

Davant d’aquest panorama, veu clar que l’oportunitat és aprofitar l’imant que suposa Barcelona per mirar d’atreure treballadors estrangers d’alt perfil, però també trobar la manera de retenir els talents locals que surten cada any de les universitats catalanes.

D’altra banda, la tasca pendent és disposar de fons perquè les companyies no s’hagin de vendre a grans socis internacionals perquè la seva idea de negoci arribi a ser significativa de debò, o desplegar incentius fiscals que facin d’Espanya un altre referent a l’hora d’afavorir la creació de negocis que prosperin.

Notícies relacionades

Catalunya genera més riquesa, però aquesta amb prou feines arriba a la classe mitjana

¿Qui són els nous amos de Glovo? Tres banquers vinculats a Botín i Wall Street i amb un historial de negocis poc ètics

Pi, cofundadora i consellera delegada d’Holaluz, va remarcar una altra lliçó que encara queda per digerir. Que "el sol és el nou petroli". "Hi ha indústries que voldrien instal·lar-se a Espanya, però no poden perquè no tenen on endollar-se", va reivindicar l’emprenedora, que es va mostrar orgullosa de l’arc mediterrani per acabar la seva ponència.

"El Mediterrani és the place to be", va deixar anar Pi. I nosaltres, en concret, "tenim tots els ingredients de talent, tecnologia i sol per convertir-nos en una de les zones de generació de valor més importants del Mediterrani".